divendres, 11 de març de 2005
>
Punt i a part. El soroll de la ciutat
La contaminació acústica en una ciutat orientada a l'oci i el turisme ha esdevingut un dels grans assumptes de conflicte ciutadà
DAVID MARÍN
.
Barcelona
Com les altres grans ciutats, Barcelona té un problema invisible que afecta la qualitat de vida dels seus habitants, provoca greus problemes de convivència i obliga l'Ajuntament a inversions milionàries per disminuir-ne els efectes: el soroll. Des del trànsit de les grans avingudes fins al fil musical de Renfe i el canal publicitari del metro, el soroll ja forma part indestriable del paisatge públic de la ciutat. Però també del privat. Les disputes entre veïns per sorolls que passen d'un habitatge en edificis sense aïllament acústic, aparells d'aire condicionat mal instal·lats i tallers que treballen fora d'hores sumen un 40% de les queixes que arriben a l'Associació Catalana Contra la Contaminació Acústica (ACCCA). Les altres tenen a veure amb l'oci.
L'ona provocada per una vibració viatja per l'aire, entra a l'oïda, fa vibrar la membrana del timpà i un nervi converteix aquesta vibració en informació que es transmet al cervell. Aquest fenomen físic s'ha convertit en un dels grans problemes de Barcelona.
Hi ha tres tipus de fonts de soroll a Barcelona: el trànsit, les activitats d'oci i les generades pels privats. Quant al primer, l'Ajuntament té poc marge d'actuació més enllà de promoure el transport públic i desincentivar l'ús del cotxe sense malmetre l'activitat de la ciutat. Ara s'està implantant un nou tipus d'asfalt que redueix el soroll dels cotxes. A finals del 2004, l'Ajuntament ja havia estès 2.345.000 m d'aquest asfalt i cobria un 60% dels carrers principals de la ciutat, segons ha explicat el director de l'àrea de contaminació acústica, Txema Castiello. Poden reduir de 2 a 5 decibels el so del trànsit.
Quant a l'oci, és la principal font de conflicte amb els veïns que reclamen descans i no el tenen. L'Ajuntament va fer unes 500 visites a bars i terrasses aquest estiu, dins d'una campanya de promoció del silenci i el civisme en aquests locals. També s'ha posat més dur en l'atorgament de noves llicències a les zones conflictives: Gràcia, Ciutat Vella i el nucli d'Horta, que disposen de nous plans d'usos més restrictius per a aquests locals.
Tot i això, l'oposició no en té prou. El regidor Joan Puigdollers (CiU) acusa el govern municipal de no tenir prou autoritat per fer complir la seva pròpia normativa als que la incompleixen, especialment si són activitats empresarials. Puigdollers es recolza, a més, amb la recent sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que obliga l'Ajuntament a indemnitzar uns veïns de Gràcia que no podien dormir per culpa d'un bar musical que incomplia l'ordenança.
Denúncia al veí
La tercera branca del problema és potser la que arrossega més desgast psicològic als afectats, ja que té a veure directament amb l
a convivència ciutadana més propera. Són els problemes generats entre privats, per la música, els aparells d'aire condicionat i altres elements sorollosos que produeix el veí. A això no hi ajuden gens els fenòmens de la sobreocupació ni el deficient aïllament acústic de molts edificis. Segons l'ACCA, aquest tipus de conflictes ocupen un 40% de les queixes.
La problemàtica del soroll s'està convertint en un dels grans temes de conflicte ciutadà. Ara acaba de néixer la Coordinadora de Barris contra els Sorolls i els Aldarulls, una iniciativa de l'ACCCA i les associacions de veïns que han començat a preocupar-se per aquest tema. El pròxim dia 5 d'abril es farà a les Cotxeres de Sants una primera reunió on espera reunir pràcticament tots els col·lectius -i fins i tot individus- afectats per problemes de sorolls a la ciutat.
|
