divendres, 11 de març de 2005
>
Punt i a part. Els pregoners de Barcelona
+
Gaspar Luckács en l'exposició sobre els pregoners, el setembre passat.
Foto:
D.M.
|
Venedors de mercat, esmolets que recorren el barri fent sonar un xilòfon, el venedor dels cupons de l'ONCE, repartidors de butà que s'anuncien a crits o colpejant les bombones buides, gent que necessita fer-se sentir entre el brogit urbà. Els sorolls sempre han anat units a l'activitat de les ciutats, des dels vells pregoners fins als anuncis del Canal Metro.
Igual que un paisatge perdut, els sons desapareguts provoquen nostàlgia. Fins i tot n'hi ha que es dediquen a investigar-los i rescatar-los de l'oblit. El xilè Gaspar Luckács ha realitzat un estudi antropològic sobre els sons de les ciutats i ha analitzat el cas de Barcelona. «Els pregoners de sempre encara són entre nosaltres, existeixen encara que sovint no ens hi fixem», explicava Luckács aquest setembre, quan va organitzar una curiosa mostra sobre Els pregoners de Barcelona a La Farinera del Clot.
Com un caçador de papallones en un paratge natural, Luckács va recórrer Barcelona amb una gravadora a la mà i va extreure els crits, els xiulets i tots els reclams dels pregoners moderns.
Entre els més sorollosos, els llatinoamercians: «És curiós: els europeus del sud van exportar a Amèrica els pregoners, i ara el món del pregoner està tornant a Barcelona amb la nova immigració», diu Luckács.
|
)
