divendres, 11 de març de 2005
>
Punt i a part. Denúncia, inspecció i sancions
Barcelona
Per denunciar un problema de soroll, el ciutadà ha d'adreçar-se a la Guàrdia Urbana, al 010 o a l'Oficina d'Atenció Ciutadana del districte. Els agents de la Guàrdia Urbana fan una primera actuació d'inspecció sobre la font emissora del soroll -en cas de problemes entre veïns, un toc d'atenció als sorollosos- i, més endavant, i si es tracta d'un problema constant, la mesura de la contaminació acústica provocada a dins del domicili del denunciant.
Si finalment s'observa un incompliment de la normativa del soroll, l'Ajuntament ha d'obrir un expedient sancionador contra el que el provoca, i que pot acabar amb la denúncia i posterior precintament de l'aparell emissor del soroll. L'ACCCA es queixa que les denúncies entre privats acaben sempre en no res perquè l'Ajuntament, assegura la secretària de l'entitat, no vol anar més enllà d'una primera inspecció que, si el propietari del domicili no vol, ni tan sols es pot produir. Per CiU, més que la inspecció, el problema està en la falta de contundència per fer complir l'ordenança un cop detectat l'incompliment.
L'ordenança del medi ambient urbà recull que en horari diürn, de set del matí a deu del vespre, el soroll en l'àmbit domèstic no pot superar els 35 decibels als dormitoris, 40 a les sales d'estar i 55 al bany, la cuina i les zones de serveis. A l'exterior, no poden passar dels 60 decibels a les zones declarades d'alt confort acústic -places i carrers interiors-; de 65 a les zones únicament residencials; de 70 a les zones residencials, comercials i de serveis, i de 75 a les zones industrials.
A la nit, les xifres es redueixen uns cinc decibels en la majoria d'apartats.
|
