Edu365.cat

Per a poder-se desenvolupar amb plenitud en tots els àmbits, les llengües necessiten una codificació, és a dir, un conjunt de normes per a escriure's. En el nostre cas, la normativa ortogràfica té una data ben concreta de partença, el 24 de gener de 1913, quan es van publicar les 'Normes ortogràfiques' de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), la màxima autoritat científica quant a qüestions de codificació i normativa de la llengua catalana. Es tractava de vint-i-quatre regles, proposades per Pompeu Fabra, amb les quals hom intentà regularitzar el sistema ortogràfic del català i que són la base del català escrit modern i de la normativa lingüística vigent.

Les normes, que van ajudar a superar el desgavell ortogràfic dominant als Països Catalans des de feia molts decennis i van permetre establir una normativa moderna i unitària per a la llengua catalana, foren adoptades i acceptades majoritàriament per l'àmbit de les lletres (premsa diària, revistes, escriptors), tot i que també van ésser combatudes d'entrada per un reduït però actiu grup d’antinormistes. El 1915, fins i tot, arribaren a crear una Acadèmia de la Llengua Catalana, alternativa al IEC, que redactà i publicà el 1916 unes 'Regles ortogràfiques' i que no van prosperar.

En commemoració del centenari de la publicació de les 'Normes ortogràfiques', base del català escrit actual a tot el domini lingüístic, el IEC ha preparat enguany actes acadèmics i activitats populars i participatives a tots els territoris de llengua catalana. La celebració va arrencar el 31 de gener amb un acte institucional a la seu de l'institut a Barcelona.