Edu365.cat

VilaWeb.cat
VilaWeb.tv
Nosaltres.cat
MÉSVilaWeb  Correu  Clau
Vilaweb Diari de l'escola
Cent anys de normes del català

La reforma fabriana: els inicis...

...la polèmica...

...i la consolidació


dijous, 7 de febrer de 2013
Per a poder-se desenvolupar amb plenitud en tots els àmbits, les llengües necessiten una codificació, és a dir, un conjunt de normes per a escriure's. En el nostre cas, la normativa ortogràfica té una data ben concreta de partença, el 24 de gener de 1913, quan es van publicar les 'Normes ortogràfiques' de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), la màxima autoritat científica quant a qüestions de codificació i normativa de la llengua catalana. Es tractava de vint-i-quatre regles, proposades per Pompeu Fabra, amb les quals hom intentà regularitzar el sistema ortogràfic del català i que són la base del català escrit modern i de la normativa lingüística vigent.

Les normes, que van ajudar a superar el desgavell ortogràfic dominant als Països Catalans des de feia molts decennis i van permetre establir una normativa moderna i unitària per a la llengua catalana, foren adoptades i acceptades majoritàriament per l'àmbit de les lletres (premsa diària, revistes, escriptors), tot i que també van ésser combatudes d'entrada per un reduït però actiu grup d’antinormistes. El 1915, fins i tot, arribaren a crear una Acadèmia de la Llengua Catalana, alternativa al IEC, que redactà i publicà el 1916 unes 'Regles ortogràfiques' i que no van prosperar.

En commemoració del centenari de la publicació de les 'Normes ortogràfiques', base del català escrit actual a tot el domini lingüístic, el IEC ha preparat enguany actes acadèmics i activitats populars i participatives a tots els territoris de llengua catalana. La celebració va arrencar el 31 de gener amb un acte institucional a la seu de l'institut a Barcelona.

La reforma fabriana: els inicis...


És dins la revista L'Avenç, inspirada en el catalanisme progressista de Valentí Almirall, que Fabra comença a esbossar la reforma ortogràfica amb vista a fer del català una llengua moderna. Fou ell, de fet, l'ànima de l'anomenada campanya lingüística de L'Avenç (1890-1891), que volia ajustar, degudament depurada, llengua escrita i oral, sobre la base de criteris científics (recordem que Fabra era enginyer). L'editorial de la revista va publicar les seves cinc primeres obres: 'Ensayo de gramática del catalán moderno' (1891), 'Contribució a la gramàtica de la llengua catalana' (1898), 'Sil·labari català' (1904), 'Tractat d'ortografia catalana' (1904) i 'Gramática de la lengua catalana' (1912).

...la polèmica...


Però, inevitablement, la reforma lingüística d'en Fabra i L'Avenç no fou ben vista per tothom. Alguns escriptors i institucions del país hi van plantar cara al·legant que obliterava la llarga tradició d'una llengua mil·lenària. Especialment dura fou la resistència d'una bona part dels membres de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i dels prohoms dels Jocs Florals. De fet, ni l'una institució ni l'altra no les van acceptar fins els anys 1930, quan també foren admeses al País Valencià, sota el nom de 'Normes de Castelló' (1932).

...i la consolidació


Sigui com sigui, quan l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), que assumí els plantejaments de Fabra, va promulgar les 'Normes ortogràfiques' (1913), l'oposició a la reforma va anar minvant progressivament. Més endavant Fabra va publicar la 'Gramàtica catalana' (1918), per encàrrec del IEC mateix, i el 'Diccionari general de la llengua catalana' (1932), culminació de la reforma començada una quarantena d'anys abans.

MATERIALS

QUE HO SABIES?

  • Exiliat després de la guerra del 1936-1939, Pompeu Fabra va residir els últims anys de la vida a Prada (Conflent), on encara va treballar en la 'Gramàtica catalana', publicada pòstumament el 1956 a cura del gran lingüista Joan Coromines. El 1947, un any abans de morir-se, va anar fins a Andorra per a poder fer el testament en català.
  • La reforma ortogràfica de 'L'Avenç' i de Fabra demanava, entre més coses, la supressió de la 'h', finalment no admesa a les 'Normes ortogràfiques' del IEC, que sí que encloïen la proposta fabriana de canviar la 'y' per la 'i', que havia suscitat molta polèmica.

BANNER ACTUALITZAT

Vols el banner de l'última notícia a la teva web?

Copia aquest codi i enganxa-l'hi:

<a href="http://www.vilaweb.cat
/misc/diariescola/redirect.php?tp=url">
<img src="http://www.vilaweb.cat
/misc/diariescola/redirect.php?tp=img" border="0"/></a>

CERCADOR DEL DIARI DE L'ESCOLA


Ajuda

ESCOLES EN XARXA

Vés-hi
Com apuntar-s'hi

Investiga

Una auca sobre en Pompeu Fabra.
Campanya en favor de la col·locació d'una placa commemorativa al lloc on va néixer Pompeu.
Les normes de Pompeu Fabra van establir una lletra única del català: la ela geminada.
    Què és VilaWeb?    Publicitat    Mapa web    Contacte Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. Iqua