Edu365.cat

'Catalunya 1400. El gòtic internacional' aplega per primera vegada les quatre taules amb escenes narratives del Retaule de sant Jordi de Bernat Martorell. Cap el 1432-1434, els diputats del General (l'actual Generalitat) havien elegit el cavaller sant Jordi com a patró de Catalunya i li van dedicar una capella al Palau de la Generalitat de Barcelona. Pels mateixos anys o poc després, devien encarregar també un gran retaule per a presidír l’altar. Aquest retaule és el que actualment es conserva fragmentat i distribuït des de fa un segle al Museu del Louvre de París, que ha cedit excepcionalment al MNAC aquestes pintures sobre fusta de roure que representen el judici, la flagel·lació, el suplici i la decapitació de sant Jordi.

A l'exposició també es poden veure els dos principals monuments de la miniatura gòtica catalana, un tipus d’obres que molt rarament són accessibles al gran públic: el cèlebre 'Missal de santa Eulàlia', un manuscrit il·luminat de Rafael Destorrents que des de feia molts anys no havia sortit de la catedral de Barcelona, i el 'Saltiri i llibre d’hores' de Bernat Martorell, conservat a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Tot i l'espectacularitat i la fama dels retaules, les miniatures de llibres eren sovint peces de luxe, més costoses i més valorades a l'època.

L'art gòtic és l'estil predominant de la baixa edat mitjana europea, entre els segles segle XIII i segle XV. A l'Illa de França es van començar a construir les primeres catedrals gòtiques i, al segle XIII, el nou estil adoptà un caràcter internacional difonent-se pel Sacre Imperi, per Anglaterra, pels regnes de la península Ibèrica i, de manera més autòctona, pels territoris de la península Itàlica. Als Països Catalans, el gòtic presenta unes característiques particulars, especialment en arquitectura, que el diferencien del gòtic europeu d'influència francesa. En aquest sentit, l'anomenat gòtic català comparteix algunes característiques amb el gòtic desenvolupat al sud d'Occitània. Els retaules, per exemple, van esdevenir una tradició artística al nostre país i artistes catalans com Bernat Martorell, Lluís Borrassà, Rafael Destorrents i l'escultor Pere Joan tenen el seu lloc en la història de l'art europeu, tot i que són poc coneguts pel gran públic.