Edu365.cat

VilaWeb.cat
VilaWeb.tv
Nosaltres.cat
MÉSVilaWeb  Correu  Clau
Vilaweb Diari de l'escola
Deu anys de l'11-S

Les guerres de l'Afganistan i l'Irac

Al-Qaida

Ossama bin Laden


dimecres, 7 de setembre de 2011
A primera hora de l'11 de setembre de 2001, una vintena d'homes lligats a la xarxa al-Qaida van segrestar quatre avions comercials que feien rutes internes als EUA. A les 8.46, el vol 11 d'American Airlines va encastar-se contra la torre nord del World Trade Center (WTC) de Nova York i a les 9.03 el vol 175 de United Airlines va topar contra la torre sud. Paral·lelament, els segrestadors del vol 77 d'American Airlines van fer caure l'avió al Pentàgon a les 9.37. I a les 10.03, el vol 93 de United Airlines va estavellar-se prop de Shanksville, a Pennsylvània. L'oposició dels passatgers amb què van topar els quatre segrestadors va impedir que assolissin el seu objectiu, que era presumiblement el Capitoli o la Casa Blanca a Washington. De resultes d'aquell atac, coordinat per la xarxa integrista islàmica d'al-Qaida, van perdre la vida 2.998 persones, la majoria civils.

Per a commemorar el desè aniversari del pitjor atemptat en la història dels EUA, aquest 11 de setembre s'inaugura a l'espai de Manhattan on s'alçaven les Torres Bessones el memorial a les víctimes dels atemptats, amb el nom dels tres milers de morts registrats fa una dècada. Al costat seu comença a aixecar-se la nova torre u del WTC, que el 2013 serà la més alta de la ciutat amb 541 metres (o 1.776 peus, xifra que simbolitza l'any de la independència dels EUA).

Vuit anys abans de l'11-S, el complex financer del World Trade Center ja havia patit un atemptat de característiques semblants. Un camió bomba aparcat sota la torre nord va esclatar el 26 de febrer de 1993, amb la intenció d'esfondrar l'edifici i fer caure, al seu torn, la torre sud. L'objectiu no es va aconseguir, però de resultes de l'explosió van morir set persones i uns quants milers van quedar ferides. Alguns dels organitzadors d'aquell atemptat van participar, posteriorment, en l'atac contra les Torres Bessones de 2001.

Les guerres de l'Afganistan i l'Irac


Amb l'argument de perseguir els instigadors dels atemptats de l'11-S, el govern de George W. Bush va decidir envair l'Afganistan el mateix 2001, governat aleshores pel règim dels talibans. El president dels EUA els acusava d'haver donat suport als terroristes i d'amagar Ossama bin Laden, principal dirigent de la xarxa al-Qaida. El 2003, la 'guerra contra el terrorisme' declarada pels EUA es va estendre a l'Irac de Saddam Hussein, considerat un altre país de 'l'eix del mal' segons la terminologia de Bush. Quasi una dècada després, desenes de milers de soldats nord-americans continuen presents en tots dos països i la pacificació encara és lluny.

Al-Qaida


Els grupuscles integristes englobats a la xarxa al-Qaida van néixer el 1989, quan la Unió Soviètica es va haver de retirar de l'Afganistan, en part per la resistència dels combatents islamistes. D'aquell grup de combatents, en va sorgir al-Qaida, nom que en àrab significa 'la base'. A tots, els unia el repudi dels valors occidentals, acrescut durant la segona meitat de segle XX, i de la corrupció d'uns governants que havien volgut emmirallar-se en aquests valors en detriment de les creences del poble. Uns governants que, a sobre, havien fracassat a l'hora de refer econòmicament i socialment els estats de majoria islàmica. La llavor del malcontentament va fer que sorgissin grups radicals islàmics com al-Qaida, disposats a plantar cara a Occident i delerosos de regir les societats musulmanes segons una interpretació estricta (i esbiaixada) de l'Alcorà, el llibre sagrat de l'islam.

Ossama bin Laden


No va ésser el president George W. Bush, sinó Barack Obama, qui va poder anunciar públicament el 2 de maig passat que un escamot de l'exèrcit nord-americà havia mort Ossama bin Laden, l'home més buscat del món. Rere el nom de la xarxa al-Qaida, aquest multimilionari saudita va començar una campanya d'atemptats contra tropes i interessos dels EUA a tot el món durant la dècada de 1990 que va comportar, de retruc, una mobilització sense precedents en la història de l'exèrcit nord-americà. La CIA el va localitzar, finalment, en una mansió d'Abtàbad, al Paquistan, on van matar-lo.

MATERIALS

QUE HO SABIES?

  • La comissió investigadora dels atacs va concloure que un dels errors principals dels serveis d'intel·ligència dels EUA va ser la manca d'imaginació: tot i l'amenaça d'al-Qaida, no van concebre un pla tan elaborat com el que es va executar l'11-S.
  • Entre les obres de renovació de la 'zona zero' a Manhattan hi ha la construcció d'una immensa estació de metro on han de confluir catorze línies, encarregada per l'Autoritat Portuària de Nova York a l'arquitecte valencià Santiago Calatrava. L'important cost del projecte, de 3.200 milions de dòlars, n'ha retardat la inauguració com a mínim fins el 2016.

BANNER ACTUALITZAT

Vols el banner de l'última notícia a la teva web?

Copia aquest codi i enganxa-l'hi:

<a href="http://www.vilaweb.cat
/misc/diariescola/redirect.php?tp=url">
<img src="http://www.vilaweb.cat
/misc/diariescola/redirect.php?tp=img" border="0"/></a>

CERCADOR DEL DIARI DE L'ESCOLA


Ajuda

ESCOLES EN XARXA

Vés-hi
Com apuntar-s'hi

Investiga

Muntatge multimèdia sobre la zona zero de Nova York.
Sèrie de testimoniatges de persones clau en l'atac a les Torres Bessones de fa deu anys, a Time.
L'Internet Archive ha aplegat milers d'hores de televisió sobre la cobertura de l'11-S.
New York Magazine ha elaborat una enciclopèdia de l'11-S.
    Què és VilaWeb?    Publicitat    Mapa web    Contacte Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. Iqua