Edu365.cat

El 7 d'abril de 1261 a València, Jaume I, reunides per primera vegada les Corts valencianes, va jurat davant seu els Furs. Quatre dies després va promulgar un privilegi al nou Regne, pel qual tots els successors del monarca també haurien de signar-los a València, com a màxim un mes després del començament del seu regnat. Era l'inici constitucional del Regne de València, que duraria fins el decret de Nova Planta promulgat per Felip V.

La creació de les Corts valencianes i el jurament dels Furs va ser un fet transcendental en la història valenciana perquè va estructurar el nou regne, que fins aleshores era un anàrquic territori de conquesta. El resultat d'aquests dos fets d'ara fa set-cents cinquanta anys va ser la formació del que per primera vegada tenia l'aparença d'un estat. I això, perquè el rei Jaume va voler fer del territori valencià un estat nou, basat demogràficament en la població catalana a la costa i en l'aragonesa a l'interior.

Les Corts, tanmateix, incorporaven des del principi la novetat que al costat dels braços (grups de diputats) noble i eclesiàstic, també s'hi va incorporar de bon començament un braç reial, que era en realitat un braç ciutadà amb representants de les ciutats. La conseqüència d'això va ser un model de Corts molt més democràtic i plural que no era normal en l'època. La raó de la incorporació d'aquest braç ciutadà no va ser simplement ideològica, amb tot. També es va traduir en un pagament de la petita fortuna de 48.000 sous al rei per part dels seus integrants.