VilaWeb - Diari escola: La Generalitat

VilaWeb.cat

VilaWeb.tv

Nosaltres.cat

MÉSVilaWeb

Correu

Clau

dilluns, 29 d'abril de 2024

> Parlament: orígens medievals

> La Generalitat: de la recaptació d'imposts al poder polític

> El govern de la Generalitat

dilluns, 22 de novembre de 2010

Diumenge, 28 de novembre, hi haurà eleccions al Parlament de Catalunya, les novenes d'ençà del restabliment de la democràcia.

De les eleccions n'eixirà un parlament renovat, amb 135 diputats (representants, doncs, de la voluntat del poble de Catalunya): 85 per la circumscripció electoral de Barcelona, 18 per la de Tarragona, 17 per la de Girona i 15 per la de Lleida.

Com que el parlament és una assemblea legislativa, la funció dels diputats serà de fer i d'aprovar lleis. Ara, la primera cosa que faran serà d'elegir el president de la Generalitat de Catalunya, la màxima institució de l'autogovern.

Pròpiament, la Generalitat de Catalunya és integrada pel parlament mateix, per la presidència de la Generalitat i pel govern.

Parlament: orígens medievals

+ Boix que representa Jaume I el Conqueridor presidint les Corts.

El precedents del parlament foren les Corts Generals, que es van anar consolidant els segles XIII i XIV, especialment en temps de Jaume I el Conqueridor (1213-1276); del seu fill, Pere II el Gran (1276-1285); i del seu rebesnét, Pere III el Cerimoniós (1336-1387). Convocades pel rei, a Corts s'hi aplegaven tres braços o estaments: l'eclesiàstic, el militar i el reial, aquest constituït pels prohoms de les ciutats (no hi eren representats els pagesos, la majoria de la població). El rei demanava als braços diners, normalment per a sufragar la guerra, i aquests li concedien en canvi de més poder: lleis, privilegis, exempcions fiscals... D'aquesta manera de fer, d'aquesta tendència dels catalans a la negociació, se n'ha dit pactisme.

La Generalitat: de la recaptació d'imposts al poder polític

+ Francesc Macià, primer president de la Generalitat contemporània.

La recaptació dels diners promesos al rei pertocava a la Generalitat, o Diputació del General, que amb el pas dels segles va anar prenent atribucions polítiques. Hereva d'aquesta institució fou la Generalitat republicana (1931-1936), que va tenir de presidents Francesc Macià i Lluís Companys, afusellat per la dictadura franquista el 1940. A l'exili, la Generalitat fou servada, primer, per Josep Irla i, després, per Josep Tarradellas, així mateix president els anys de la transició democràtica. D'aleshores ençà n'han estat presidents Jordi Pujol, Pasqual Maragall i José Montilla.

El govern de la Generalitat

+ Galeria gòtica del Palau de la Generalitat.

Si el parlament té la comesa de fer lleis, el govern de la Generalitat té la comesa d'executar-les (de governar, en definitiva). El govern és constituït pel president de la Generalitat i pels consellers, responsables dels departaments: cultura, economia, educació, justícia, medi, salut, treball... La seu és a Barcelona, al Palau de la Generalitat.

MATERIALS

La Generalitat
Format:Web
Guia institucional.
Serveis Educatius del Parlament de Catalunya
Format:Web
Activitats i materials educatius sobre aquesta institució, adreçats a escolars i a universitaris.
El poder
Format:Web
Vídeo de la Televisió de Catalunya (2003), en què s'explica l'evolució històrica de les institucions catalanes.
El Palau de la Generalitat
Format:Web
Vídeo produït per la Generalitat de Catalunya el 1996.

QUE HO SABIES?

José Montilla, l'actual president de la Generalitat, és el cent vint-i-vuitè de la història; el primer fou Berenguer de Cruïlles, elegit el 1359.
Obra de Pere Blai, la façana principal del Palau de la Generalitat és tinguda per una de les obres renaixentistes més importants de Catalunya.