|
|
|
|
|
 |
 |
 > Una família, dos papes > La llegenda negra > El català al Vaticà dijous, 21 d'octubre de 2010
El 28 d'octubre, just d'aquí a una setmana, farà cinc-cents anys del naixement de Francesc de Borja (1510-1572), membre de la família valenciana més cèlebre de la història.
Home d'esperit religiós i amant de la música, Francesc de Borja fou lloctinent de Catalunya, duc de Gandia i tercer general de la Companyia de Jesús, orde fundat pel basc Ignasi de Loiola el 1534. Impulsor de les missions en terres americanes i dels col·legis jesuïtes, fou canonitzat el 1671, al cap de cent anys d'haver mort. En ocasió del cinquè centenari, Gandia (Safor), la seva ciutat de naixença, ha preparat un munt d'actes commemoratius. Un dels més remarcables es va fer la setmana passada: el Viatge dels Borja, un creuer per la Mediterrània, amb parades a l'Alguer, a Roma i a Barcelona. Al navili, hi anaven mil dos-cents viatgers, la majoria gandians, que van poder participar en tot d'activitats culturals relacionades amb els Borja i assistir a una audiència papal de Benet XVI.  
Una família, dos papes
+ Calixt III, el primer papa Borja.
Probablement originaris de la vila aragonesa de Borja i establerts a Xàtiva (la Costera) des del segle XIII, els Borja van tenir un poder immens en l'Europa del segle XV. Dos dels membres de la família foren papes: Alfons de Borja i Roderic de Borja, amb els noms de Calixt III (1455-1458) i Alexandre VI (1492-1503), respectivament. Besavi de Francesc de Borja, Alexandre VI fou un home del Renaixement, protector d'humanistes i mecenes de les arts.
La llegenda negra)
+ Cèsar Borja. Retrat anònim.
Ara, entorn d'Alexandre VI i de dos fills seus, Cèsar i Lucrècia, de seguida es va anar teixint una llegenda negativa, basada en acusacions de nepotisme (favoritisme envers els parents), d'ambició desbridada, de capteniment llicenciós i, també, de crims. Segons els experts, la llegenda negra dels Borja es covà, en part, al caliu de raons polítiques: vists com uns forasters, com uns nouvinguts, el poder que havien assolit disgustava les grans famílies italianes del moment (Della Rovere, Orsini...).
El català al Vaticà
+ Les cartes privades d'Alexandre VI són escrites, en una gran part, en català.
En temps de Calixt III i d'Alexandre VI el català va esdevenir llengua d'ús habitual al Vaticà, cosa prou normal, si pensem que molts càrrecs eclesiàstics eren ocupats per valencians, catalans i mallorquins (també aragonesos). Les cartes privades d'Alexandre VI, adreçades als fills i als col·laboradors principals, són escrites, en una gran part, en la nostra llengua.
|
MATERIALS
QUE HO SABIES?
BANNER ACTUALITZATVols el banner de l'última notícia a la teva web? Copia aquest codi i enganxa-l'hi: <a href="http://www.vilaweb.cat CERCADOR DEL DIARI DE L'ESCOLAESCOLES EN XARXA
|
Investiga
I també...
- Els 'catalani'.
- L'apartament Borja del Vaticà.
Portada |
Europa Press |
El Punt |
La premsa |
Especials |
Diari de l'escola |
LesFinances.info |
Editorials |
Mail obert |
Els blocs |
Lletres
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
| Què és VilaWeb? Publicitat Mapa web Contacte | Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. |  |