|
|
|
|
|
 |
 |
 > Origen i conseqüències de la crisi > Capitalisme amb intervenció de l'estat... > ...o neoliberalisme dilluns, 6 d'octubre de 2008
Aquestes últimes setmanes hi ha hagut un devessall de notícies que no han fet sinó confirmar la magnitud de la crisi econòmica, considerada per alguns experts la més important del sistema capitalista d'aquests últims vuitanta anys, des del 'crac del 1929'. Aquesta crisi centrarà l'especial, de diversos capítols, que avui comencem.
La crisi, d'arrel financera, s'ha originat als Estats Units, la primera potència mundial. Allí ha arrossegat la fallida de bancs molt importants i ha portat el govern nord-americà a intervenir-hi per salvar-ne uns altres. Més encara: el govern ha impulsat un pla de rescat de set-cents mil milions de dòlars, quantitat fabulosa que al capdavall ha de sortir dels imposts dels contribuents. Aquest pla ha dividit l'opinió publica nord-americana. Pels uns, l'estat no ha d'estintolar els bancs d'inversió enriquits en el passat amb operacions d'alt risc; pels altres, el pla proposat és l'única solució per a redreçar la crisi, estesa a Europa (seqüela de la mundialització). Aquesta divisió també s'ha manifestat políticament. El 29 de setembre el pla del govern nord-americà va topar amb la Cambra de Representants (la cambra legislativa), que hi va votar contra. Retocat, divendres el va tornar a votar, aquesta vegada de manera favorable. La paradoxa és que aquesta inversió de diners públics es farà al país més contrari a la intervenció de l'estat en els afers econòmics. Als Estats Units el liberalisme econòmic (regit per la llei de l'oferta i la demanda, sense intervencions ni traves de l'estat) és una doctrina amb molt de pes, més que no pas a Europa, partidària d'un capitalisme més regulat.
 
Origen i conseqüències de la crisi
+ La crisi ha afectat companyies hipotecàries com Freddie Mac.
La crisi financera va començar a manifestar-se fa poc més d'un any, quan van fer fallida algunes entitats bancàries nord-americanes que concedien hipoteques d'alt risc, també dites hipoteques 'subprime', adreçades a les classes més desafavorides: molts clients van deixar de pagar, ofegats per la pujada dels tipus d'interès (percentatge que hom paga al banc en canvi de la concessió d'un préstec), i això es va combinar amb la reducció de la compra d'habitatges. El crac bancari ha acabat afectant la butxaca dels ciutadans, que també han vist com s'encarien el petroli i els aliments. Per tot plegat, els bancs s'hi miren molt, ara, abans de concedir un préstec, tant si el demanen empreses com particulars.
Capitalisme amb intervenció de l'estat...)
+ Franklin D. Roosevelt, president dels EUA els anys 1933-1945.
La crisi financera ha revifat el debat sobre la implicació de l'estat en l'economia i ha fet pensar en crisis passades, particularment en la del 1929, considerada la més greu del capitalisme. Aquella crisi, d'abast mundial, portà el govern nord-americà de Franklin D. Roosevelt a intervenir en l'economia, amb un conjunt de programes coneguts amb el nom de New Deal. Passada la Segona Guerra Mundial (1939-1945), la intervenció de l'estat es generalitzà a tot l'Occident, seguint les receptes de John Maynard Keynes (1883-1946). Les idees d'aquest economista anglès foren el fonament de l'anomenat estat del benestar: educació i sanitat universals, pensions de jubilació, subsidi de desocupació...
...o neoliberalisme)
+ Margaret Thatcher i Ronald Reagan.
Les coses començaren a canviar a partir de mitjan anys 1970, quan prengué volada la idea que el paper de l'estat era excessiu, i que això no feia sinó escanyar el creixement econòmic. Aquesta era la doctrina de l'anomenat neoliberalisme, corrent inspirat en el capitalisme clàssic, que, poc o molt, començaren a aplicar els anys 1980 els governs de Margaret Thatcher a la Gran Bretanya i de Ronald Reagan als Estats Units. Aquests últimes dècades el neoliberalisme ha tingut una influència creixent, sobretot als Estats Units.
|
MATERIALS
QUE HO SABIES?
BANNER ACTUALITZATVols el banner de l'última notícia a la teva web? Copia aquest codi i enganxa-l'hi: <a href="http://www.vilaweb.cat CERCADOR DEL DIARI DE L'ESCOLAESCOLES EN XARXA
|
Investiga
> La crisi bancària, didàcticament explicada.
> Xat amb Joan Tugores, sobre la crisi financera mundial.
> Sobre Wall Street, epicentre de la crisi.
> 'Democràcia i neoliberalisme no són compatibles': la polèmica tesi de Naomi Klein.
I també...
- Setembre de 2008: quatre setmanes de tempesta financera.
- 'Fi de festa', article de Marta Rojals sobre la conveniència de no estirar més el braç que la màniga.
- Cronologia de la crisi.
Portada |
Europa Press |
El Punt |
La premsa |
Especials |
Diari de l'escola |
LesFinances.info |
Editorials |
Mail obert |
Els blocs |
Lletres
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
| Què és VilaWeb? Publicitat Mapa web Contacte | Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. |  |