Edu365.cat

La vaga d'un sector de gran importància estratègica pot afectar greument el desenvolupament de l'economia i, de retop, la vida quotidiana de la població. Ho hem vist aquests últims dies, amb motiu de la vaga dels transportistes de carretera.

Embussos a la rodalia de les grans ciutats; milers de camions aturats a la Jonquera (Alt Empordà); botigues, mercats i supermercats més buits que plens; plantes de producció d'automòbils parades; benzineres sense combustible; tràfic aturat als ports de Barcelona i València; pèrdues milionàries dels sectors agrícola i ramader... Aquestes han estat algunes de les conseqüències de la vaga, convocada per les associacions Fenadismer i Confedetrans. L'acord a què van arribar dimecres passat transportistes i govern espanyol (govern criticat per manca de previsió) no ha rebut el suport d'aquestes dues organitzacions.

Els vaguistes reivindiquen un preu mínim, establert per llei, que faci impossible de treballar per sota de cost, reivindicació que el govern espanyol es nega a atendre amb l'argument que vulnera la llei de la competència.

Al fons d'aquesta reivindicació hi ha l'encariment del gasoli, que, segons les associacions que van donar suport a la vaga, ha passat en un any (del maig del 2007 al maig del 2008) de 0.95 euros el litre a 1,30.

L'augment del preu del carburant, que ha motivat protestes en uns altres punts d'Europa i de l'Àsia, és el reflex de l'encariment del petroli, un producte bàsic, sobretot tenint en compte el desenvolupament encara migrat de les anomenades energies renovables.