|
|
|
> Els indrets de l'artista > Surrealisme... > ...i estil propi dijous, 23 de novembre de 2006
L'obra de Joan Miró (1893-1983) es dreça com una de les més remarcables i de més renom internacional de l'art contemporani català. Tot i amb això, hi ha períodes compositius del pintor i escultor català encara no prou estudiats. El fet ha mogut la Fundació Joan Miró, emplaçada al parc de Montjuïc de Barcelona, a organitzar una exposició centrada en l'obra dels anys 1960-1980, quan l'artista ja havia atès un reconeixement unànime.
La mostra, que s'obrirà al públic demà, duu per títol 'Joan Miró 1956-1983. Sentiment, emoció, gest', i abasta una quarantena de peces dels últims dos decennis de la vida de l'autor, provinents de la Fundació mateix i de col·leccions públiques i privades d'uns quants punts del món: 'Blau' (I-III), 'Cercle vermell, estel', 'L'or de l'atzur', 'Paraules del poeta', 'Ocells celebrant l'aurora del nou dia', 'Maig 1968', 'L'esperança del condemnat a mort' (I-III)... Alguns d'aquest títols són prou indicatius d'una de les grans característiques d'aquest període: la prioritat dels temes socials i polítics, que mostren el compromís moral i cívic de Miró. Així mateix, l'exposició testimonia la coexistència, en aquesta última etapa, de dues tendències artístiques: l'una de to serè i traç subtil i delicat; i l'altra, més agressiva, amb el color negre de protagonista. Això dit, a les ratlles següents esbossarem algunes característiques més generals de l'obra 'mironiana'.
Els indrets de l'artista
+ 'La masia' fou adquirida per Ernest Hemingway el 1925.
Joan Miró Ferrà va néixer el 1893 al número 4 del passatge del Crèdit de Barcelona. La ciutat nadiua influí la seva formació, que es nodrí, així mateix, d'uns altres indrets. De fet, la vocació pictòrica de Miró es definí a Mont-roig del Camp (Baix Camp), on la família tenia una masia. Aquí, hi passà molts estius, quan tornava de les estades de París, ciutat que li obrí les portes del moviment surrealista. El 1956 s'instal·là definitivament a Mallorca, d'on era la seva dona, Pilar Juncosa. L'illa féu de contrapunt ideal de Mont-roig, del realisme de la pagesia, pregonament identificada amb la terra.
Surrealisme...Després d'un primer moment d'influx fauvista i cubista, devers el 1924 Miró s'afegí al corrent surrealista, basat en els somnis i en el subconscient humans. D'aquesta època es destaquen obres com 'El carnaval d'Arlequí', 'El gos que lladra a la lluna', 'Interior holandès I'.. Ara, sempre innovador, l'artista català no restà pas circumscrit al surrealisme, ans perfilà un estil propi, de fantasia desbordant i colors brillants.
...i estil propi
+ 'Dona i ocell' (1982). Parc Joan Miró de Barcelona.
Després d'una crisi creativa tinguda a la primeria dels anys 1930 (calia 'assassinar la pintura', segons deia), l'esperit novador de Miró s'abocà a camps artístics diversíssims: gravat, ceràmica, col·latge, escenografia, cartells, escultura..., amb peces monumentals i murals de celebritat mundial. En aquests camps i, naturalment, en la pintura, continuà abordant els seus motius predilectes: la dona, l'estel, la lluna, l'ocell, el sol...
|
Investiga
> Nota sobre l'evolució artística de Joan Miró.
> El detallisme de 'La masia'.
I també...
- Mont-roig, segons Miró.
- Del surrealisme de Joan Miró al de Salvador Dalí.
- Remarca sobre aquest moviment.
Portada |
Europa Press |
El Punt |
La premsa |
Especials |
Diari de l'escola |
LesFinances.info |
Editorials |
Mail obert |
Els blocs |
Lletres
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Què és VilaWeb? Publicitat Mapa web Contacte | Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. |