Edu365.cat

L'obra de Joan Miró (1893-1983) es dreça com una de les més remarcables i de més renom internacional de l'art contemporani català. Tot i amb això, hi ha períodes compositius del pintor i escultor català encara no prou estudiats. El fet ha mogut la Fundació Joan Miró, emplaçada al parc de Montjuïc de Barcelona, a organitzar una exposició centrada en l'obra dels anys 1960-1980, quan l'artista ja havia atès un reconeixement unànime.

La mostra, que s'obrirà al públic demà, duu per títol 'Joan Miró 1956-1983. Sentiment, emoció, gest', i abasta una quarantena de peces dels últims dos decennis de la vida de l'autor, provinents de la Fundació mateix i de col·leccions públiques i privades d'uns quants punts del món: 'Blau' (I-III), 'Cercle vermell, estel', 'L'or de l'atzur', 'Paraules del poeta', 'Ocells celebrant l'aurora del nou dia', 'Maig 1968', 'L'esperança del condemnat a mort' (I-III)...

Alguns d'aquest títols són prou indicatius d'una de les grans característiques d'aquest període: la prioritat dels temes socials i polítics, que mostren el compromís moral i cívic de Miró.

Així mateix, l'exposició testimonia la coexistència, en aquesta última etapa, de dues tendències artístiques: l'una de to serè i traç subtil i delicat; i l'altra, més agressiva, amb el color negre de protagonista.

Això dit, a les ratlles següents esbossarem algunes característiques més generals de l'obra 'mironiana'.