Edu365.cat

Si en un capítol anterior ens referíem als dots periodístics i narratius d'en Josep Pla, avui ens centrarem en una altra gran figura del periodisme i de la literatura del segle XX: el també empordanès Agustí Calvet i Pascual, més conegut pel pseudònim Gaziel.

Nat el 1887 a Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà), al si d'una nissaga burgesa enriquida amb el negoci surer, Agustí Calvet fou allò que se'n diu un humanista, un intel·lectual (va fer estudis de filosofia) que, amb poc més de vint-i-cinc anys, va entrar de ple al periodisme.

El fet, diguem-ne casual, que va encaminar-lo definitivament a l'ofici de periodista va esdevenir-se el 1914, quan unes notes que havia escrit des de París, en el moment de declarar-se la Primera Guerra Mundial (1914-1918), van arribar a Miquel dels Sants Oliver, aleshores director de La Vanguardia, que les hi va publicar immediatament. Aquestes notes, aplegades a 'Diario de un estudiante en París' (editat en català amb el títol 'París, 1914. Diari d'un estudiant') assenyalen el punt de partença de la relació de Gaziel amb el diari barceloní.

Durant una quinzena llarga d'anys, del 1920 al 1936, Gaziel va ésser al capdavant de La Vanguardia, que va renovar a fons i va consolidar-se com un diari de prestigi internacional. Això no obstant, no tothom va entendre la posició professional de Gaziel, home d'idees catalanistes. Conscient del fet, la 'Història de La Vanguardia', obra pòstuma centrada en el seu pas pel diari, comprèn passatges de to justificatiu.