| |||||
 | |||||
|
|
|
| |||
|
|
|
|
 |
|
|
Una jornada dantesca, una situació kafkiana, un argument rocambolesc o una persona maquiavèlica. Quatre expressions agermanades per l'eponímia. Dante Alighieri, Kafka, Rocambole i Maquiavel són els quatre noms propis que hi ha al darrere. Moltes paraules i expressions provenen de personatges històrics. Alguns tan sorprenents com el trapezista Jules Léotard (1842-70), que actuava amb mitges de llana; o el controlador general de Finances Étienne de Silhouette (1709-67), funcionari impopular que durà tan poc en el seu càrrec que tothom va començar a parlar d'ell per al·ludir a una cosa incompleta, com un retrat només esbossat; o el diplomàtic Jean Nicot (1530-1600), el primer que va enviar tabac en pols a la reina Caterina de Mèdicis. Verbs com boicotejar (Charles Boycott) o linxar (Charles Lynch) també són epònims. Pocs, però, de catalans. No sovintegen els epònims provinents de personatges autòctons, com per exemple els llegendaris lapsus linguae anomenats piquiponades en al·lusió al polític Joan Pich i Pon. O les bertranades. Fer bertranades és (o era) sinònim de fer malifetes. Està clar que el terme prové del nom propi Bertran i sembla que d'un Bertran de la Vall del Bac que feia moltes bajanades. La coincidència amb la còmica Lloll Bertran podria impulsar aquest epònim, avui en perill d'extinció. També galindaina (adorn de poc valor) i galindó (deformitat del peu que en espanyol és epònim: juanete) provenen d'un nom de persona "típic dels antics aragonesos i muntanyencs del Pirineu": Galindo, a) per considerar que sobretot ells usaven aquestes menuderies, i b) entre els quals devia ser freqüent aquesta deformació. L'actor Martí Galindo, el baix oficial del teatre català, potser ho singularitzarà. Us demanem epònims més o menys consolidats basats en personatges catalans. El millor missatge rebrà un exemplar de L'art de la comunicació secreta de David Juher, per gentilesa d'Edicions de l'Índex i de la llibreria virtual llibres.com. ---------- + Veure tots els fòrums + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
|
Aportacions al fòrum: # diversos S'està perdent la denominació 'rebeca' per a una jaqueta de punt, denominació que venia de la peli en qüestió, on Joan Fontaine en lluïa una. la pícara molinera 13/11/2004 09:49 # Maquiavèlic L'epònim "maquiavèlic" basat en la necessitat d'incorporar certes conductes malicioses en el tracte amb els altres quan es vol arribar a gaudir d'un cert poder. Adagio 13/11/2004 08:54 # Batista Hi ha un teixit de cotó molt fi, per fer mocadors, anomenat BATISTA. Aquest mot és un epònim (v. GEC "teixit")Desconec qui era el tal Batista, però podria haver estat un català. Brunet 13/11/2004 00:41 # Batista Hi ha un teixit de cotó molt fi, per fer mocadors, anomenat BATISTA. Aquest mot és un epònim (v. GEC "teixit")Desconec qui era el tal Batista, però podria haver estat un català. Brunet 13/11/2004 00:41 # hagiònims Noms de sants catalans: vedrunes (Carmelites de la Caritat), claretià, lul·lià, gaudinià (si prospera la santificació) Sebastià 13/11/2004 00:17 # grafònims Noms d'escriptors: planià, verdaguerià, carnerià, lul·lià, arnaldià, monzonià, ribià, serranià (que pilota, oi?)... Sebastià 12/11/2004 23:40 # LERROUXISME/BLASQUISME Aquest epònim prové del polític Alejandro Lerroux, fundador del Partit Republicà Radical, i s'aplica al seu ideari republicà, anticlerical, demagògic i espanyolista. Al País Valencià també es coneix un epònim semblant, encara que no tant conegut: el blasquisme. Aquest terme sorgeix de l'escriptor Vicent Blasco Ibáñez, que fundà un partit amb un ideari semblant al de Lerroux, Unió Revolucionària. Mapi 12/11/2004 19:20 # Epònim modernista També està bastant estès l'epònim "gaudinià", referint-se al famós arquitecte reusenc (o riudomenc, no fem enfadar a ningú...) que agrada tant als japonesos. Mapi 12/11/2004 18:41 # Psuquejar Epònim propi de l'època de la transició, familiarment referit a tot allò que feia "olor a Psuc". Actualment perdut dins les tranquil.les aigües del tripratit, o potser definitivament rematat a l'Ebre a l'alçada de Miravet... ai, si els combatents aixequessin el cap! martí 12/11/2004 17:55 # BERENGUERA “En Pau, en Pere o en Berenguera”, es una expressió nostrada, que equivaldria a “fulano, mengano y zutano”, en la llengua del imperi. Aquest Berenguera podria ser fàcilment, estic fent conjectures, Ramon Berenguer II, el Cap d'Estopa, o Berenguer Ramon II, el Fratricida, tots dos fills bessons de Ramon Berenguer I, el Vell. Imagino les dificultats del pare, amb la poca visió que tenia, per a diferenciar-los (també els hi podia haver posat uns altres noms) i les seves paraules a l’hora de sol•licitar la presència d’un dels dos: “Que vingui en... Imagino l’expressió en boca de la gent tal com ara diem “Com si vol venir el Papa de Roma”. Imagino la replica amb una altra expressió nostrada: “Tan bo es en Pere com en Berenguera”, que vindria a ser el “Tanto monta, monta tanto” dels Reis Catòlics. Una bessonada ja te aquestes coses. Xeiè 12/11/2004 13:21 |
 |
|
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |