| |||||
 | |||||
|
|
|
| |||
|
|
|
|
 |
|
|
Una jornada dantesca, una situació kafkiana, un argument rocambolesc o una persona maquiavèlica. Quatre expressions agermanades per l'eponímia. Dante Alighieri, Kafka, Rocambole i Maquiavel són els quatre noms propis que hi ha al darrere. Moltes paraules i expressions provenen de personatges històrics. Alguns tan sorprenents com el trapezista Jules Léotard (1842-70), que actuava amb mitges de llana; o el controlador general de Finances Étienne de Silhouette (1709-67), funcionari impopular que durà tan poc en el seu càrrec que tothom va començar a parlar d'ell per al·ludir a una cosa incompleta, com un retrat només esbossat; o el diplomàtic Jean Nicot (1530-1600), el primer que va enviar tabac en pols a la reina Caterina de Mèdicis. Verbs com boicotejar (Charles Boycott) o linxar (Charles Lynch) també són epònims. Pocs, però, de catalans. No sovintegen els epònims provinents de personatges autòctons, com per exemple els llegendaris lapsus linguae anomenats piquiponades en al·lusió al polític Joan Pich i Pon. O les bertranades. Fer bertranades és (o era) sinònim de fer malifetes. Està clar que el terme prové del nom propi Bertran i sembla que d'un Bertran de la Vall del Bac que feia moltes bajanades. La coincidència amb la còmica Lloll Bertran podria impulsar aquest epònim, avui en perill d'extinció. També galindaina (adorn de poc valor) i galindó (deformitat del peu que en espanyol és epònim: juanete) provenen d'un nom de persona "típic dels antics aragonesos i muntanyencs del Pirineu": Galindo, a) per considerar que sobretot ells usaven aquestes menuderies, i b) entre els quals devia ser freqüent aquesta deformació. L'actor Martí Galindo, el baix oficial del teatre català, potser ho singularitzarà. Us demanem epònims més o menys consolidats basats en personatges catalans. El millor missatge rebrà un exemplar de L'art de la comunicació secreta de David Juher, per gentilesa d'Edicions de l'Índex i de la llibreria virtual llibres.com. ---------- + Veure tots els fòrums + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
|
Aportacions al fòrum: # ESTATUTIANA L'Estatut miravetià no serà pas gaire nurienc; més aviat, dessau. Pere 12/11/2004 10:43 # Maragallada Dir-la grossa per acontentar a uns i desprès desdir-se'n per acontentar-ne uns altres Tomàs 12/11/2004 09:47 # La clàssica El nostrat Pich i Pon, celebrat per les piquiponiades. Aquesta és de les que es perd Xàvel·li 12/11/2004 09:39 # CAROTADA Dir que el Govern maragalleja és, ben bé, un argument pujolesc. Pere 12/11/2004 08:43 # surrealista Sarrerament he llegit o sentit coses com ara: un paisatge dalinià una situació daliniana la pícara molinera 12/11/2004 07:29 |
 |
|
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |