| |||||
 | |||||
|
|
|
| |||
|
|
|
|
 |
|
|
El fòrum d'aquesta setmana ve tenyit de dol. La mort sovint ens deixa sense paraules. Només les fórmules de condol brollen dels nostres llavis. Només alguns poemes elegíacs són capaços d'expressar aquesta absència de mots que implica la mort. En un moment tan propici per llegir Espriu us demanem el millor poema elegíac que conegueu, la fórmula de condol que considereu més ajustada. Us demanem, doncs, poemes de dol en memòria de les víctimes de Madrid. ---------- + Veure tots els fòrums + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
|
Aportacions al fòrum: # Tempus Omnia revelat L’oblit és la més injusta i nociva de les condemnes…també per als vius. Un dels actius més importants per les persones: la comprensió i el respecte. Estem de dol. Esteu en el nostre pensament. Erasme Adàgia 14/03/2004 17:20 # Un relat de Richard Bach Ajuda'm -va dir parlant com els que estan a punt de morir-. Per damunt de tot, vull volar... -Vine -digué Joan-. Ara pujarem i deixarem enrere la terra i començarem. -No m'entens. La meva ala. No puc moure la meva ala. -Esteve Gavina, tens la llibertat de ser tu mateix, el teu veritable ésser, ara i aquí, i no hi ha res que ho pugui impedir. Es la llei de la Gran Gavina, la Llei que Es. -M'estàs dient que puc volar? -T'estic dient que ets lliure. I sense cap esforç Esteve Gavina va estendre les seves ales i s'enlairà vers la nit fosca. Vol nul 14/03/2004 17:05 # És bo haver tingut un amic tot i sabent que ens hem de morir -Però, què significa "efímera"? - va repetir el petit príncep que, en tota la seva vida, no havia renunciat a una pregunta, una cop l'havia formulada. -Significa "que està amenaçada per una pròxima desaparició". -La meva flor està amenaçada per una pròxima desaparició? -Segurament. La meva flor és efímera, pensà el petit príncep, i només té quatre espines per defensar-se contra el món! I l'he deixada totalment sola a casa meva! [...] però encoratjat digué: Quin lloc m'aconselleu que ara vagi a visitar? -El planeta Terra -respongué el geògraf-. Té bona reputació... I el petit príncep emprengué el viatge, pensant en la seva flor. Dibuixa'm de dol 14/03/2004 16:45 # La Mort / Josep Punsola i Vallespí No fa tanta por la mort.../ És fugir.../ I arribar/ a una immensa platja d'or,/ per a no tornar a morir,/ per a no tornar a marxar. Joan 14/03/2004 16:29 # Apocalypse now Del poeta valencià Manuel Garcia Grau, us vull mostrar un fragment del poema que duu aquest títoldel recull "La ciutat de la ira", escrit amb motiu de la guerra de Bòsnia, però que és esgarrifosament tan adequat en aquest moment: "La Bèstiacrema i arrabassa la justa plenitud dels cossos.// I és el seu fresseig el preu més alt de la llar despullada:// el sofriment calm i sedent ocultant-se, amerat i llefiscós,// entre les mirades tremoloses i pures d'una dona// amb el fill mort// –oh Al·là, oh Crist!–// entre els seus braços." Cèlia 14/03/2004 13:26 # M. Gandhi 'No hi ha camins per la pau, la pau és el camí'. Aura 14/03/2004 13:11 # MADRID 1936 - 2004 de "Tercera Residencia" de Neruda Y una mañana todo estaba ardiendo, y una mañana las hogueras salían de la tierra devorando seres, y desde entonces fuego, pólvora desde entonces, y desde entonces sangre.......... Preguntaréis por qué su poesia no nos habla del suelo, de las hojas, de los grandes volcanes de su país natal? Venid a ver la sangre por las calles, venid a ver la sangre por las calles. ( Coses de la vida, aquest "atemptat" el van reivindicar els avis i/o pares dels nois del carrer Génova.) estela 14/03/2004 12:49 # 'Cementiri de Sinera', Salvador Espriu Els meus ulls ja no saben / sinó contemplar dies / i sols perduts. / I als llavis, / oratge, foc, paraules / esdevingudes cendra. Aura 14/03/2004 12:30 # Fragment de 'Les quatre banderes', de Miquel Martí i Pol Tenia un jardí amb tres arbres, / un mal vent me'ls ha esfullat. / Amb el jardí ple de fulles / no fa de bon caminar. / El mal vent encara bufa; / jo no em canso d'esperar: / per cada fulla caiguda / als arbres hi neix un tany. / Tenia un jardí amb arbres, / un mal vent me'ls ha esfullat. Aura 14/03/2004 12:21 # FI (un darrer "t'estimo") Tot s'acaba, / ara ja n'era conscient... / I amb veu muda, quasi closa, / va mormolar entre llavis / un, "t'estimo!". / El temps, però, que se li va donar / ja era consumit. / S'hi havia esmerçat tot / sols esperant una oportunitat de viure... / I avui, que s'acaba finalment, / no va poder ni repetir: / t'estimo! / Carme Violant (Les fonts primordials) artemisia 13/03/2004 16:54 |
 |
|
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |