| |||||
 | |||||
|
|
|
| |||
|
|
|
|
 |
|
|
El fòrum d'aquesta setmana ve tenyit de dol. La mort sovint ens deixa sense paraules. Només les fórmules de condol brollen dels nostres llavis. Només alguns poemes elegíacs són capaços d'expressar aquesta absència de mots que implica la mort. En un moment tan propici per llegir Espriu us demanem el millor poema elegíac que conegueu, la fórmula de condol que considereu més ajustada. Us demanem, doncs, poemes de dol en memòria de les víctimes de Madrid. ---------- + Veure tots els fòrums + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
|
Aportacions al fòrum: # Només sabem - Vicent Andrés i Estellés Només sabem quan comença la nit: / mai no sabem si tindrà mai termini. / Amb ulls de son i cansament mortal / confonc la nit amb el dia i és nit, / tot és ja nit en la meua existència. / Amb pas incert, maquinal, la recòrrec, / creue uns carrers, unes places, uns llocs. Aura 14/03/2004 22:41 # Agonia (fragment) - Pere Quart En el darrer silenci, el món es clou com la parpella enorme del déu solar, indiferent a l´ombra Aura 14/03/2004 22:39 # HE CAMINAT FINS A ARRIBAR AL PROFUND He caminat fins a arribar al profund/ del bosc de la paraula, per on llisquen/ les aigües de silenci; m’he banyat/ en la secreta gorga, ressorgint/ transfigurat en la forest de símbols./ Ara vago perdut a dues llums/ pel sempre clos enigma de la terra,/ morós, interrogat, i creix la set/ d’un més enllà d’aquest silenci d’aigües. Joan Vinyoli. “El Callat” Llibertat Elegia 14/03/2004 19:23 # Llàgrimes al cel Eric Clapton escriu aquestes paraules, que inclou en una cançó que va guanyar sis Grammy, dedicada al seu fill Conor, de quatre anys, mort quan va caure des del 53 pis d'un apartament de Manhattan, a Nova York. "Sabries el meu nom, si et veiés al cel?/ Series el mateix, si et veiés al cel?/ Em donaries la mà, si et veiés al cel?/ M'ajudaries a quedar-me, si et veiés al cel?/ Haig de se ser fort per suportar-ho, perquè sé que el meu lloc -per ara- no és al cel" Tren de dol 14/03/2004 19:13 # El poeta F. Rielo va escriure: És més gran una llàgrima vessada que tot l'univers... Susanna Valls 14/03/2004 19:04 # Flaubert assegurava: "El futur ens turmenta i el passat ens encadena. Vet aquí perquè se'ns esmuny el present" Susanna Valls 14/03/2004 19:00 # El futur no serà de dol Shakespeare, a l'obra teatral Ricard II, a l'acte III, escriu:"L'home caut mai no deplora el mal present; fa servir el present per prevenir les afliccions futures" M-200 14/03/2004 18:58 # Llàgrimes Passen els dies, i pengen / llàgrimes, llàgrimes, llàgrimes. / Passen els dies, i renten / la sang en les estovalles. / Passen els dies, i creixen / llàgrimes, llàgrimes, llàgrimes. / Passen els dies, i deixen / silenci i pols per on passen. / Amb el silenci prosperen /llàgrimes, llàgrimes, llàgrimes. / Els greuges i les ofenses, / el repertori de faules. / Passen els dies, i deixen / quallat l'oli de les llànties. / La por en les cantoneres, / la sang rebentant els cànters. / Amor amunt, van i vénen / llàgrimes, llàgrimes, llàgrimes. / Passen els dies, i deixen / caure insults i caure pactes. / Passen els dies, i pengen / les llàgrimes en els arbres. / En els arbres, en el vent, / llàgrimes, llàgrimes, llàgrimes. / ( Vicent Andrés estellés) artemisia 14/03/2004 18:38 # I tot segueix... Amb els dits plens de sang / acarone tots els dies novament / aquest meu menut país, i, / amb tenebres als ulls treballe / com un més, i em desperte, / em lleve i camine amb tots,/ i com tots no sé massa on anem. / (Vicent Nàcher) artemisia 14/03/2004 18:20 # EL DESIG DE DURAR “Però la veritat és que jo no us puc oblidar. Tinc por del vostre record, de la vostra memòria, de la vostra presència. Però us necessito per a entendre l’època que m’ha tocat de viure. Perquè recordant-vos veig en la vida motius d’esperança. Encara que sembli paradoxal. Vosaltres m’heu encomanat aquest difícil i dur desig de durar. Durar, vingui el que vingui. Durar amb el vostre record i la vostra memòria.” Vosaltres, amb la vostra vida, heu expressat allò que en Vicent Andrés Estellés ha sabut dir tan bé amb les paraules: “Jo he vingut per a morir només/i veig, pertot, motius de vida encara”. Que us hagi arribat, per fi, la pau. Avui, 11 de gener de 1979 Martí Humà i Lliure 14/03/2004 17:59 |
 |
|
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |