|
|
|||
|
El fòrum d'aquesta setmana ve tenyit de dol. La mort sovint ens deixa sense paraules. Només les fórmules de condol brollen dels nostres llavis. Només alguns poemes elegíacs són capaços d'expressar aquesta absència de mots que implica la mort. En un moment tan propici per llegir Espriu us demanem el millor poema elegíac que conegueu, la fórmula de condol que considereu més ajustada. Us demanem, doncs, poemes de dol en memòria de les víctimes de Madrid. ---------- + Veure tots els fòrums + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
|
Aportacions al fòrum: # Des del silenci " " martí 13/03/2004 16:36 # Del Llibre de les Solituds. Miquel Martí i Pol. Punt i Seguit. Potser no cal descriure l'esperança,/ potser només sentint-ne el bategar/ ja n'hi ha prou, i els moviments profunds/ del sentiment covard val més desar-los/ a les remotes golfes de l'oblit/ perquè la pols i els corcs se n'apoderin. 7:39 am 13/03/2004 16:34 # Reflexioneu "...per acomplir un acte atroç el millor és actuar com si ja no hi hagués possibilitat de canviar d'opinió" (Imma Monsó. No se sap mai) Dolors Atotxa 13/03/2004 16:15 # Fatalitat (Fragment) [...] No ho sé. Ni ho vull saber, ni ho entendria./ Jo només sé que em sento arrossegat,/ portat, precisament on no voldria,/ com un esclau de la fatalitat. (Martí Dot i Parellada. 1900-1973) Eugènia Pou 13/03/2004 15:50 # l'epitafi que jo voldria m'he descuidat de dir que és d'en Lluis Llach, no se si calia llum 13/03/2004 13:34 # l'epitafi que jo voldria Senzillament i com si res, la vida ens dona i pren papers... llum 13/03/2004 13:33 # Absències BUSCAR - No es un verbo sino un vértigo. No indica acción. No quiere decir "ir al encuentro de alguien sino yacer porque alguien no viene". (Alejandra Pizarnik) artemisia 13/03/2004 13:31 # El terrorista a l'aguait Poema de Wislawa Szymborska, Premi Nobel de Literatura de 1996. Una bomba ha d'explotar en un bar a les tretze i vint./ Ara tot just són les tretze i setze./ Encara n'hi haurà que tindran temps d'entrar,/ d'altres de sortir.// El terrorista ja és a l'altre cantó del carrer./ La distància el priva de prendre cap mal/ i disposa d'una vista igual que al cinema.// Una dona amb una jaqueta groga: una que entra./ Un home amb ulleres fosques: un que surt./ Uns nois amb texans: uns que xerren./ Les tretze i disset i quatre segons./ Aquell menut té prou sort i puja a una vespa./ Aquest, però, alt i prim: aquest entra.// Les tretze i disset i quaranta segons./ S'acosta una noia amb una cinta als cabells./ Sols que aquell autobús la tapa de sobte./ Les tretze i divuit./ La noia ja no hi és./ Si ha estat o no prou beneita i ha entrat,/ Ho veurem tot seguit, quan els treguin.// Les tretze i dinou./ Ara no entra ningú./ En canvi, en surt encara un de calb, amb un gran ventre./ Però es posa a remenar dins de les butxaques i,/ A manca de deu segons per les tretze i vint,/ Se'n torna a buscar els guants miserables.// Són les tretze i vint./ Com passa el temps./ Potser ja és l'hora?/ No, encara no./ Sí, ja és l'hora./ Explota la bomba. Andreu 13/03/2004 13:18 # El terrorista a l'aguait Poema de Wislawa Szymborska, Premi Nobel de Literatura de 1996. Una bomba ha d'explotar en un bar a les tretze i vint./ Ara tot just són les tretze i setze./ Encara n'hi haurà que tindran temps d'entrar,/ d'altres de sortir.// El terrorista ja és a l'altre cantó del carrer./ La distància el priva de prendre cap mal/ i disposa d'una vista igual que al cinema.// Una dona amb una jaqueta groga: una que entra./ Un home amb ulleres fosques: un que surt./ Uns nois amb texans: uns que xerren./ Les tretze i disset i quatre segons./ Aquell menut té prou sort i puja a una vespa./ Aquest, però, alt i prim: aquest entra.// Les tretze i disset i quaranta segons./ S'acosta una noia amb una cinta als cabells./ Sols que aquell autobús la tapa de sobte./ Les tretze i divuit./ La noia ja no hi és./ Si ha estat o no prou beneita i ha entrat,/ Ho veurem tot seguit, quan els treguin.// Les tretze i dinou./ Ara no entra ningú./ En canvi, en surt encara un de calb, amb un gran ventre./ Però es posa a remenar dins de les butxaques i,/ A manca de deu segons per les tretze i vint,/ Se'n torna a buscar els guants miserables.// Són les tretze i vint./ Com passa el temps./ Potser ja és l'hora?/ No, encara no./ Sí, ja és l'hora./ Explota la bomba. Andreu 13/03/2004 13:18 # El terrorista a l'aguait Poema de Wislawa Szymborska, Premi Nobel de Literatura de 1996. Una bomba ha d'explotar en un bar a les tretze i vint./ Ara tot just són les tretze i setze./ Encara n'hi haurà que tindran temps d'entrar,/ d'altres de sortir.// El terrorista ja és a l'altre cantó del carrer./ La distància el priva de prendre cap mal/ i disposa d'una vista igual que al cinema.// Una dona amb una jaqueta groga: una que entra./ Un home amb ulleres fosques: un que surt./ Uns nois amb texans: uns que xerren./ Les tretze i disset i quatre segons./ Aquell menut té prou sort i puja a una vespa./ Aquest, però, alt i prim: aquest entra.// Les tretze i disset i quaranta segons./ S'acosta una noia amb una cinta als cabells./ Sols que aquell autobús la tapa de sobte./ Les tretze i divuit./ La noia ja no hi és./ Si ha estat o no prou beneita i ha entrat,/ Ho veurem tot seguit, quan els treguin.// Les tretze i dinou./ Ara no entra ningú./ En canvi, en surt encara un de calb, amb un gran ventre./ Però es posa a remenar dins de les butxaques i,/ A manca de deu segons per les tretze i vint,/ Se'n torna a buscar els guants miserables.// Són les tretze i vint./ Com passa el temps./ Potser ja és l'hora?/ No, encara no./ Sí, ja és l'hora./ Explota la bomba. Andreu 13/03/2004 13:18 |
|
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |