| |||||
 | |||||
|
|
|
| |||
|
|
|
|
 |
|
|
L'insigne verbívor bagenc Xavier Giol ens proposava abans de l'estiu un tema per a un fòrum gestual. És a dir, descriure un gest o una posició corporal que es pugui traduir en una expressió o frase feta. Ell ens en proposa dos: Colze recolzat a la taula i els dits a la boca: estar als núvols. Dos colzes recolzats a taula amb les mans aguantant-se el cap i els ulls clavats en un llibre de text: estudiar (justament se'n diu "fer colzes", per tancar el cercle). La proposta permet anar més enllà en el fascinant món dels gestos. Segur que podreu trobar noms ben diversos per designar gestos tan punyent com ara "fer botifarra" (un corte de mangas, que en podrien dir en espanyol hispà aquest dotze d'octubre) o "fer punyetes", o també el valencianíssim "anar a fer la mà". Us demanem, doncs, que feu el gest. L'aportació més original de la setmana rebrà un exemplar d'un llibre verbívor recomanat. Aquesta setmana, un exemplar del llibre recomanat: "Que dormim?" d'Enric Casasses per gentilesa d'Editorial Empúries i de la llibreria virtual llibres.com. ---------- + Veure tots els fòrums + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
|
Aportacions al fòrum: # S'entenen Amb els punys tancats i els índexs ben estirats, els colzes enganxats al cos i picant una mà contra l'altre de costat... el cos una mica encorbat amagant el gest i cara de suficiència... aquests dos s'entenen!!! Núria, la dels formatges 13/10/2003 09:38 # Ja pago jo! Un dels gestos més característics, el podem veure als nostres quotidians bars: El de ficar la mà a la butxaca del darrera del pantaló o a la interior de l’americana per treure la cartera en el moment en que el cambrer diposita la nota davant d’un grup, més o menys nombrós, de clients que acaben de fer una consumició. Podem veure el cas del qui, suficient, atura amb la seva mà el gest de company i amb un somriure exclama –no, aquí pago jo, ets al meu terreny- acompanyat la majoria de les vegades, de la no insistència i d’un somriure d’alleujament per part de l’altre, sobretot si a la consumició anava inclosa una tapa de pernil de “jabugo”. També es pot donar el cas d’iniciar una coreografia de moviments que, a manera de la capoeira del Brasil, inicien els “pagans” que volen ser ells qui gaudeixen de l’honor de ser els abonadors de la nota. És aquest darrer cas el que em recorda un acudit que explicava el meu pare. Tractava de dos gallecs (suposo que per a un ciutadà de Catalunya sempre és més còmode veure la palla a l’ull aliè) que es barallaven per pagar una consumició en un bar. El cambrer, veient que la disputa no tenia solució, va decidir fer una juguesca: trauria dos cubells amb aigua, cadascun d’ells ficaria el cap en un, i després d’un senyal, el primer que el tragués seria qui guanyaria, i per tant, qui pagaria la consumició. Tots dos es van ofegar! martingales 12/10/2003 21:52 # Gestes esportives El món de l'esport els dón infinitat d'exemples de gestos simbólics: l'atleta que dóna la volta a l'estadi amb el dit assenyalant el cel un cop guanyada la cursa (que recorda una mica el "senyoreta, pipí!"), el ciclista que en creuar en solitari la línia de meta abraça tota la concurrència en un gest ampli i els fa un petó, el corredor de F1 que acaba de guanyar i no pot fer altra cosa que aixecar el puny (i algun agosarat, tots dos), l'esportista que fa el signe de la victòria dalt del podi en un gest universal... i no parlem dels gestos dels futbolistes que acaben de fer un gol perquè el repertori seria tan llarg com.... sovint deplorable. martí 12/10/2003 15:13 # impaciència Picar a terra amb la punta de la sabata mantenint el taló quiet: què hem de fer, que és per avui! dani vidal 11/10/2003 22:16 # treure la llengua Tal com apunta l'Ignasi, treure la llengua no és un gest d'amor... en la nostra cultura! però en algunes altres (al Tibet, si no recordo malament) se saluden així, ensenyant-se la llengua. :P gina 11/10/2003 20:28 # Fer el gest i fer el gest Fer el gest del bolígraf que signa en l'aire és una manera universal de demanar la nota en un restaurant, però fer el gest de debò és pagar-la Carles Calls 11/10/2003 18:46 # Hey you! Una de les imatges més conegudes de Roy Lichtenstein: la mà que assenyala amb el dit cap a l'espectador de l'obra. marti sunyol 11/10/2003 10:31 # Pam-i-pipa Al meu entendre l'estrella és el pam-i-pipa (cal que el descrigui?); molt semblant en intenció és el Elis-elis-putxinel·lis, consistent en fer les orelles d'elefant movent simultàniament les mans obertes amb els polzes a cada templa; convé no oblidar el "mea culpa" donant-se cops amb la mà tancada al pit(3); tapar-se el nas en pinça per indicar la presència d'una ferum; la palma de la mà damunt del cap per a indicar sorpresa (anda!los dónuts!); i gratar-se la closca amb un dit indica desconeixement; treure la llengua, no indica precisament amor; encongir-se d'espatlles indica ressignació o desconeixement; fer que sí i que no amb el cap, són dos moviments ben universals; acotar el cap i/o agenollar-se indica submissió; fer petar repetidament els dits (brillo-brillo) vol dir "toca el dos"; el mateix moviment sense que els dits petin vol dir "diners"; picar-se amb les palmes les dues cuixes vol dir "vine aquí"; fer moure desordenada i ràpidament tota la mà amunt i avall amb el dors mirant endavant indica exageració; el dit creuant el coll és una amenaça de mort; no cal explicar el significat de l'aplaudiment; n'hi ha molts més, però no acabariem ... Ignasi Ripoll 11/10/2003 03:52 # Gestos universals amb els dits Si esteu a qualsevol lloc (inclòs el més llunya); i teniu necessitat de sustent; i no os entenen, nomès cal ajuntar els 5 dits de la ma dreta i moure'ls cap a la boca; deseguida entendran que teniu gana; més tard, aixequeu solament el polze; i repetiu l'operació; i tambè entendran que teniu set. No falla mai. Jordi Mas 11/10/2003 02:27 # Està ben xalat, tocat del bolet.... Qui no s'ha posat el segon dit (no me'n sé els noms, disculpeu) de la mà al cantó del front tot fent-lo girar com un tornavís endavant i endarrera... en veure algú que fa el boig... o potser ho és? Una altra versió és picar al mateix lloc com un pica-soques... i és que de tocats del bolet n'hi ha, i força! martí sunyol 10/10/2003 16:58 |
 |
|
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |