| |||||
 | |||||
|
|
|
| |||
|
|
|
|
 |
|
|
Aquesta setmana us demanem que jugueu amb el llenguatge literal i el figurat. Ho fem inspirats per una anècdota que ens ha fet conèixer el filòleg Narcís Garolera. A grans trets, es tracta d'un prohom català dels anys trenta envestit i abatut per un porc senglar, probablement en una cacera. L'endemà un diari se'n fa ressò amb tots els ets i els uts, de manera que el prohom queda en ridícul. S'emprenya, truca al diari i els munta un pollastre de categoria. El periodista vituperat hi torna al dia següent amb una ampliació de la notícia publicada el dia abans: "Tenim noves dades. Ahir el senyor X es va posar en contacte amb nosaltres i ens va dir el nom del porc". No serà fàcil superar aquest exemple excels, però us demanem contextos, reals o inventats, en els quals una expressió en llenguatge figurat prengui un sentit literal, o viceversa. Com sempre, la millor aportació de la setmana rebrà un exemplar del llibre verbívor recomanat. Aquesta setmana el recull de narracions "Homeless" de Pau Vidal per gentilesa de l'editorial Empúries i de la llibreria virtual llibres.com. ---------- + Veure tots els fòrums + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
|
Aportacions al fòrum: # El nom del porc II Potser no coneixeu la continuació de la història del prohom del nom del porc: A fi de no fer més el ridícul va intentar concil·liar-se amb el diari en qüestió. Per a això, va convidar el cap de redacció al casament de la seva filla. L'home hi va anar, tot i que no amb molt d'entusiasme. Després de l'àpat de noces, el prohom va aconseguir, després d'haver d'insistir molt, que el cap de redacció sortís a fer un ball amb la núvia. L'endemà el diari va publicar: El senyor X ens fa ballar el cap. l'aleix 23/05/2003 21:57 # Comandament a distància Fa uns quants anys el meu fill Oriol amb els seus tres anyets d'edat empipava a son pare que parlava per telèfon. Aquest, per treure-se'l del damunt li diu: Au, surt d'aquí, "toca el dos". I l'Oriol tot obedient se'v va cap el televisor i prem el canal nº2. En aquella època encara no teníem comandament a distància i tots a casa s'aprofitaven del petit per fer-lo canviar de canal. Marisa Espín 23/05/2003 20:27 # Capítol 5 Mesos enrera havíem de fer un trasplantament “de collons”, tal com sona, i la persona que els duia, no sé com s’ho va fer, però es va entrebancar al sortir de l’ascensor i li van caure a terra. Xeiè 23/05/2003 19:15 # Capítol 4 A l’hospital sempre hi havia casos curiosos, aquest “cremat”, a qui li “havia canviat la cara”, venia carregat de rom. Uns nois a qui no els hi quedava res sencer, havien estat en una d’aquestes atraccions que seuen dins d’una olla i van d’un cantó a l’altre. Per un problema tècnic van sortir disparats cap a fora. Venien cridant: “Ens anem anat de l’olla, ens anem anat de l’olla”! Xeiè 23/05/2003 19:06 # Capítol 3 A l’hora de rematar la feina va “posar fil a l’agulla” i va cosir-lo com si res. Aquesta feina la repetia “cada dos per tres, sis”. Xeiè 23/05/2003 18:58 # Capítol 2 Acabat el trasplantament tenia una operació de cirurgia estètica. Un paio que tenia la cara cremada en un setanta per cent. Se li va acostar i a cau d’orella i li va dir: “Tranquil que et faré una cara nova.” Xeiè 23/05/2003 18:42 # Setmana Santa Fa uns anys es va produir un horrible crim en un poble de Zamora: durant una de les processons de Setmana Santa, un dels habitants del poble va sortir al balcó amb una escopeta a la mà i es va dedicar a disparar contra els concurrents, amb el resultat d'uns quants morts i ferits. El dia següent va aparèixer la notícia en un diari (no me'n recorde quin) amb la següent i memorable frase com a títol: "La procesión iba por dentro". Tadeus Calinca 23/05/2003 17:38 # Fer el mort Li agradava nedar i fer el mort després d'acabar d'assassinar una de les seves víctimes. Ignasi Fontvila 23/05/2003 14:59 # Sense pèls a la llengua El barber pren el pèl al nen amb pèls de punta sense tallar-se ni un pèl mentre li explica un conte esgarrifós sobre un ésser pelut. Ignasi Fontvila 23/05/2003 14:55 # Ben ficada En veure que s'havia calçat la sabata dreta al peu esquerre es va adonar que havia ficat la pota del tot. Ignasi Fontvila 23/05/2003 14:48 |
 |
|
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |