| Què és VilaWeb? - Publicitat - Correu - Versió text - Mapa web - English |
| Notícies | Xats - Fòrums - Enquestes | Top7 - Tots els fòrums | dilluns, 20 d'abril de 2026

  Etimologies Muntades

El fòrum d'aquesta setmana ve inspirat pel llibre recomanat que rebrà com a premi el millor missatge: "Canvi d'agulles" de Lluís Muntada. Un dels contes d'aquest recull excel.lent s'anomena "Etimologies" i explica la història d'un personatge que abans d'usar cada paraula es veu arrossegat pel pes del seu origen. La proposta concreta és trobar parelles, com més insòlites millor, de mots que tinguin un origen etimològic comú. Com per exemple, el xotis i Scotland Yard, que provenen tots dos d'Escòcia (el ball scottish i la policia escocesa). O el "matrimoni" i els "mariachis" (ja que a Mèxic els músics que tocaven als casaments -en anglès "marriages"- van començar a ser anomenats així). Trobeu parelles de parents d'ètim. La millor aportació s'endurà un exemplar del llibre que inspira aquest fòrum: "Canvi d'agulles" de Lluís Muntada. El guanyador el rebrà a casa per gentilesa d'Edicions Proa i de la libreria virtual llibres.com.
----------
+ Veure tots els fòrums

+ Comparteix al Facebook o Twitter




Aportacions al fòrum:

# Falsa etimologia
A algú li podria semblar que la paraula fòrmica deriva del llatí formica (formiga), però en realitat ve de l'anglès "for mica" (o sigui, un material emprat en substitució de la mica).
Ignasi Fontvila
17/03/2003 18:10



# Cuiner covard
No és estrany que els cuiners s'acoquinin perquè tots dos mots vénen de coquus.
Ignasi Fontvila
17/03/2003 18:08



# Castella i els derivats
El xató de Vilanova i el Chateau del Loire provenen també de la mateixa arrel, igual com la llet el Castillo, que no és de Castelló de n'Hug ni de Castellar del Vallès ni de cap poble de Castella (ni la Nova ni la Vella).
Ignasi Fontvila
17/03/2003 18:02



# L'embotit per excel.lència
La botifarra és l'embotit per excel.lència, ja que tots dos mots (embotit i botifarra) provenen del llatí buttis, en el sentit d'omplir com una bóta.
Ignasi Fontvila
17/03/2003 17:54



# La safata de l'azafata
La safata i l'azafata provenen del mateix mot àrab "safat", que descriu una cistella de fulles de palmera o bé el lloc on les dones col.loquen els perfums.
Ignasi Fontvila
17/03/2003 17:51



# Ribera i Arribada
Mar endins, tot estant a la barca, en direcció a la costa, a la platja, a la vora del mar, a la riba, el que es veu a l’horitzó, a la part alta, d’on la paraula castellana “arriba”, es precisament la riba, del llatí ripa. Arribar es tocar terra, tocar la riba.
Xeiè
17/03/2003 13:09



# Oportunitat i Fiord
Se’n deia oportú al vent que bufava en direcció favorable per arribar a port, del llatí portus i del germànic furdus, noruec fjord, Fiord, que significa port.
Xeiè
17/03/2003 12:51



# Clan i clon
Clan i clon, que dit així sembla una parella de còmics dels seixanta, tenen una semblança no només sonora. L’una, del gaèlic “clann”: família, descendència. L’altre, del grec “Klón”: plançó, brot, lluc, descendent. Sospitós, tot i la terra que hi ha pel mig. Però les paraules ja sabem que viatgen per l’aire.
Xeiè
17/03/2003 12:13



# Botigues i hipòdroms
La botiga de l'apotecari no és pas una bodega (espai d'un vaixell). En castellà, aquesta mateixa bodega comparteix paraula amb el que nosaltres en diem "celler" i a més, no s'assembla gaire a una "botica", que juntament amb el seu amo el "boticario" ténen un paral·lelime perfecte amb les corresponents paraules alemanyes "Apotheke" i "Apotheker". Encara faltaria analitzar la "boutique" francesa i la "bottega" italiana, pero ja n'hi ha prou de moment.

Els hipopòtams no corren a l'hipòdrom però comparteixen etimologia juntament amb en Felip ("hippos" = cavall: "potamos" = riu, "dromos" = cursa, "philos" = que estima)
Ramon Valldosera
17/03/2003 09:00



# Mercuri i Mercè
El mercuri, possiblement anomenat així en comparar la seva mobilitat amb la del missatger dels déus del mateix nom, fou emprat durant segles com ingredient de molts diurètics, antissèptics, ungüents …: (Mercurocrom, Mercromina, …)


Directament emparentat amb “merx, mercis” hi ha també el mot llatí “merces, mercedis”, que inicialment designava el preu d’una mercaderia, i que aviat va adquirir el sentit de preu pagat a una persona o salari.


També és proper a l’acepció de salari l’ús de “mercès” en el sentit de recompensa, favor o gràcia que hom fa gratuitament, així com divereses expressions franceses: “merci”, “remercier”, italianes: “chiedere mercè”, angleses: “mercy” o castellanes: "estar a la merced de… ", i fins i tot, advocacions de la Verge com la Mare de Déu de la Mercè, patrona de Barcelona.


El 1899 Emil Jellineck al volant d’un Daimler, guanya una cursa inscrit amb el nom de “Mercedes” –la seva filla-, decideix dedicar-se a vendre cotxes i col·labora amb Gottlieb Daimler en el dissey del primer automòbil modern tot acceptant fer-se càrrec de la producció completa d’un any amb dues condicions: els drets exclusius de venda a Austria, Hogria, França, Bèlgica i els Estats Units, i que el nou vehícle dugui el nom de la seva filla.


L’èxit del nou model fou increible, de tal manera que el nom “Mercedes”, registrat el 1902, esdevingué la marca de tots els automòbils fabricats per Daimler.


…Fins a tal punt que, quan Centre-Europa o als Estats Units, comento que la meva germana es diu Mercedes, em responen sempre estorats: però a qui se li acut de posar a una nena un nom de cotxe!


-Fernando A. Navarro- “Parentescos sorprendentes”




Dues recomanacions:

* Un llibre: “Parentescos insólitos del lenguaje”. En el que Fernando A. Navarro tracta d’algunes de les inaudites sorpreses que ens depara l’etimologia. Com bé diu l’autor a la introducció, “es fácil adivinar que 'neurona' y 'neuralgia' comparten un origen común, pero ¿quién hubiera dicho lo mismo de 'bacilo' e 'imbécil', 'enfermo' y 'firmamento', 'afasia' e 'infancia'?”

* Una pàgina web: http://www.el-castellano.com/navarro.html, on en trobareu alguns exemples.


J. A. M.
17/03/2003 02:05

« Anterior | Següents »
Una producció de Partal, Maresma & Associats. 1995 (La Infopista) - 2000.
Secció mantinguda per Màrius Serra
Posa VilaWeb a la teva pàgina.