| |||||
 | |||||
|
|
|
| |||
|
|
|
|
 |
|
|
La lingüista mallorquina Cèlia Riba ens fa arribar tres exemples de confusions entre el català i el castellà que susciten aquest fòrum: a) A un pagès li varen entrar a robar a la primeria del segle XX i va posar un rètol a la seva propietat que deia: "Prohibida la entrada a las ratas de dos camas." b) Una mallorquina emigrada a Cuba va esparverar un visitant (masculí) que demanava pel seu marit quan, després de dir-li que no hi era, el va convidar a esperar-lo amb un equívoc "Acuéstese y siéntese" (Acosti's i segui). c) Una amiga, que era a les Canàries, es va cremar a la cama, va anar a la farmàcia a demanar alguna crema i hi va tenir aquest diàleg de besucs: -¿Tiene una crema para las quemadas?, es que me he quemado. -¿En dónde exactamente? -En la cama. -¿En la cama? Pero, ¿qué hacía? ¿Fumaba? -No, no. Que ha sido en la cama. I etcètera... Aporteu equívocs entre el català i l'espanyol en aquest fòrum. La millor aportació de la setmana rebrà un llibre recomanat. Aquesta setmana l'últim exemplar del poemari "Una estona de sal" de Darrutri (Edicions 96). Com sempre per gentilesa de la llibreria virtual llibres.com . ---------- + Veure tots els fòrums + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
|
Aportacions al fòrum: # Fúria traductora! A Barcelona van tenir durant una pila d'anys els cartells del Carrer del Rector Ubach amb aquesta grafia suposadament castellana com manava l'ordre establers a l'època, el cas és que la broma va durar tant temps que encara avui dia molta gent està convençuda de que el Parroco Ubach era algun mossen de parroquia indefinida. El cas és que el tal Ubach si que era Rector, però d'Universitat! Llum Degàs 12/07/2002 14:18 # Adobant l'amanida Uns alumnes del meu institut de Camarles (Delta de l'Ebre) van fer un intercanvi amb alumnes d'un institut de Laredo (Cantàbria). En un dels sopars de germanor, un dels meus alumnes va demanar, molt educadamente: "Por favor, ¿me pasas el óleo?". El meu alumne no pretenia fer cap pintura a l'oli, sinó simplement adobar l'amanida. Tadeus Calinca 12/07/2002 14:14 # i li van ventar un bolet... El que no us sé sir, és quin tipus d'esdeveniment era, per l'època, potser una processó o el pregó de la Festa Major, el cas és que hi havia una munió de gent i una senyora que parlava castellà amb el seu marit anava fent saltirons per poder veure el que fos. El meu avi, que s'estava al costat i es veu que tenia més sort pel que fa a la visió, volent-li fer un favor li va dir "Señora, señora, acuéstese conmigo!"... Llum Degàs 12/07/2002 14:11 # Amb el metge Poc després d'acabada la guerra civil, la família d'un vell pagès de Les Franqueses del Vallès va avisar al Sr. Metge que hi anés, perque l'avi era al llit i es trobava molt malament a causa d'un gran refredat. Com que només es podia parlar "el idioma del imperio", i tothom anava amb peus de plom, el metge al veure'l li pregunta: ¿qué os hace mal José? i el vellet li respon: me hace mal el capo y el pito... Pere Font 12/07/2002 14:06 # els quartos No sabria dir exactament a quin lloc, es va originar un incendi i la mestressa de la cas veient des de fora les flames cridava: els quartos, que es cremen! i no se sap ben be si es referia a les habitacions o als diners que en deien quartos (moneda del segle XIX) Magda Fort 12/07/2002 13:52 # Malentès indetectat Una vegada un carreter que duia panys i serradures travessava la frontera de Coll d'Ares. I el duaner li preguntà: "Algo que declarar?". "Nada", va respondre, "Sólo llevo paños i cerraduras". "Ah, bueno, pase, pase...", respongué el duaner ben tranquil. Toni Civit 12/07/2002 13:47 # marques La meva veinada fa feina marcant dibuixos per brodar, i a la porta un rètol posa "es marquen brodats". Aprop viu una família de Cadis, tenen una nina de dotze anys, un dia la nina va venir a demanar-me: -si estaba la senyora marquesa- a la meva resposta assegurant que no, que jo no coneixia cap marquesa va insistir -que si, que es su vecina "la de brodats". mar.a 12/07/2002 13:46 # Calle Cortada Al districte d'Horta-Guinardó de Barcelona hi ha el carrer Cortada, que vé d'antic, d'una família propietària, important urbanitzadora d'una part d'Horta. Quan la dèria castellanitzadora de carrers, la traducció va ser fàcil: en lloc de «carrer», «calle Cortada». Al cap d'un temps, a la vorera del començament del carrer va aparèixer un senyal vertical de trànsit que convertia un carrer normal en un cul de sac. Quan els temps varen començar a fingir que canviaven, el nom va ser traduït de manera impecable: «carrer tallat», al costat del senyal de cul de sac. I no es va esmenar l'error fins poc abans de les Olimpíades del 92, quan es va remodelar una part de la zona nord del districte d'Horta. Tomaseta Vetes-i-Fils 12/07/2002 12:57 # Una picada d'ullet Podria explicar centenars de confusions, típiques dels catalans a Madrid, però una de les més divertides és la de, en comptes de dir guiñar el ojo, dir picar el ojete... I, és clar, picarle el ojete a una noia és una altra cosa. Carles Marquès 12/07/2002 10:43 # Coses de l'idioma No em puc estar de recordar aquella cançó que cantaven els de La Trinca: Vaja un embolic, jo t'ho dic,/coses de l'idioma;/un senyor petit i eixerit/de Santa Coloma/vol anar a Madrid decidit:/s'ha de viatjar./Però el pobre home/fa temps que ha perdut/el costum de parlar en castellà.//Si vol dir que el cotxe li fa figa,/ha de dir que el cotxe " le hace higo "./I si li fa un pet com una gla,/" hace un pedo como una bellota, señor, eso rai "./Com que l'home és un somia truites,/ senyors meus, és un " sueña tortillas "./Ell es pensa que és bufar i fer ampolles./I se'n diu: " soplar y hacer botellas, señor, eso rai ".//Vaja un embolic, jo t'ho dic, coses de l'idioma ...//Talment hi ha per llogar-hi cadires,/vull dir que " hay para alquilar sillas "./El pobre home treu foc pels queixals,/i és que " saca fuego por las muelas,señor, eso rai "./S'ho romia i pensa: ull viu !/que en castellà se'n diu: " ¡ ojo vivo ! "/i per fi se'n va a escampar la boira,/vull dir que se'n va a "esparcir la niebla, señor, eso rai ".//Vaja un embolic, jo t'ho dic, coses de l'idioma ,,,//I com veieu, no hi ha res en català/ que no es pugui traduir al castellà. Olé ! cdi 12/07/2002 10:17 |
 |
|
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |