| Què és VilaWeb? - Publicitat - Correu - Versió text - Mapa web - English |
| Notícies | Xats - Fòrums - Enquestes | Top7 - Tots els fòrums | dimecres, 18 de febrer de 2026

  Cames elàstiques

La lingüista mallorquina Cèlia Riba ens fa arribar tres exemples de confusions entre el català i el castellà que susciten aquest fòrum: a) A un pagès li varen entrar a robar a la primeria del segle XX i va posar un rètol a la seva propietat que deia: "Prohibida la entrada a las ratas de dos camas." b) Una mallorquina emigrada a Cuba va esparverar un visitant (masculí) que demanava pel seu marit quan, després de dir-li que no hi era, el va convidar a esperar-lo amb un equívoc "Acuéstese y siéntese" (Acosti's i segui). c) Una amiga, que era a les Canàries, es va cremar a la cama, va anar a la farmàcia a demanar alguna crema i hi va tenir aquest diàleg de besucs: -¿Tiene una crema para las quemadas?, es que me he quemado. -¿En dónde exactamente? -En la cama. -¿En la cama? Pero, ¿qué hacía? ¿Fumaba? -No, no. Que ha sido en la cama. I etcètera... Aporteu equívocs entre el català i l'espanyol en aquest fòrum. La millor aportació de la setmana rebrà un llibre recomanat. Aquesta setmana l'últim exemplar del poemari "Una estona de sal" de Darrutri (Edicions 96). Com sempre per gentilesa de la llibreria virtual llibres.com .
----------
+ Veure tots els fòrums

+ Comparteix al Facebook o Twitter




Aportacions al fòrum:

# FESTA MAJOR
Fà uns quants anys, en un diari varen publicar un acudit del memorable Perich, on es veia una pancarta amb el rétol: FESTA MAJOR, I i a sota dos guardies civils que comentaven: "Eso,¡hazte mayor!"
xeiè
13/07/2002 10:01



# La sopa que se "besa"
Una vegada, de petits, vam anar amb els nostres pares a voltar per l'Aragó. Tot dinant en un restaurant, la senyora li servia la sopa al pare, i se li va tombar una mica la sopera. I ell, tot convençut, li diu: "cuidado señora, que la sopa se vesa!". La cara d'estupefacció de la dona i el fart de riure que ens vam fer són d'antologia familiar.
Martí Sunyol
13/07/2002 09:28



# Tot traduit
El meu fill es diu Joan Roig i Castell.Als set anys va protagonitzar una anèctoda ben sonada.
Estava a classe de castellà i la mestra va donar als alumnes un text per a traduir, tot dient: Ho heu de traduir tot al català.
El xiquet ho va fer i va signar l´exercici amb un : Juan Rojo Castillo¡¡¡
Joana Roig (Alcanar-Montsià)
13/07/2002 01:12



# Classe de català
L'any 84 (del segle passat) fent classe de llengua catalana a La Llagosta (El Vallès Oriental) hi va haver un bon aldarull quan, treballant vocabulari sobre les parts d'una casa, vaig explicar als alumnes de vuitè d'E.G.B. (l'equivalent a l'actual 2n d'E.S.O.) que a les cases de pagès solien tenir "golfes". Es van esgarrifar d'allò més !
I els alumnes de 6è van trobar molt difícil i fora de lloc que els proposés de fer a cadascun un "test" que formaria part d'un mural de l'escola de cara a la festa de la primavera. Per què les altres classes feien flors, ocells, ... i ells havien d'escriure preguntes en un foli?
R.M. Böck
12/07/2002 20:28



# Excés de zel traductor
Alguns diaris anomenen "edicions
bilingües" al que, en realitat, no
passen de ser "edicions -mal-
traduïdes": Escriuen
l'article en castellà i l'entatxonen
en un traductor automàtic (a voltes
sense encomanar-se a cap Sant).
El cas és que l'any 1997, acabat
d'estrenar un d'aquests diariets,
vam poder llegir a les seves planes
que el també flamant Ministre
d'Economia s'anomenava en realitat
"Rodrigo Estona". O potser el
redactor volia dir que n'hi havia
per estona del tal Rodrigo?
En qualsevol cas, jo vaig riure un bon
"rato".

Josep M. Ribó
12/07/2002 18:46



# Paella de collons!
Quan vaig conèixer Catalunya, pel any 2000, sense saber res de català volia aprendre´n una mica (com que hi vivia a casa d'amics catalans, em sabia greu no parlar gens ni mica de català).Com el meu amic deia sovint la paraula "collons" (què hi farem...ha estat la primera paraula catalana que vaig aprendre...)
Al primer dinar familiar, i com que em van dir que hi menjaríem paella de conill, imagineu la meva confusió de paraules al dir "que rica la paella de ...collons"!


Ferran Sortino i Traverso
12/07/2002 18:06



# He sacado
El maig del 97 els de tercer de BUP varem anar de fi de curs a Eivissa.
L'anada va ser amb vaixell, vam ensopegar amb mala mar i una companya es va marejar i va vomitar. Ràpidament, varem anar a buscar un membre de la tripulació del vaixell i una companya li va dir "ven corre! que una chica ha sacado" i ell va dir "què ha sacado niño o niña?"
Anna Boixader
12/07/2002 15:33



# SABONETA
Sóc membre, des de fa ja alguns anys, del Club d'Scrabble Saboneta de Xàtiva. Darrere d'aquest curiós nom s'amaga una singular història. Estàvem fent una partida d'scrabble en espanyol, i a un dels jugadors, de nom Alejandro Pla, se li va acudir posar la paraula SABONETA. Ens vam posar tots a riure, i ell es defenia dient que aquesta paraula "me suena a jabón". Davant la seua insistència, la vam buscar al diccionari, on vam trobar el següent: "Saboneta: reloj circular de tapa metálica que se une al bolsillo del chaleco mediante una cadena. Inventado por el italiano Savonetta". A partir d'aquell moment memorable, vam decidir rebatejar el Club d'Scrabble i, a més, vam establir que als nostres campionats interns es lliuraria sempre el "Premi Memorial Alejandro Pla a la jugada més estrambòtica". Aquest premi, per cert, només l'ha guanyat el propi Alejandro Pla (any 1998, amb AMITO i DESTOCA).
Tadeus Calinca
12/07/2002 14:30



# M'he fet un "xopo"
Els valencians, o almenys a la Marina, quan ens banyem o ens fem un remull, diem que ens hem fet un xop. Moltes vegades, amb la traducció simultània li hem dit a algú que parla castellà que "me he hecho un chopo".
Paqui Cano Server- Polop
12/07/2002 14:24



# El del "ocho"
Diu que un del poble se'n va anar a la mili fa molsts anys. El Capità els va posar un dia a tots en filera i va dir que el que tinguera el número que ell trauria, hauria de netejar els serveis. Va traure el número i no parava de cridar, com que ningú li contestava cada vegada s'enfadava més i li afegia més faenes. Finalment, en veure el capità tan enfurit, el del meu poble digué: pobre del qui tinga el "ocho", gràcies que jo tinc el vuit.
Fa pocs anys, vam tindre al col·legi del poble problemes per l'elecció de la llengua per a l'ensenyament. Recordant aquesta anècdota, els defensors del castellà se'ls va anomenar com "els del ocho".
Paqui Cano Server- Polop
12/07/2002 14:20

« Anterior | Següents »
Una producció de Partal, Maresma & Associats. 1995 (La Infopista) - 2000.
Secció mantinguda per Màrius Serra
Posa VilaWeb a la teva pàgina.