| |||||
 | |||||
|
|
|
| |||
|
|
|
|
 |
|
|
La lingüista mallorquina Cèlia Riba ens fa arribar tres exemples de confusions entre el català i el castellà que susciten aquest fòrum: a) A un pagès li varen entrar a robar a la primeria del segle XX i va posar un rètol a la seva propietat que deia: "Prohibida la entrada a las ratas de dos camas." b) Una mallorquina emigrada a Cuba va esparverar un visitant (masculí) que demanava pel seu marit quan, després de dir-li que no hi era, el va convidar a esperar-lo amb un equívoc "Acuéstese y siéntese" (Acosti's i segui). c) Una amiga, que era a les Canàries, es va cremar a la cama, va anar a la farmàcia a demanar alguna crema i hi va tenir aquest diàleg de besucs: -¿Tiene una crema para las quemadas?, es que me he quemado. -¿En dónde exactamente? -En la cama. -¿En la cama? Pero, ¿qué hacía? ¿Fumaba? -No, no. Que ha sido en la cama. I etcètera... Aporteu equívocs entre el català i l'espanyol en aquest fòrum. La millor aportació de la setmana rebrà un llibre recomanat. Aquesta setmana l'últim exemplar del poemari "Una estona de sal" de Darrutri (Edicions 96). Com sempre per gentilesa de la llibreria virtual llibres.com . ---------- + Veure tots els fòrums + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
|
Aportacions al fòrum: # Potser era de ferro? D'anècdotes d'aquestes a casa en tenim un munt, però la que més gràcia em fa particularment és la que estant a taula una colla d'amics i amb el gerro buit, s'aixeca un dels comensals i tot explicant-se diu "voy a llenar el hierro de agua..." Despertaferro! 12/07/2002 10:01 # Una bona ensalada Una que em va contar l'escriptor i erudit Lluís Guarner, referida als anys immediatament posteriors a la guerra, quan la fúria franquista esborrava qualsevol vestigi de catalanitat a la ciutat de València i, entre d'altres, van canviar el nom del carrer "d'En Sala" pel de.... "la Lechuga". DJ Pay 12/07/2002 09:39 # El bé i el mal Pels que som de poble i hem vingut a treballar/estudiar a la ciutat, d'aquestes en tenim moltes per explicar. La més sonada, però, potser és la d'un amic, que en va deixar anar una que Déu n'hi do; a un company de feina que estava fent un "nyap" amb uns plànols li va dir: "déjalo estar, que aún lo harás malbien"... sense comentaris. Xavier Mas 12/07/2002 09:16 # Exèrcit caníbal Joaquim Ruyra va escriure un conte força divertit que porta per títol "Els vint corders de Blanes", em sembla recordar. Resulta que, segon Ruyra, Blanes era famosa fa cent anys pels artesans de la corda, els corders. En el conte, un destacament de l'exèrcit espanyol que passa per Blanes té necessitat urgent de queviures i escriu a l'alcalde demanant "veinte corderos para alimentar a la tropa". L'alcalde, commogut però lleial a l'ordre establert, comunica la trista ordre als seus vilatans. Esglai general: i aquest exèrcit ens ha de protegir? La història es torna delirant amb l'escena del comiat entre els corders (que hi van com a xais) i les seves famílies, desconsolades. L'oficial de l'exèrcit al·lucina "cogombrets". Joan Cortés 12/07/2002 08:57 |
 |
|
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |