| |||||
 | |||||
|
|
|
| |||
|
|
|
|
 |
|
|
Ara que TeleMadrid ens ha fet obrir els ulls sobre la persecució de la llengua castellana entre nosaltres, recuperem una proposta del verbívor Ramon Carreté, entestat en la creació d'un recull de Paremiologia Recreativa Català-Castellà, en la línia d'aquella cançó de la Trinca en la qual "había para alquilar las sillas". Carreté treballa "a contracorazón" (a contracor) per pujar-se les frases fetes catalanes "a cuello y oveja" (a coll-i-bè). La seva és una tasca "a mata-degüella" i, "a derecha ley" els mots catalans acaben anant "campe quien pueda". El missatge més destacat del fòrum català rebrá un exemplar del llibre L'humor en el treball, editat per Amadeu Viana per gentilesa de la Universitat de Lleida i de la llibreria virtual llibres.cat ---------- + Veure tots els fòrums + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
|
Aportacions al fòrum: # Me'n faig càrrec En Màrius prou voldria respondre els missatges dels seus forumaires al més aviat millor, però com que és molt generós i té sempre els braços oberts de bat a bat, no se’n pot estar, de regalar llibres a tort i a dret, i el temps se li esmuny de les mans. Déu n’hi do, gairebé tres mesos per respondre un missatge... ja sabem que tots els sants tenen vuitada, però no trimestrada... Fent càlculs, espero que els missatges que li vaig enviar a final març me’ls respondrà, pel cap baix, per la flama del Correllengua, que generalment s’esdevé pel voltants de Sant Joan. Me’n faig càrrec, eh? De ben segur que va amb el pitu al cul i que n’està fins al capdamunt. Però, ara pla! qui no vulgui pols que no vagi a l’era, i com diu la dita castellana, “qui amb nens s’acosta amaneix mullat” (guaita, tu! un "questallà" a la inversa, podria ser un nou fòrum, tanmateix...). Adéu siau! Núria 16/04/2007 23:23 # Me ne hago cargo El Màrius basta querría responder los mensajes de sus forumeros a lo más pronto mejor, però como que es muy generoso y tiene siempre los brazos abiertos batiente a batiente, no se puede estar de regalar libros a tuerto y a derecho, y el tiempo se le escurre de la manos. Dios le da, casibien tres meses para responder un mensaje... ya sabemos que todos los santos tienen ochonada, pero no trimestrada... Haciendo cálculos, espero que los mensajes que le envié a final marzo me los responderá, por la cabeza baja, por la llama del Correlengua, que generalmente se convierte por los alrededores de San Juan. Me ne hago cargo ¿eh? De bien seguro que va con el pito en el culo y que està de ello hasta la cabeza de arriba. Pero ¡ahora llano! quien no quiera polvo que no vaya a la era, y como dice la decida, digo dicha, castellana, “quien con niños se acuesta amanece mojado”. (¡Centinela, tu! un “questallano” a la inversa, podría ser un nuevo fórum, tantomismo...). Adiós seáis! Núria 16/04/2007 23:21 # Sopar de duro Sopar de duro La Rosa Maria, una troballa de bala perduda, sempre explica sopars de duro; li encanta fer-la petar amb en Ferran perquè es pensa que baixa de l'hort. De fet, ja es veu que ensenya la ceba, però quan arriba en Ferran li diu que s'ha acabat el bròquil i que escampi la boira; tanmateix, la Maria, com si sentís ploure, fa morros i acaba fent-li botifarra. En Ferran vol, però, arribar i moldre, i, agafant el rave per les fulles, no deixa que la Rosa Maria hi fiqui cullerada, li posa les peres a quarts i, per pebrots, li fa tocar el dos, que en això ja té la mà trencada. Traducció lliure: Rosa María se encontró una bala perdida y la hizo explotar cuando explicaba su cena de cinco pesetas con Fernando: Cuando Fernando volvió del huerto, Rosa María le enseñó la cebolla, pero Fernando le dijo que se había acabado el bróculi y que habría que esperar a que se levantara la niebla; a María le extrañó porque oía llover, pero fue a preparar morro con butifarra mientras Fernando cogía el rábano por las hojas ya que nada más llegar quería molerlo sin que Rosa María pusiera ninguna cucharada; luego, puso las peras de Rosa María en el cuarto, con los pimientos, para poder tocarlos los dos. Y todo con la mano rota. Ramon 16/04/2007 19:43 # Donar per la menjadora : Dar por el comedero. jms 16/04/2007 13:54 # El questallà Joder el campo (Fotre el camp) A corre-cocida (A corre-cuita) Esparcir la niebla (Escampar la boira) Hacer el melocotón (Fer el préssec) Hablar a madriguera de oreja (Parlar a cau d'orella) Anda la cazuela! (Vatua l'olla!) Soplar y hacer botellas (Bufar i fer ampolles) Tu sueñas tortillas! (Somies truites) Sudar la panceta (Suar la cansalada) Se ha terminado el brécol (S'ha acabat el bròquil) Pau Boet 16/04/2007 13:48 # Endavant les atxes P'alante con el cirio pascual Joan 15/04/2007 21:59 # Aixeca't L'"Alsa Manela" seria ... "Levántate, Manuela"(?). Però, per riure, l'"Ara pixaràs Mònica" es convertiria en un "Ahora mearàs Mónica". Per cert: com punyetes serà "Això, rai" o "Tu, rai"? JoanM 15/04/2007 21:50 # No passa res !!!! Ya se sabe que somos raritos, que estamos TOCADOS DE LA SETA, soñamos con LA CASITA Y EL HUERTECITO, jugamos a HACER Y ESCONDERSE, les cantamos a nuestros niños cosas como EL GIGANTE DEL PINO, SOL SOLECITO, TU PADRE NO TIENE NARIZ...pero no temais, en el fondo somos buena gente. Cesca 15/04/2007 21:38 # Dichas catalanas - A la mesa del Bernardo quien no está no está contado. - Ir a divulgar la niebla. - Dos vinos hacen cuarenta. - No tener ni jugo ni brezo (ni suc ni bruc). - La espada del conde Arnaldo hiere siempre que la saca. - Salud y fuerza al canoso! karmina 15/04/2007 15:20 # "Caracol, saca cuerno" (cancioncilla) Caracol, saca cuerno, sube al monte. Caracol boyero, yo también vendré (o iré). Caracol, saca vino, sube al montecito. (Y así hasta el infinito...) karmina 15/04/2007 14:53 |
 |
|
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |