| |||||
 | |||||
|
|
|
| |||
|
|
|
|
 |
|
|
L'amic Matthew Tree ens posa sobre la pista d'un llibre aparegut a Anglaterra que juga amb els topònims. Es diu The Meaning Of Liff, de Douglas Adams. Es tracta d'un diccionari clàssic de mots inventats i definits amb enginy amb la diferència que aquí tots són topònims (com Liff). Per exemple, defineix el comtat de Kent com "aquella emoció que sents quan un amic t'està demostrant com fer una cosa i tu saps que ho saps fer molt millor que ell i no l'hi pots dir". Kent, aquí, no és només un comtat; és un joc de mots que aproxima els verbs "can't" (no puc) i "ken" (know: sé). Us demanem, doncs, que apliqueu el vostre enginy a la definició de topònims catalans, de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar (tots quatre ja donen prou suc, no?). El mateix Matthew ja ens n'avança un: "La sensació que es té quan dius a un taxista que apagui la COPE i es nega a fer-ho..." Resposta? Gratallops. El missatge més destacat podria rebre un Atles, però rebrà un regal millor: un exemplar de Salflorvatge, un poemari impressionant d'Ester Xargay amb dibuixos de Mariona Millà, per gentilesa de March Editor i de la llibreria virtual llibres.cat ---------- + Veure tots els fòrums + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
|
Aportacions al fòrum: # Havien de fer un dinar de clova ... i només van pescar llagostes. Van dir-ne LLAGOSTERA. Si la pesca hagués estat abundosa en gambes, llamàntols o escamarlans, la toponímia del poble ben diferent hauria estat. jms 18/03/2007 11:02 # Toponímies del Garraf. 6 de 7. L'EIXAMPLE Amb tanta riquesa generada, la població augmentava i va caler construir nous indrets, com la nova vila per als joves (Vilanova) o residències per a la tercera edat (Que-velles, avui, també per qüestions d'imatge, Cubelles). Ramon 18/03/2007 11:01 # Deixeu-me tornar al Priorat Aquestes dues dones són indignes, infames i menyspreables. A més una és de curta alçària i l'altra és més alta que un Sant Pau : LA VILL-ELLA BAIXA i LA VIL-ELLA ALTA. jms 18/03/2007 10:57 # Toponímies del Garraf. 5 de 7. EL GRANER I ELS TRANSPORTS Calia un lloc on desar les garrofes, les olives, l'oli i el gra, per la qual cosa van construir vora al mar, per poder carregar directament les barques, unes grans sitges que omplien dia rera dia. És obvi que l'indret encara es coneix amb el mateix nom de Sitges, tot i que els mateixos garrofans l'anomenaven, en la intimitat, Sutges, perquè tothom acabava la jornada brut i negre com un carboner. Contínuament anaven i venien les carretes de les eres fins a les sitges; de tal manera que al camí li deien carretera (aquest és l'origen del mot que avui coneixem com a tal). I no cal dir que al port de càrrega el van batejar com a Aiguadolç perquè tot i sent marítim, hi abocava un riu subterrani i l'aigua era (i és) molt dolça. Ramon 18/03/2007 10:49 # Toponímies del Garraf. 4 de 7. LA SEGURETAT Les dones, que es quedaven soles quan els homes marxaven a caçar, van decidir fortificar un indret on estarien segures i on només elles podrien entrar-hi, seria Conyelles; però els més vells, els més carques, els mateixos que es jubilarien a Vellcarca (avui Vallcarca, que fa més bonic), com va passar a Vergues, van decidir canviar el nom per Canyelles, tal com el coneixem ara. Ramon 18/03/2007 10:37 # Toponímies del Garraf. 3 de 7. L'AGRICULTURA I EL CULTE La riera de Begues (abans anomenada Vergues, però que li van canviar el nom els mateixos garrofans perquè sonava malament) seguia el camí d'Olivella, vila gran i vella on anaven els garrofans a dur a moldre les olives de les velles oliveres que envoltaven l'indret. Però el molí, com les oliveres, era molt vell i els garrofans van construir un nou molí en una planícia al capdamunt del massís, on, en ésser tan a prop del cel, van decidir elevar també un temple en honor dels déus. Seria el temple de la Plana, que, com era mol nova i d'una planta, havia de ser la Nova Planta, però els vells van preferir el nom de Plana No Vella (quina sort!). I va ser un punt de pelegrinatge on es podia tastar l'oli i comprar garrafes de vi. Encara avui es conserva el temple i es poden comprar les garrafes que venen els monjos. Ramon 18/03/2007 10:24 # Toponímies del Garraf. 2 de 7. LA CAPITAL I EL JOC De fet, la comarca fou habitada per una tribu d'ibers anomenada garrofans, els quals van fundar la capital, Ribes (avui Sant Pere de Ribes) en un indret on s'hi arriba entre les ribes de dues rieres, la de Jafre i la de Begues. La de Jafre, venia d'una masia on, a més de conrear safrà, ja frisaven per jugar al jac frac -ara dit jack-blak- i com que dubtaven de construir una sala per jugar-hi, que si sí, que si no, al final van decidir construir-la, però dir-li "que si no" (d'aquí ve el mot "casino") i que, per cert, encara s'ha mantingut actiu fins fa poc. Ramon 18/03/2007 10:12 # Equivalències BIURE MALGRAT BOADELLA = Passar de l'actor emprenyat MADREMANYA = Pilarica LES MALLORQUINES a PALS = Barques al port CASSALOT D'ESPUNY = On es fan combats de boxa BARRANC DE LA PREMSA CREMADA* = Per llençar-hi els programes i revistes del cor (* arqueologia. Forn de ceràmica, Tarraco, datat al s.IdC Cesca 18/03/2007 09:45 # Toponímies del Garraf. 1 de 7. INTRODUCCIÓ Garraf és la comarca que pren el nom del massís, on hi ha una fàbrica de garrafes de licor de garrofes, perquè el massís n'està ple, de garrofers. Ramon 18/03/2007 08:43 # La Seu d'Urgell Ha tingut un accidell, es troba molt malamell i el col·loca assegut en un lloc preferell: L'asseu d'urgell. Núria 18/03/2007 00:39 |
 |
|
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |