| |||||
 | |||||
|
|
|
| |||
|
|
|
|
 |
|
|
La llibretera i verbívora Clea Subirachs Barraquer explica l'origen del seu nom així: "És d'origen grec. Sempre havia cregut que provenia de Cleopatra, però de fet és al revés. Em sembla que Clea vol dir glòria i Cleopatra la glòria del pare. La meva mare de jove va llegir el Quartet d'Alexandria de Lawrence Durrell i es va enamorar del nom que en titula el quart llibre. Va decidir que si tenia una filla li posaria aquell nom, i així ho va fer!". També Kim Laviós Marfà té una història literària al darrera. La seva mare, Fina Marfà, va traduir amb Glòria Bohigas el Kim de Rudyard Kipling al català. Quan, cinc anys més tard, va tenir un fill no va dubtar gens. Es va dir, es diu, Kim amb ka de Kipling. Segur que més d'una Ada deu el seu nom a l'ardor dels seus pares per Vladimir Nabòkov. Busquem gent que es digui com es diu per culpa d'algun personatge, si pot ser literari, tot i que també s'apreciaran casos com els del jove Kevin Kostner García. El missatge guanyador rebrà un exemplar de 100 coses de Fernando Bonassi per gentilesa del seu traductor Josep Domènech Ponsatí i de la llibreria virtual llibres.com. ---------- + Veure tots els fòrums + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
|
Aportacions al fòrum: # Zaida Jo tenia una filla,per desgràcia ja no la tinc, que es deia Zaida. Li vam posar aquest nom en honor a la patrona de la ciutat d'Alzira (valència), ja que la familia del meu marit són del País Valencià i sempre ens mirem amb simpatia tot el que és d'allà. La Zaida era una princesa mora que vivia a Alzira junt amb els seus germans Zoraida i Mohamed, quan es van convertir al cristianisme es van batejar amb els noms de Maria (Zaida), Gràcia (Zoraida) i Bernat (Mohamed9. Quan el seu pare va saber que s'havien convertit els va fer matar i van passar a ser màrtirs i sants. La Zaida a més la van fer patrona de la ciutat d'Alzira amb el nom de Santa Maria d'Alzira. Com a anècdota us explicaré que l'any que va nèixer la meva filla ( 1.974) forçosament s'havien de posar noms de sants catòlics , nosaltres només vam posar una nota al costat de Zaida que deia :Santa Zaida patrona de la ciutat d'Alzira, el seu sant es celebra el 16 de juliol (data de Santa Maria d'Alzira). No vam tenir cap problema. Per acabar Zaida vol dir "la qui creix desenvolupada" Anna M.Carbonell 12/11/2005 20:24 # Roldan Em varem posar Roldan (en català hauria de ser Roland) perquè el meu avi se’n deia. No crec que fos per la Cançó de Roland. El més curiós és que al meu fill li varem posar Eudald i sembla ser que tots dos noms tenen arrels germàniques.( Roldan = HRODLAND terra gloriosa i Eudald = HRODALD governant famós). Roldan Riera 12/11/2005 19:26 # Tanit La meva filla més petita, en sóc pare de dues més, la MIreia i l'Aurora, es diu Tanit perquè, sent com som de Sant Andreu de Palomar, és el nom de la deesa púnica esposa de Baal (l'equivalent púnic a Zeus) a qui estava/està dedicada l'estatueta d'origen romà que va ser trobada prop de La Rambla de Sant Andreu cap allà els anys '50. Es dona la 'curiositat' que els de Barcelona se'n van apropiar (tot és seu per a ells, el nostre poble, annexionat per força el 20 d'abril de l'any 1897, també) la varen fotre a un museu i de 'Venus Púdica' la va rebatejar i ara n'hi diuen 'Venus de Barcelona'. La Tanit, la meva Tanit, ara té prop de tres mesos. xagori 12/11/2005 07:21 # Alfred Sóc el 4t de 5 germans ; quan vaig nèixer jo els meus pares van dir-li a un cosí seu si volia ser el meu padrí; ell va acceptar , però va possar una condició : m'havia de dir com el seu pare - tinent de l'exercit republicà( Alfred , mort a la mal/dita guerra civil : deixant esposa i fill de 2 anys ) Diuen que l'origen és germànic , tot i que per a mi sempre serà d'origen reusenc ja que actualment a reus som 3 els Alfred Artiga ( cosí , jo i el seu fill ) Salut i felicitat !!!! Alfred Artiga 11/11/2005 22:55 # La Lali, la Lila i la Lola Vaig conèixer una noia que, per herència del nom de la seva àvia, es deia "Petronila" (en català Peronella) i es feia dir Lila. El més curiós és que sempre anaven juntes ella i dues noies més, que es deien Eulàlia i Dolors. Se les coneixia per "la Lali, la Lila i la Lola". Eduard 11/11/2005 19:47 # Angelina Em dic Angelina perquè la meva mare ho va voler. El meu pare era vidu amb una filla quan es va casar amb la meva mare. Aleshores vaig arribar jo i a la meva mare li va semblar un homenatge a la seva filla gran, arribada juntament amb el marit. D’aquesta manera la meva germana sempre tindria una “Angelina” a la família. La única pega que vaig en aquesta història és el nom de la senyora en qüestió... sempre he pensat que fa de dona gran!!! i jo només en tinc 32!!! I molta gent ho ha pensat i m’ho ha dit!! ;-) Angelina 11/11/2005 19:24 # Un estiu a Mallorca... El meu nom és Lélia gràcies a la devoció del meu pare per l'autora Georges Sand, que va escriure una novel·la la protagonista de la qual es deia així i també l'obra. Fins fa molt poc aquesta obra era força desconeguda (i gairebé també la resta de l'autora)així que sempre em toca veure el meu nom confós amb el de Laia, com a algun diminutiu d'Eulàlia, i a les més exòtiques els recorda a l'àrab Lilia o Laila. La sorpresa també va arribar a l'hora de registrar el nom, ja que es negaven a registrar un nom no inscrit al santoral catòlic. No m'imagino a la moderna Georges Sand canviant el nom de la seva protagonista pel de Maria Lélia! Lélia 11/11/2005 19:03 # Més Laures (tothom té un passat...) Ehem, jo diria que la Laura d'en Lluís Llach no és la única causant de que hi hagi 44.654 Laures a tot Catalunya, ni de que fos el nom més posat durant les dècades dels 80 i 90 (segons l'Idescat). Crec que la Laura Ingalls de "La Casa de la Pradera" també n'és en part responsable (ho dic, si més no, per la Laura de la meva família, que té tres germanes grans que en aquella gloriosa època de principis dels 80 ens imaginàvem saltant i corrent per prats florits com les nenes Ingalls). MontseMu 11/11/2005 11:07 # iloveny No sé si és llegenda urbana o realitat, però em van parlar d'una noia que en un càmping d'estiu va conèixer a un foraster. Aquest va marxar després de les vacances havent-la deixat prenyada. Com que no en sabia el nom ni les dades, va posar-li al fill el nom que apareixia a la samarreta de l'amant... iloveny...I LOVE NY !! Bàrbara 11/11/2005 10:39 # Progrés humà Visc a Itàlia, ací va haver durant molts anys, sobretot a l'Emília Romagna al començament del segle XX la tradició per part de les persones d'esquerres de posar als fills noms no cristians i que tingueren a veure amb el progrés humà. El meu company tenia una tieta àvia que es deia Aspirina. maria 11/11/2005 10:14 |
 |
|
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |