| |||||
 | |||||
|
|
|
| |||
|
|
|
|
 |
|
|
La llibretera i verbívora Clea Subirachs Barraquer explica l'origen del seu nom així: "És d'origen grec. Sempre havia cregut que provenia de Cleopatra, però de fet és al revés. Em sembla que Clea vol dir glòria i Cleopatra la glòria del pare. La meva mare de jove va llegir el Quartet d'Alexandria de Lawrence Durrell i es va enamorar del nom que en titula el quart llibre. Va decidir que si tenia una filla li posaria aquell nom, i així ho va fer!". També Kim Laviós Marfà té una història literària al darrera. La seva mare, Fina Marfà, va traduir amb Glòria Bohigas el Kim de Rudyard Kipling al català. Quan, cinc anys més tard, va tenir un fill no va dubtar gens. Es va dir, es diu, Kim amb ka de Kipling. Segur que més d'una Ada deu el seu nom a l'ardor dels seus pares per Vladimir Nabòkov. Busquem gent que es digui com es diu per culpa d'algun personatge, si pot ser literari, tot i que també s'apreciaran casos com els del jove Kevin Kostner García. El missatge guanyador rebrà un exemplar de 100 coses de Fernando Bonassi per gentilesa del seu traductor Josep Domènech Ponsatí i de la llibreria virtual llibres.com. ---------- + Veure tots els fòrums + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
|
Aportacions al fòrum: # Germinal El meu avi, que va morir a la guerra civil als 30 anys deixant dona i tres fills, era un anarquista en tota regla. El seu llibre de capçalera era “Germinal” i els seus tres fills es diuen: Odila, Volnei (no sé com s'escriu!?) i Germinal. Desgraciadament, acabada la guerra, per pressions familiars i per qüestions pràctiques a l’hora d’aconseguir les cartilles de racionament, els tres nens van ser batejats i és clar, van passar a dir-se: Teresa, Emilio i Francisco. El curiós del cas és que mentre el Paco i l’Emilio es coneixen així, la Odila, que és ma mare, segueix tenint aquest nom a casa i a fora, potser perquè ja tenia 6 anys quan va acabar la guerra i feia massa temps que li deien Odila. Però per acabar-ho d’embolicar, també us explicaré que la meva mare té 7 fills, i en el llibre de família, quatre són fills de l’Antonio i la Teresa i tres de l’Antonio i la Odila.....coses de la burocràcia.... Anna 16/11/2005 13:49 # AGNÈS per INNES Després de neixer la nostra filla, la meva dóna va voler que es digués "INÉS", en portar la documentació al registre civil, el funcionari em va rectificar la fulla on hi possava INNES per AGNÊS. D'això ja fa 26 anys, i jo encara no estava "normativitzat". Quin ridícul per part meva. Jordi Mas 15/11/2005 13:01 # La desitjada La meva germana sempre ha sabut quan era el seu torn quan passaven llista per primer cop a l'escola o la universitat, abans i tot que en diguessin la primera síl·laba, gràcies al llarg silenci farcit de quequeigs que el professor feia abans de dir amb una gran educació: "Això m'ho hauràs de dir tu com es diu...". Resulta que "Això" és el seu nom: Haydée (d'origen grec, la desitjada) i el seu cognom: Fähndrich (d'origen suís). Clar la unió d'ambdós espanta a qualsevol que no l'hagi llegit abans i, fins i tot, fa perdre les bones maneres. Xavier 15/11/2005 11:36 # Fetnat En una colònia francesa (crec que Nova Caledònia)a un nen li van posar Fetnat per que li volien posar el nom del sant del dia. Va nèixer el dia 14 de juliol o sigui "Fete Nationelle" i al calendari ho posava abreujat "Fet.Nat." Jaume (Badalona) 15/11/2005 09:29 # Coné Això ho vaig llegir en un relat d'en Francesc Candel i com que els seus contes de vegades eren inventats i de vegades eren relats de situacions reals, no se si és veritat o no. El cas és que una familía benestant de Barcelona va contractar com a minyona una noia vinguda d'Extremadura que es deia Coné, ni ella mateixa sabia d'on li venia el nom ja que era l'única que coneixia que es deia així. El misteri es va aclarir amb el temps: La noia es deia Eulalia, però es que quan la van voler batejar els pares li van dir al mossen:"Queremos que se llame Aulalia" i el cura diguè:"Aulalia no, con e" i els pares respongueren:"Como usted diga padre, Coné" i així es va quedar. Jaume (Badalona) 15/11/2005 09:27 # Obymar És un cas real. Una amiga meua treballava a un hospital infantil i va arribar un xiquet que es deia "Obymar". Va demanar als pares d'on venia aquest nom tan extrany, i li van dir que era del sant del dia. Però com que no els agradava el primer, van posar-li el segon. El sant del dia era "Sant X, ob. y már." (evidentment, "obispo y mártir!) Eva 15/11/2005 09:17 # Marlen Sense dubte l'història del nom més curiós que conec és Marlen. Tothom creia que els seus pares eren fans de la Dietrich. Quin error. Els seus pares eran comunistes, incondicionals de MARx i LENin. MondoL 14/11/2005 23:45 # Illa Després de molts anys voltant per la editerrania, l'egeu i una visita als mars del sud, amb la meva dona vem decidir tenir finalment una criatura. La meva filla du el nom de allà on els seus pares han sigut més feliços. La felicitat sempre l'hem trobat a alguna Illa. MondoL 14/11/2005 23:42 # Blancanieves y los siete enanitos Una amiga de l'universitat es diu Blanca, però al seu DNI hi posa Blancanieves. Un dia el seu pare, tornant del cinema va dir-lis als seus germans grans que tindrien una germaneta. Els hi va deixar triar el nom. Obviament tot just tornaven de veure el clàssic de Disney. Hi ha coses que no es poden decidir en calent. MondoL 14/11/2005 23:38 # Georgina Ma mare va tardar 3 dies a posar-me nom un cop vaig haver nascut i al final em va anomenar "GEORGINA", que vé del grec i significa "treballadora de la terra (pagesa)". El nom el va escollir perquè era la protagonista dels llibres dels "El club dels 5" i "El club dels 7 secrets" d'Enid Blyton. Tothom em felicita per Sant Jordi, però estan equivocats, el meu sant és el 15 de febrer. Prefereixo que em diguin "Geòrgia" Georgina 14/11/2005 17:27 |
 |
|
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |