| |||||
 | |||||
|
|
|
| |||
|
|
|
|
 |
|
|
La llibretera i verbívora Clea Subirachs Barraquer explica l'origen del seu nom així: "És d'origen grec. Sempre havia cregut que provenia de Cleopatra, però de fet és al revés. Em sembla que Clea vol dir glòria i Cleopatra la glòria del pare. La meva mare de jove va llegir el Quartet d'Alexandria de Lawrence Durrell i es va enamorar del nom que en titula el quart llibre. Va decidir que si tenia una filla li posaria aquell nom, i així ho va fer!". També Kim Laviós Marfà té una història literària al darrera. La seva mare, Fina Marfà, va traduir amb Glòria Bohigas el Kim de Rudyard Kipling al català. Quan, cinc anys més tard, va tenir un fill no va dubtar gens. Es va dir, es diu, Kim amb ka de Kipling. Segur que més d'una Ada deu el seu nom a l'ardor dels seus pares per Vladimir Nabòkov. Busquem gent que es digui com es diu per culpa d'algun personatge, si pot ser literari, tot i que també s'apreciaran casos com els del jove Kevin Kostner García. El missatge guanyador rebrà un exemplar de 100 coses de Fernando Bonassi per gentilesa del seu traductor Josep Domènech Ponsatí i de la llibreria virtual llibres.com. ---------- + Veure tots els fòrums + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
|
Aportacions al fòrum: # EN RAMBO... Conec un al·lot amb un nom molt especial. La seva indumentària, de camuflatge militar, sovint li escau la mar de bé. Nom RAMBO. Com que em conec, i per no ser poc delicada a la primera de canvi, abans de veure'l per primera vegada em vaig proposar fermament no fer-li la típica broma de "no me siento las piernas"... caterina 22/11/2005 14:15 # l'Anna m'hi ha fet pensar Llegia això de l'avi de l'Anna que va haver de canviar el nom dels seus fills després de la guerra civil i he recordat un cas similar, el d'en Diego, un anarquista convençut que a l'època tenia tres filles (l'Andreu va nèixer més tard) que es deien Poncella, Clavellina i Llibertat (per la Poncella no posaria la mà al foc però si més no era d'aquest estil). S'ho va prendre molt malament això d'haver de canviar els noms i per desesperació d'elles mateixes les, aleshores nenes, van acabar dient-se Marina, Mariana i Mariona!!!! llum 21/11/2005 10:58 # Jo vaig néixer per ser sex-symbol El meu pare no ho ha admès mai, però a la meva família tothom sospita que em dic com em dic (ell va ser qui em va inscriure al registre civil) en honor a la Rachel Welch. De fet, la culpa és d’un amic seu que quan feia poc que jo havia nascut li va dir: —Què, com està l’Úrsula? —L’Úrsula? —es va sorprendre el meu pare. —Sí, home, la teva filla! —Està molt bé, però es diu Raquel. —Ah, com la Raquel Welch! Perdona, és que sempre em confonc. Em pensava que li havies posat Úrsula, per l’Ursula Andress. Raquel 19/11/2005 13:05 # Alba, Daniel i Tanit Són els noms de les meves dues filles i del meu fill i curiosament tots tenen un origen literari, l'Alba, és clar, el Mecanoscrit de'n Pedrolo;el Daniel, Diario de Daniel, de Michel Quoist i el de la Tanit el vaig veure per primera vegada fa mooolts anys en un llibre de l'Alexandre Cirici. Sort que no hi ha hagut una tercera filla, no se pas si Lolita li hagués fet el pes!! Núria nuria 18/11/2005 17:34 # Alfons com els reis En l'època d'Alfonso XIII "el cametes" al meu avi el van batejar amb el nom d'Alfons. Es dóna el cas que el meu besavi i la resta de germans de l'avi eren monàrquics... CARLINS. I que el meu avi es va fer... ANARQUISTA !! Em dic com em dic perquè des de l'avi que tots els fills hem portat el mateix nom. I moltes vegades em diuen "ah, tu et dius com els reis..." i sempre m'esmenten algun rei medieval... castellà. Llastimós. Alfons 18/11/2005 11:43 # Per que em dic com em dic Cuan vaig neixer, segons em van explicar els meus pares, no havien pensat quin nom posar-me, (en aquells temps no existien les ecografies), aixi que en veure que era una nena el meu pare (que al cel sigui), que era un cinefil redomat i feia poc que havia anat a veure una pelicula de la Lola Flores, va dir de posar-me Maria de la O. La meva mare li va dir que ni parlar-ne, que si em posava aquest nom es divorciava, tot i que llavors aixo no es feia. La meva avia, sempre tant assenyada, va dir "Quin sant es avui?" I com que era 12 de Febrer, Santa Eulàlia, em van posar el nom del dia. Després he sabut que Eulàlia ve del grec i vol dir Ben parlada, i penso que la meva avia es va equivocar, dons tinc el vici de deixar anar bastans renecs, sobre tot cuan m'emprenyo. Eulàlia 18/11/2005 11:35 # Eliansito No us en recordeu del xiquet Elián González? El nom venia d'"Elisabet" i "Juan", els seus pares. Eva 18/11/2005 10:23 # Ermitana i Imperio De noms de Mares de Déu n'hi ha de ben curiosos. La del meu poble és "Ermitana", i la més jove que conec té 33 anys. Tembé hi ha una dona que nom "Imperio". Evidentment, per Imperio Argentina. Sona molt fatxa, i ho és, clar. Eva 18/11/2005 10:12 # Arrixaca Un nom curiós és Arrixaca, correspon a l'antiga patrona de Múrcia (segons m'han trasmés, li van fer unes rogatives per a que ploguès i com que no va ploure a van canviar...o destituir i hi van posar la Fontsanta, o Fuensanta que diuen ells) el nom ve, segons una llegenda, d'un pagès que va trobar una imatge de la mare de deu mentre anava a cavall (el pagès vull dir, no la mare de deu)i anava dient "arri xaca" o sigui "arri haca".Actualment no deu haver ningú que es digui així llevat de senyores ja grans, tot i que l'hospital general de Múrcia si que en porta el nom. Jaume (Badalona) 17/11/2005 11:38 # Montalbà El meu nom a tothom li sona ben estrany el primer cop que el senten, especialment ara que visc a Barcelona. Prové d'una Mare de Déu que hi ha Preixana, a la comarca de l'Urgell, dalt d'una ermita a la vora del poble. Antigament, però, estava ubicada a la Partida de Montalbà, que és on es diu que va ser trobada la talla de fusta de la Verge. Jo sempre dic que vaig estar de sort: us imagineu que arriben a trobar-la a la Partida del Picapoll? Amb tot, quan la gent sent el meu nom per primera vegada, obren uns ulls com plats. Gairebé sempre el confonen amb el cognom, i fins i tot m'han arribat a preguntar si sóc família de l'escriptor Manuel Vázquez Montalbán quan saben que, salvant les diferències, també escric. Tothom es queda més tranquil quan explico que és un nom compost d'Alba. Fins i tot hi ha qui el troba bonic! Montalbà 16/11/2005 21:01 |
 |
|
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |