Els experts coincideixen en la necessitat d’una ràpida rehabilitació de la Casa Santonja de l'Olleria.

Una de les principals conclusions a les quals van arribar els experts en la taula redona sobre la Casa Santonja - Palau dels Marau de l'Olleria, celebrada divendres passat, va ser 'la necessitat d’una ràpida actuació en l’immoble per evitar la pèrdua irreparable del magnífic conjunt pictòric i arquitectònic. En quatre mesos des de la darrera visita hem vist que ha sofert un empitjorament notable i cal evitar que continue avançant eixe deteriorament. Cal que l’ajuntament de l’Olleria pose mesures de protecció urgents', en paraules del secretari del Consell Valencià de Cultura, Jesús Huguet. A més d’Huguet van participar a la taula, organitzada per l’Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida (IEVA), Vicent Guerola, professor de restauració de la Facultat de Belles Arts; Rafael García Mahiques; professor d’iconografia de la facultat d’Història de l’Art; Germà Ramírez, historiador que ha publicat dos llibres sobre l’Olleria; Vicent Terol, historiador i director de l’arxiu d’Ontinyent; Luís Pablo Martínez, inspector de patrimoni a Alacant; Josep-Vicent Vidal, periodista i investigador local i el cronista oficial de l’Olleria, Joaquín Camarena. Tots ells, després de la visita que van realitzar al palau, es van referir a l'originalitat de les pintures de l’edifici ollerià, cadascú des de la vessant en la qual és especialista.
Una de les qüestions més al·ludides fou el fet de la possibilitat que el saló principal de la casa fos un temple maçó. Per a Germà Ramírez, 'existeix la possibilitat que la casa acolliria reunions de caire maçònic ja que la família va mantindré una ideologia liberal fins ben entrat el segle XIX i tenia contactes en les més altes esferes de la comunitat política, militar i social de l’època i una gran majoria d’aquests pertanyia a l'organització maçònica, com hem comprovat en distints casos'. Des del punt de vista del valor de la casa en conjunt, resideix en el fet que actualment no es coneix cap casa o palau que conserve pintures com les que hi ha a la Casa Santonja.
Segons va indicar Rafael Garcia Mahiques, 'són unes pintures més barroques que neoclàssiques i que volen mostrar un missatge, possiblement, la ideologia del propietari. El pintor no les col·loca per gust, té el manament del propietari de la casa. A més, en totes hi ha un gir cap a una religió cívica o pagana i escapen del manual clàssic de Cesare Ripa'. També, Vicent Guerola, va destacar la riquesa de l’edifici, 'tant pel que fa a les pintures com per l’estructura arquitectònica i la riquesa en el paviment ceràmic que hi havia. Un paviment molt important i quasi únic que conformaven una cuina totalment original a l’època. L’edifici degué estar construït en el segle XVIII i acondiciant posteriorment a les modes del moment. Caldria fer una restauració amb tot detall per conservar la riquesa original de la casa ja que, segons hem vist, no només estava decorat el saló i el sostre sinó també la resta d’estances'.
Per a la presidenta de l’IEVA, Maria Josep Garcia, la Taula Redona 'va resultar tot un èxit, principalment, pel que fa a la participació i importància dels ponents i al fet de destacar l’edifici ollerià i donar-li un caràcter insòlit i important', La presidenta va agrair a l’Ajuntament de l’Olleria la col·laboració en la realització de la Jornada. D’aquestes ponències, l’IEVA i l'Ajuntament de l'Olleria editaran un llibre que vorà la llum a finals d’any i en el qual es recolliran totes les investigacions i estudis aportats sobre la Casa Santonja - Palau dels Marau.

+ Informe del Consell Valencià de Cultura sobre la Casa Santonja