L'augment de la desafecció política al Principat i a les Illes es tradueix en una alta abstenció

L'augment desafecció política al Principat i a les Illes s'ha traduït avui en una alta abstenció a eleccions europees (seguiment a EuroparlTV). A l'espera dels resultats definitius, i amb dades de les sis de la tarda, la participació ha estat dos punts més baixa (26,76%) que no al 2004 (29,03%)al Principat i un punt i mig a les Illes (26,5% avui; 28,27% el 2004). A Catalunya Nord la participació era a les cinc de la tarda del 30,75%, uns tres punts més baixa que no el 2004. Al País Valencià, en canvi, la participació augmenta un punt i mig (39,74% avui; 38,22% el 2004). En conjunt, més de 375 milions d'europeus de vint-i-set països han estat cridats des de dijous fins avui, per a renovar els 736 diputats del Parlament europeu. Els primers escrutinis no se sabran fins a les 22.00, quan tanquin els últims col·legis a Itàlia i Polònia.

Les eleccions actuals són les setenes per sufragi universal directe al Parlament europeu, i en cada convocatòria la participació ha anat baixant. Des del 62% en les primeres eleccions de 1979 es va passar al 45,5% el 2004.

Quatre dies d'eleccions

Els Països Baixos van començar a votar dijous, amb un gran augment de l'abstenció i la ultradreta. De fet, sembla que serà la tendència general. Dijous també va votar la Gran Bretanya, coincidint amb les municipals angleses, que van esborrar del mapa els laboristes. Divendres van passar per les urnes les euroescèptiques Irlanda i Txèquia, i ahir va tocar el torn a sis països, entre els quals Itàlia (que també vota avui), on els resultats es llegiran com un referèndum al primer ministre Silvio Berlusconi.

Possible composició

Tot apunta que el Partit Popular Europeu (PPE) continuarà sent el principal grup de l'Europarlament, amb aproximadament 262 escons (el 35% del total, respecte al 37% de la legislatura anterior), molt per davant del grup socialista, que es quedarà amb 194 escons (passa del 27% al 26%), segons una última projecció de la London School of Economics i del Trinity College de Dublín. El tercer partit més important serà el liberal, que obtindrà 85 escons. El nou grup conservador que pretenen fundar els conservadors britànics de David Cameron (amb el partit de l'ex-primer ministre txec Mirek Topolanek i el grup polonès Llei i Justícia dels germans Kaczynski) quedaria en quarta posició amb 53 escons. Els Verds pujaran de 43 a 50 escons i Esquerra Unida perdrà un representant i arribarà als 40. La projecció també preveu 50 parlamentaris euroescèptics i d'extrema dreta a l'Eurocambra.

Si es confirmen aquests resultats, l'actual president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, té moltes possibilitats de ser ratificat per a ocupar el càrrec cinc anys més amb el suport de conservadors i liberals. Els caps d'estat i de govern de la UE tenen previst acordar el successor de Barroso en la cimera que es farà el 18 i 19 de juny.