Era massa bonic per durar. l'Almeria va posar fi diuemnge a la ratxa de victòries que el Castelló havia aconseguit amb el nou entrenador Pep Moré, i la derrota per 2-1 torna a situar l'equip en zona de descens, en el lloc dinové, amb 22 punts; en qualsevol cas, els mateixos que el Lleida, divuité i fora de la zona de descens, però també amb els mateixos que l'Ejido, que és vinté. I el cas és que el partit es podia, i es devia, haver guanyat, entre altres coses perquè els albinegres van jugar quasi tota la segona part amb un home més. Però la veritat és que els de la Plana van jugar un mal partit, i s'havien deixat marcar ja un gol, al minut 43.
Quan va començar la segona part, les coses semblaven ficar-se li finalment de cara al Castelló: l'àrbitre va expulsar un jugador de l'Almeria, en una jugada que podem qualificar de complicada, i llavors els albinegres, mitjançant Jonan, van fer entrar el baló en la porteria almerienca. Però, tot i la superioritat numèrica, els castellonencs no aconseguien el gol de la victòria sinó que, ben al contrari, eren els andalusos els qui s'avançaven al marcador, al minut 56. Ja no van haver-hi més gols durant la resta del partit, malgrat certs esforços poc reeixits dels albinegres, i es van perdre així els tres punts i, amb ells, la posició fora de la zona de descens. Ara, a esperar el Lleida, competidor directe per la salvació, al Nou Castàlia, per veure si el resultat d'Almeria és només un dissortat parèntesi en la "ratxa de Moré", o representa el final d'un cicle i l'esvaiment d'una esperança; un esvaiment que, a aquestes altures del campionat, podria ser definitu... i doncs fatal.
