El món educatiu valencià enalteix el pedagog Gonzalo Anaya

Moltes són les mostres de condol rebudes des que ahir a la vesprada es va saber la mort, a València, del pedagog Gonzalo Anaya. Sectors educatius i polítics han destacat el compromís d'Anaya amb la vida social del país, la seva resistència i el seu paper renovador de l'escola valenciana. Mestre durant la república, des del 1973 va fer una gran tasca a la Universitat de València. El soterrament serà demà; abans, però, s'acomiadarà Anaya a la Universitat de València amb un acte solemne.

El rector de la Universitat de València, Francisco Tomás, ha dit d'Anaya que era 'un resistent contra els obscurantismes. Si res es destaca de la trajectòria de Gonzalo Anaya, en tota la seua dilatada vida, és la voluntat de resistent. Contra els obscurantismes, contra el domini, contra totes les forces que malmeten el caràcter de l'ésser humà, contra les estacions fantasma i les sales d'espera de la desesperança'.

Anaya era militant, des del 2003, d'Esquerra Republicana del País Valencià i havia estat candidat al Senat per aquest partit. Agustí Cerdà, president d'ERPV, ha dit a VilaWeb: 'La seua pèrdua és la pèrdua d'una referència molt important en un país mancat de referents.' I ha continuat: 'Anaya va ser capaç d'aplegar moltes sensibilitats d'esquerra i va entendre que el seu lloc era a Esquerra Republicana.' Cerdà també ha dit que li tenia un afecte personal especial i que per això se sentia molt dolgut.

També ha manifestat el seu condol Escola Valenciana: 'Anaya va fer de les paraules saviesa, dels conceptes vida, del treball compromís. Ens deixa orfes de la seua companyia, però el seu llegat restarà sempre entre nosaltres.'

El Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament-Intersindical Valenciana (STEPV) ha emès un comunicat de condol. Entre més coses, hi diu: 'Gonzalo Anaya, des del seu compromís pedagògic, social i polític, ha estat un referent ètic i moral dels estudiants, del professorat, de la comunitat educativa i del conjunt de la societat valenciana. A més, defensava i representava els valors dels mestres de la república, mestres compromesos en la renovació pedagògica i en la transformació social. Valors que ha transmès a una gran part de les actuals generacions de mestres i de professors i que ha defensat fins al mateix dia de la mort.'

Per Esquerra Unida del País Valencià (EUPV), la desaparició d'Anaya 'obre un buit insubstituïble'. 'S'ha mantingut, fins a l'últim moment de la vida, compromès en la defensa de l'escola pública.' La coordinadora d'EUPV, Glòria Marcos, ha lamentat la pèrdua 'd'un gran mestre que ha lluitat per garantir el dret de l'educació i la cultura per a tothom'.

Comiat solemne

El Paranimf de la Universitat de València acollirà l'acte solemne de comiat. Demà a les 10 del matí hi arribaran les despulles, fins a les 11. Aleshores, es farà el ritual tradicional en què el fèretre donarà tres voltes al claustre, damunt les espatlles dels professors. Posteriorment, a les tres de la tarda al cementiri general de València es farà l'últim comiat.

Mestre de la República

Nat el 1914 a Burgos, Gonzalo Anaya va participar en les activitats de la Federació de Treballadors de l'Ensenyament (FETE) de la Unió General de Treballadors (UGT). Per la seva vinculació sindical, després de la guerra del 36-39 fou sancionat i confinat per la Comissió Depuradora franquista. Va aprofitar el confinament per estudiar els dos cursos comuns de la llicenciatura de filosofia i lletres a la Universitat de Saragossa (1939-1940) i els dos d'especialitat de filosofia a la Universitat de Madrid (1940-1942). El setembre del 1942 va obtenir la llicenciatura, que li va permetre d'abandonar el seu confinament i establir-se a Almadén (Ciudad Real). Entre el 1948 i el 1950 va exercir de professor a València (ciutat que havia conegut el 1932), i va exercir a l'Institut Lluís Vives de professor interí de grec. El 1953 va guanyar la càtedra de filosofia de l'Escola de Magisteri de Sant Jaume de Galícia i un any després fou nomenat catedràtic de filosofia de l'institut femení Rosalía de Castro de la capital gallega. El 1961 obtingué la llicenciatura en psicologia i psicotècnia a la Universitat de Madrid i el 22 de maig del 1967 es doctorà en filosofia, també a la Universitat de Madrid, amb una tesi sobre 'L'essència del cinema. Teoria de les estructures'. Durant la segona estada a Galícia va publicar obres com 'La depresión cultural gallega' (Vigo, 1970); 'El COU, análisis de una experiencia' (Sant Jaume de Galícia, 1973); 'Luis Bello. Viaje por la escuela de Galicia' (la Corunya, 1973).

El 1973 obtingué la càtedra de Filosofia de l'Escola de Magisteri de València i, després de la reforma promulgada per la LRU, s'integrà al Departament de Sociologia i Antropologia Social. El 1985 fou nomenat catedràtic emèrit de la Universitat de València. Entre les obres publicades en la seva etapa valenciana hi ha 'Una ruptura en la enseñanza '(F. Torres ed., València, 1976) i 'Qué otra escuela' (Akal, Madrid, 1979).

Des que fou constituït, formava part del Consell Escolar Valencià, com a membre de prestigi reconegut i representant de la Universitat de València. També havia rebut moltes distincions. Un centre de secundària del poble de Xirivella (Horta) porta el seu nom des del 1993, igual que l'Escola d'Estiu del Moviment de Renovació Pedagògica.