«És preferible que les joves sàpiguen fer servir un condó que no pas posar-se aquesta vacuna.» Maria Lluïsa Morató, metgessa de família i responsable del grup de vacunes de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (Camfic), considera que la sortida al mercat de la vacuna contra el virus del papil·loma humà (VPH) és una oportunitat immillorable per «fer educació sexual a les consultes». Des de la Camfic recomanen que no es vacuni les adolescents fins que no entri en el calendari de vacunacions. Morató va més enllà i creu que la inoculació de la vacuna pot donar malentesos: «les adolescents poden pensar que, si s'evita el contagi del papil·loma humà, també s'eviten altres malalties de transmissió sexual. I no és així.» Aquesta metgessa és partidària de no trencar el consens de la data del 2010 fixada pel Consell Interterritorial del Ministeri de Sanitat.

Un altre membre del grup de vacunes, Nemesio Moreno, també creu que és preferible esperar que la vacuna estigui subvencionada pel Departament de Salut. Tot i així, cap dels dos dubta de l'eficàcia de la vacuna, encara que la consideren una arma més contra la proliferació de les malalties de transmissió sexual. Però no tothom opina el mateix. Els ginecòlegs consultats aposten per una vacunació a totes aquelles dones que se'n puguin beneficiar més enllà de la decisió de la Generalitat, que només pagarà la vacuna a les noies joves. El doctor Santiago Barambio, de l'Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears, critica els arguments dels professionals de la Camfic: «És antimèdic no recomanar la vacuna per prioritzar l'educació sexual; la nostra funció és informar sobre els beneficis que pot reportar, ja que superen de bon tros els riscos.» Josep Maria Laïlla, cap de ginecologia de l'hospital Sant Joan de Déu i vicepresident de l'Associació Espanyola de Ginecologia, no fa valoracions dels consells de la Camfic, però considera important que els pares s'anticipin i facin una vacunació preventiva abans que s'exposin a una possible infecció, i creu que és positiu que les dones també es vacunin, «sempre i quan no estiguin infectades». Per això aconsella fer una revisió ginecològica prèvia per descartar qualsevol forma d'infecció viral tant a tram genital inferior com al coll d'úter.

Pel que fa a la polèmica sobre qui s'ha de vacunar, l'investigador Francesc Xavier Bosch, cap del servei d'epidemiologia i registre del càncer de l'Institut Català d'Oncologia (ICO) i un dels investigadors amb més experiència sobre el virus del papil·loma humà, és contundent: «Si fos gratuïta no hi hauria cap tipus de discussió.» Explica que s'està valorant algun tipus de cofinançament per aquelles noies que encara no hagin tingut relacions sexuals, però que no entrin dins la cohort que marqui Salut: «Ara es busquen solucions per cofinançar la vacunació de les noies entre 13 i 15 anys.» De moment, el Departament de Salut només ha avançat que el més possible és que la vacunació gratuïta sigui per a les nenes de 12 anys.

Més enllà dels diferents punts de vista sobre quan s'ha de vacunar les adolescents, Barambio recorda que la presència del virus del papil·loma humà (VPH) és força elevada, encara que són poques les dones que desenvolupen un càncer de coll d'úter, gràcies als diagnòstics precoços –a través de proves com ara les citologies–. A més, «encara que una dona estigui infectada per un tipus del virus, la vacuna la protegirà dels altres tres tipus». Els especialistes també llancen una advertència a les dones adultes que acabin vacunant-se. José María Vallas, cap del centre de vacunacions d'adults de l'hospital Clínic, matisa que les dones poden vacunar-se «directament», però «igualment han de continuar fent les visites periòdiques al ginecòleg».

POCA DEMANDA
La vacuna té diferent ressò en les consultes. Lailla explica que la gent pregunta, «però menys del que esperàvem». Un possible motiu, explica el doctor, és que «els pares sempre pensem que les nostres filles són unes santes i no tindran relacions fins tard, i ens ho diran amb temps, i això es un error». En canvi, Barambio afirma que les dones que visiten la seva consulta, de caire privat, «fa molt de temps que pregunten, des que van començar a sortir informacions sobre la venda d'aquesta vacuna en altres països». Des del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona es confirma que, de moment, la demanda és baixa. «Tot depèn del que aconsellin els metges a partir d'ara», resumeix Maria Teresa Bassons, vocal de la junta del COFB. La curta caducitat del producte, dos anys, i la seva conservació, en una nevera, han provocat que la majoria de farmàcies optin per no tenir estoc, sinó demanar-la en funció de la demanda: «això no treu que algunes farmàcies situades a prop d'ambulatoris amb especialistes o de consultes de ginecòlegs optin per tenir una remesa per donar resposta als usuaris.» El que sí que han notat els farmacèutics és un augment de preguntes sobre el tema. Per això el primer dia que es va posar a la venda van enviar un document informatiu a totes les oficines de farmàcia. Bassons puntualitza que falten uns mesos per veure quin serà el «recorregut» d'aquesta vacuna, però augura que a la llarga «s'acabarà administrant a gairebé totes les dones».