Gemma Ros és de Vilanova i la Geltrú. Cada matí agafa el tren a l'estació de la seva ciutat per anar a treballar al carrer Pau Clarís, al centre de Barcelona. Baixa a l'estació del passeig de Gràcia, travessa un carrer, entra a l'edifici i ja està: ja és a la feina. Però d'un temps ençà, aquest exercici tan rutinari s'ha convertit en una cursa d'obstacles, ara amb retards imprevistos, ara amb talls de la circulació puntuals. I, des del tall de les línies de rodalies del sud de l'àrea de Barcelona, que avui farà deu dies que dura, la Gemma ha optat finalment per fer la bossa i marxar a un lloc més ben comunicat que Vilanova.

El dissabte de l'esvoranc gran, el que ha provocat el tall de les tres línies de rodalies i una de Ferrocarrils de la Generalitat, Gemma Ros era a Terrassa al pis d'un amic. Allà va veure per televisió les imatges de l'esvoranc i la informació segons la qual les línies de rodalies deixarien de funcionar almenys durant quinze dies. «Aquell mateix dia ho vaig decidir: n'estic farta, de tot plegat, i vaig fer la bossa i em vaig mudar a casa d'aquest amic per anar a treballar des de Terrassa.»

«QUATRE HORES DE LA MEVA VIDA CADA DIA»
El primer dilluns ja ho va fer així. Però també va preguntar a un amic de Vilanova com s'ho havia fet des d'allà. «Em va explicar que havia estat dues hores per anar i dues hores per tornar, i que allò dels autobusos era un caos.» Allò la va convèncer de quedar-se amb el seu amic fins que no torni a la normalitat el servei de trens. «Jo no vull perdre quatre hores de la meva vida cada dia per culpa d'això», exclama indignada.

Per anar de Terrassa a Barcelona a treballar, la Gemma agafa els Ferrocarrils de la Generalitat. No la deixen al costat de la feina, sinó a la plaça Catalunya, i ha de caminar uns deu minuts per arribar-hi, però els dóna per molt ben invertits. «Els Ferrocarrils no tenen res a veure, funcionen molt bé, n'hi ha un cada dos minuts; en canvi, de trens de rodalies, a Vilanova en tenia dos en deu minuts i després, si els perdia, havia d'esperar mitja hora.» En tots aquests dies que ha anat a treballar des de Terrassa, diu que el tren no ha fet mai ni un minut tard del seu horari.

«EL PITJOR D'AIXÒ ÉS QUE NO ENS VE DE NOU»
«El pitjor d'això és que no ens ve de nou. Durant l'últim any hem tingut cada dos per tres algun problema amb els trens. Que si ara la catenària, que si ara una vaga, que si ara un tren avariat... Cada cop que m'hi trobo ja no sé com dir al meu cap que aquell dia també faré tard.»