Albert Soler, en canvi, no té pis a Barcelona ni cap altra alternativa que no sigui sortir de casa una hora i mitja abans per fer un periple d'autobusos plens, enllaços al metro i arribar a temps a donar classe a la Universitat Pompeu Fabra, i tornar a les onze de la nit a Vilanova, dues hores després del normal, amb el temps just de sopar i anar a dormir. «Un autèntic safari», defineix, molt expressivament. «I tot aquest embolic és per un tren que ens farà anar a Madrid! Em sembla increïble. Si almenys això ens servís per connectar-nos amb Europa», es queixa Soler.

El pitjor és la tornada a casa. Ell és usuari habitual d'un Catalunya Exprés que surt del passeig de Gràcia a dos quarts de deu del vespre i que al cap de mitja hora el deixa a Vilanova i la Geltrú. Doncs bé, aquests deu dies ha d'agafar el metro, anar a la plaça Espanya, agafar un autobús, i canviar a Gavà. Tot plegat, per arribar més o menys a les onze de la nit, segons el dia. Una hora més tard del previst.

Més enllà de les dificultats que troba amb la nova situació, hi ha una cosa que l'indigna profundament: «La utilització política que se'n fa, per part d'uns i d'altres, que aquí no se'n salva ningú, perquè tots es miren aquest problema que afecta la gent des del punt de vista de mantenir-se com sigui o bé de desgastar l'adversari.»