| |||||
|
|||||
|
dissabte, 18 de novembre de 2006 > Punt i a part. El supermercat arriba al metro
Les màquines de venda automàtica amplien la gamma de productes amb paella, tiretes, llapis o ulleres de solEVA GARCIA PAGÁN. Barcelona El supermercat ha baixat fins al metro. Les màquines de venda automàtica de les estacions barcelonines estan ampliant la gamma de referències amb productes que mai abans hauríem dit que es podrien vendre al metro: ulleres de sol, llanternes, mandonguilles amb suc, llenties i raviolis comparteixen prestatge amb els refrescos de tota la vida i la pastisseria industrial més soferta sense que el client s'estranyi excessivament. Al contrari, el públic potencial d'aquestes tipus de productes acostumen a ser joves d'entre 25 i 40 anys i la situació sol ser la mateixa: disposar de poc temps o arribar tard i tenir la nevera buida i cap establiment de pas entre el metro i el lloc de destinació. I tot i que el preu és més car que en una botiga, les màquines no tanquen fins que no tanca el metro.
Els productes de conveniència s'han ampliat més del que hauríem pensat. El supermercat ha baixat al metro i tot i que l'experiència no deixa de ser encara prou experimental, els primers resultats profitosos apunten que aquesta serà una tendència amb llarga vida. Les màquines de venda automàtica d'algunes estacions del metro de Barcelona han ampliat les referències amb productes poc tradicionals. Salsitxes de frankfurt, llet condensada, llaunes de bonítol (del Nord, s'especifica), sardines en tomàquet, truita de patates, pernil i xoriço llescat, brics de caldo, arròs amb verdures, espaguetis i raviolis cuinats de formes variades, mandonguilles o llenties comparteixen prestatgeria amb les típiques llaunes de refresc, les ampolles d'aigua i la pastisseria industrial que serveix per matar la gana en poca estona. En algunes màquines s'ha optat per incorporar aquests mateixos productes però en formats familiars: iogurts per beure en mida de litre, coca-coles grans i brics de sucs també d'un litre, paquets de natilles o flams i caixes senceres de galetes. I d'altres es dediquen a l'oci: plastilina, pega, bolígrafs i llapis, llanternes i CD verges, crema de mans o protectors labials i escuma d'afaitar. Ja no es tracta, doncs, de matar la gana en un moment, sinó d'omplir el rebost i la farmaciola de casa o fer el sopar comprant a última hora. I tan última, perquè hi ha l'avantatge que les màquines no tanquen en l'horari comercial sinó que tanquen a la mateixa hora que TMB tanca el metro. Això ha fet que, de moment, la presència d'aquest tipus de màquines s'hagi frenat a Barcelona ciutat, arran de la normativa estricta de l'Ajuntament en matèria d'horaris comercials, seguint la llei catalana, i que hagi trobat el seu lloc a les estacions de TMB, on s'ha garantit la seva presència. «Estem renovant l'oferta comercial del metro, seguint la política marcada per TMB», explicava un portaveu de la companyia de Transports Municipals de Barcelona, que explicava que la renovació es fa «reformant els locals ja existents i incorporant màquines de venda automàtica en aquells llocs on no hi ha espai per a una botiga». «Volem potenciar una via de negoci, la del producte de conveniència, que pot tenir molta sortida en les nostres instal·lacions i pot ajudar molt els nostres usuaris», explicava. Les estacions del metro de Barcelona tenen actualment 116 espais comercials, entre establiments tradicionals i noves botigues i màquines emparades sota el paraigua Metròpolis, que és la nova imatge amb què es renova el mobiliari comercial de TMB. Actualment, la majoria de noves màquines dispensadores d'articles diversos es troben a les estacions de Plaça Catalunya (vestíbul de la línia de metro 3), de Plaça Universitat (vestíbul de confluència de la L1 amb la L2, entrant per la mateixa plaça Universitat) i Marina (L1). Però alguna de les empreses que exploten aquestes màquines ja està estudiant la conveniència d'obrir-ne una de nova a l'estació de Maria Cristina (L3). Joan Romagosa, director d'expansió a l'Estat espanyol de l'empresa Setac (Sociedad Explotadora de Tiendas Automáticas de Conveniencia), que gestiona una de les màquines més grans de venda automàtica la de Plaça Catalunya, que té unes 230 referències, explica que no totes les estacions de metro són iguals i que a Catalunya els afavoreix, sobretot, el tràfec de gent amunt i avall i també l'afluència de turistes. De fet, la companyia posarà una nova màquina a l'estació de Maria Cristina, on també és important l'afluència d'estudiants, i té força expectatives en la nova línia de metro que ja està projectada. Les màquines que comercialitza sota la marca Yatoo són tan polivalents que admeten qualsevol producte, format i presentació. També requereixen un major espai perquè el sistema és diferent de les tradicionals: en comptes de caure a terra el producte desitjat, un braç mòbil recull la referència triada i la diposita en una bústia incorporada en una espècie de caixer automàtic de banc. «De moment només admetem monedes i bitllets, però aviat incorporarem les targetes de crèdit», explica Romagosa. L'empresa Selecta és la que té més màquines repartides per totes les estacions del metro: 180 en total a tot el traçat actual. També en les sis línies de metro que existeixen es comptabilitzen unes 120 referències en total, a raó d'una cinquantena de referències, segons la màquina. La introducció de productes de conveniència atípics va començar l'any 2004, segons explica Juan Carlos Valderas, portaveu de la companyia Selecta, que recorda, però, que l'empresa ja va innovar l'any 2002 amb la introducció de la venda de llibres a les andanes. «Ara, a més, estem introduint un nou producte/concepte que és el cafè i, fins ara, el resultat està sent positiu», explica. De totes maneres, cal tenir en compte que l'evolució en la venda d'aquests productes és lenta, diu Valderas, i depèn sobretot del tipus d'article. Unes tiretes es venen més sovint que no pas unes ulleres de sol. |
| NOTÍCIES RELACIONADES |
![]()
|