divendres, 14 d'octubre de 2005
> El Nobel premia el compromís de Harold Pinter
L'Acadèmia Sueca distingeix el dramaturg que ha fet tornar el teatre als seus elements bàsics
N. ALEMANY / J. BORDES.
Barcelona
«En les seves obres, Pinter descobreix el precipici que s'amaga sota la xerrameca diària i força l'entrada a les habitacions tancades de l'opressió.» Aquests són els motius pels quals l'Acadèmia Sueca ha decidit atorgar a Harold Pinter (Londres, 1930) el premi Nobel de literatura. Pinter, fill d'un sastre jueu, és el dramaturg britànic més representatiu de la segona meitat del segle XX, un autèntic «home de teatre» que va començar la seva carrera com a actor a principis dels 50 i va escriure la seva primera peça, The room ( L'habitació ) l'any 1957. Sempre pendent del món que l'envolta, Pinter va anunciar al març la seva retirada com a autor per dedicar-se a la crítica política. L'autor s'ha mostrat commogut i aclaparat pel premi, «totalment inesperat».
+ El dramaturg Harold Pinter. Foto: MAX NASH / AP
|
L'Acadèmia Sueca ha tornat a sorprendre amb un Nobel de literatura inesperat i heterodox en premiar l'obra d'un intel·lectual compromès amb la seva obra i el seu temps. Es tracta de Harold Pinter, un escriptor que, segons els membres de l'Acadèmia, «ha fet tornar el teatre als seus elements bàsics: un espai tancat i un diàleg imprevisible, on els uns estan a mercè dels altres i la impostura es trenca». Amb un argument i uns diàlegs mínims, el drama, en Pinter, emergeix de les lluites de poder i d'unes interlocucions que juguen a fet a amagar, cosa que, com a espectadors, ens permet escoltar el rol de domini i submissió que s'amaga darrere la conversació més banal. Els seus personatges no semblen causar cap conflicte ni tensió, ni intercanvien diàlegs amb cap objectiu clar: és l'espectador qui ha de reestructurar-ho tot.
Des del 1973, Pinter s'ha guanyat una reputació com a activista polític a favor dels drets humans, fins al punt d'haver arribat a qualificar el primer ministre britànic, Tony Blair, de «criminal de guerra» per la participació del Regne Unit en la guerra de l'Iraq, i els Estats Units de «país dirigit per una colla de delinqüents». Pinter, a qui el 2002 van diagnosticar un càncer d'esòfag, va anunciar la primavera passada, després de 29 obres teatrals i diversos guions televisius i cinematogràfics, la seva retirada com a escriptor per dedicar-se a temps complet a criticar la «preocupant» forma d'actuar dels polítics, tot i que va admetre que continuaria escrivint poesia.
Rafael Spregelburd, dramaturg, director i traductor de Pinter a l'Argentina, celebra el premi per al britànic, que «tot i ser un personatge marginal per al gran públic, ha influenciat els escriptors». Ricard Salvat corrobora la tesi: el seu teatre no ha atret majoritàriament els espectadors en les diverses produccions que s'han provat a Catalunya.
Edicions 62 ha anunciat que reeditarà els tres llibres de Pinter del seu catàleg: Altres llocs, L'habitació; El muntaplats, i L'amant. El lector català també pot llegir Engany (Arola Editors) i Esquetxos i altres peces (Institut del Teatre).
|
)
