Edu365.cat

VilaWeb.cat
VilaWeb.tv
Nosaltres.cat
MÉSVilaWeb  Correu  Clau
Vilaweb Diari de l'escola
Joan Fuster, un valencià escèptic

> Humanista, irònic, escèptic

> Compromís cívic

> Crític i historiador de la literatura


dijous, 28 d'octubre de 2004
Del 25 al 30 d'octubre es fa a València la XXXIII Setmana dels Octubre, una gran manifestació de cultura catalana, coronada amb el lliurament dels premis Octubre, convocats per Edicions Tres i Quatre i la Fundació Ausiàs March. Un dels guardons, el d'assaig, duu el nom del gran escriptor Joan Fuster.

Joan Fuster i Ortells va néixer el 1922 a Sueca (Ribera Baixa) d'una família d'ascendència pagesa (el pare, un home de conviccions carlines, va canviar l'ocupació agrícola per l'artesana).

Fuster va fer estudis de dret a la Universitat de València. Acabats el 1947, durant un quant temps va fer d'advocat a la seva vila natal. Tres anys abans, el 1944, havia publicat el primer article en català: 'Vint-i-cinc anys de poesia valenciana'. La poesia, precisament, va ocupar els seus primers treballs, durant la dècada del 1940 i els primers anys de la següent; d'aquesta època daten també les primeres col·laboracions periòdiques als diaris, que havien de créixer amb el pas dels anys.

Tot i amb això, la faceta poètica és, tal vegada, la més desconeguda de Fuster, que, de formació autodidacta, ben aviat va orientar-se vers el conreu de la crítica literària i, sobretot, de l'assaig.

Humanista, irònic, escèptic


+ 'Diccionari per a ociosos' toca temes diversíssims.
Joan Fuster fou ben bé allò que se'n diu un humanista, un home instruït d'una gran curiositat. El gènere assagístic li va permetre de plasmar els seus vasts coneixements i de tractar els temes més diversos, sovint d'una manera fragmentària, mitjançant aforismes, val a dir, sentències breus. 'El descrèdit de la realitat' (1955), 'Judicis finals' (1960), 'Diccionari per a ociosos' (1964), 'Consells, proverbis i insolències' (1968) són sols alguns dels seus llibres d'assaig, lúcids, irònics i escèptics, de conformitat amb la personalitat d'un home que no creia gens en veritats absolutes.

Compromís cívic


+ 'Nosaltres els valencians', assaig cabdal de Fuster.
Tot amb tot, l'escepticisme no li va pas impedir de mantenir una actitud cívica, de compromís indefugible amb el país. De fet, els seus assaigs de temàtica valenciana són bàsics per al coneixement de la realitat social, històrica i cultural del País Valencià. Entre aquests sobresurten 'Qüestió de noms', 'El País Valenciano' i, sobretot, 'Nosaltres els valencians', tots tres del 1962. En la mateixa línia s'inscriuen obres posteriors com 'Un país sense política' (1976), 'Destinat sobretot a valencians' (1979) i 'País Valencià, per què?' (1982).

Crític i historiador de la literatura


+ Joan Fuster també va dedicar-se a la crítica literària.
Joan Fuster també va ocupar-se de la crítica i la història literàries, amb estudis sobre autors clàssics valencians com sant Vicent Ferrer (en va estudiar l'art oratòria), Isabel de Villena, Joan Roís de Corella i Ausiàs Marc. D'una altra banda, el volum 'Contra el noucentisme' (1978) recull els estudis que va fer de tres escriptors del Principat: Joan Salvat- Papasseit, Salvador Espriu i Josep Pla. Aquest darrer va dedicar una semblança a l'escriptor de Sueca, que forma part de la cèlebre sèrie 'Homenots'.

MATERIALS

  • Joan Fuster
    Format:Web
    Pàgina sobre Joan Fuster a l'espai literari Lletra, de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Conté vincles diversos sobre la seva obra.
  • L'escriptor a l'AELC
    Format:Web
    Una altra pagina dedicada a l'escriptor de Sueca, aquesta de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
  • Biblioteca Joan Fuster de texts electrònics
    Format:Web
    Biografia de Fuster i antologia dels seus estudis d'història cultural.
  • Assaig i país
    Format:Web
    Espai de Lletra, que s'ocupa dels assaigs relatius a la identitat catalana.

QUE HO SABIES?

  • 'Nosaltres els valencians' s'inspirà en 'Notícia de Catalunya', obra de l'historiador Jaume Vicens i Vives; dues obres que, com 'L'esperit de Catalunya' del doctor Josep Trueta i 'Les formes de la vida catalana' del filòsof Josep Ferrater i Mora, van voler donar testimoni de la identitat del país, en uns moments en què la dictadura franquista feia possibles i impossibles per anorrear-la.
  • Per causa del seu compromís cívic i polític, Fuster va haver d'endurar censures, amenaces i boicots. L'11 de setembre de 1981 el seu domicili fou objecte d'un atemptat que va malmetre una part de la biblioteca i l'arxiu.
  • La copiosa obra de Fuster enclou la recerca històrica. En són exemples els treballs sobre el bandolerisme català i sobre qui en fou el màxim exponent, Joan de Serrallonga.

BANNER ACTUALITZAT

Vols el banner de l'última notícia a la teva web?

Copia aquest codi i enganxa-l'hi:

<a href="http://www.vilaweb.cat
/misc/diariescola/redirect.php?tp=url">
<img src="http://www.vilaweb.cat
/misc/diariescola/redirect.php?tp=img" border="0"/></a>

CERCADOR DEL DIARI DE L'ESCOLA


Ajuda

HEMEROTECA

ESCOLES EN XARXA

Vés-hi
Com apuntar-s'hi

Investiga

> Semblança de Joan Fuster.
> Un escriptor guardonat.
> Lletra per a una auca sobre Joan Fuster.
> Una petita mostra de la poètica de l'escriptor de Sueca.
I també...
Portada | Europa Press | El Punt | La premsa | Especials | Diari de l'escola | LesFinances.info | Editorials | Mail obert | Els blocs | Lletres
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Què és VilaWeb?    Publicitat    Mapa web    Contacte Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. Iqua