|
|
|
|
|
 |
 |
 > Socialdemòcrates i democristians > Els conservadors > Els partits frontissa: liberals, ecologistes i comunistes
dilluns, 26 de maig de 2003
En un règim democràtic els ciutadans trien els representants polítics que els governaran entre elecció i elecció. Són molts els factors que intervenen en l'elecció d’uns governants o d’uns altres, però, a grans trets, es poden resumir en la ideologia.
La ideologia és un conjunt de conceptes, ideals, opinions i aspiracions; una manera de veure el món i de comportar-se, i, és clar, el ciutadà tendeix a identificar-se amb els partits polítics que més s'avenen amb la seva manera de pensar i captenir-se. L'elecció dels representants polítics és una de les maneres de fer valer la pròpia ideologia, encara que no sigui l'única. El moviment anarquista, posem per cas, molt arrelat al nostre país fins ben entrat el segle XX, no es vehiculava pas a través de cap partit polític; com que pretenia la destrucció de l'estat, també propugnava la dels partits. Avui molts ciutadans se senten ben lluny dels partits polítics que es presenten a les eleccions, com ho demostren els índexs d'abstenció, i, ben altrament, s'identifiquen amb col·lectius i moviments socials que lluiten per allò que creuen just fora del parlament; aquest és el cas de l'anomenat moviment antimundialització i de les organitzacions no governamentals compromeses amb la solidaritat, els drets humans, la justícia social, i la defensa de desvalguts i marginats. El desencís causat pels partits polítics fa que aquests corrents ideològics, diguem-ne alternatius, tinguin un paper cada vegada més important a la nostra societat. A continuació consignarem els principals corrents polítics i la ideologia que propugnen.
 
Socialdemòcrates i democristians
+ Socialdemòcrates i democristians han impulsat la institució i consolidació de la Unió Europea.
Des de la fi de la Segona Guerra Mundial (1939-1945) els dos grans corrents ideològics que han dominat la política de partits són el de la socialdemocràcia i el de la democràcia cristiana, si més no al continent europeu. Ajuntaments, regions, nacions, estats i institucions de la Unió Europea són governats majoritàriament pels uns o pels altres. Tots dos accepten, amb matisos, el sistema capitalista, altrament dit de mercat, tot i que, a grans trets, els socialdemòcrates siguin més partidaris de regular l'economia, i els democristians, més favorables al liberalisme econòmic. Ara, si les diferències economicistes entre els uns i els altres són sovint de matís, les d'ordre moral ja són més notables. Sobre el paper els democristians, com el nom indica, diuen que volen impregnar la política amb els valors del cristianisme. A la pràctica les conviccions democristianes són més conservadores, i les socialdemòcrates, una mica menys. Les maneres d'entendre la immigració, els drets dels col·lectius minoritaris, la seguretat ciutadana..., són diferents en els uns i en els altres. Sigui com sigui, tots tenen a favor que han impulsat la institució i consolidació de la Unió Europea.
Els conservadors)
+ Winston Churchill, un dels polítics conservadors més importants del segle XX.
El conservadorisme és un corrent ideològic que propugna la 'conservació' de l'ordre vigent. Què vol dir això? No canviar gaire res, sinó deixar-ho quasi tot com està. Però això és dir ben poca cosa. De fet, els conservadors creuen en els valors i les institucions del passat. La família tradicional, la propietat privada, la pàtria, el liberalisme econòmic..., tots aquests conceptes són molt cars als conservadors. A l'Europa continental, costa de trobar-hi partits polítics que s'anomenin conservadors (molts s'estimen més de dir-se centristes), però al món anglo-saxó hi ha formacions polítiques conservadores molt arrelades. Aquest és el cas del Partit Conservador de la Gran Bretanya, altrament dit Partit Tory, que hi va governar una bona part del segle XX; també el del Partit Republicà nord-americà, que actualment governa el país.
Els partits frontissa: liberals, ecologistes i comunistes
+ Liberals, ecologistes i comunistes adquireixen molt protagonisme quan els partits grossos no obtenen la majoria absoluta.
Hi ha grups polítics que poden tenir una notable influència política sense haver aconseguit majoria a les urnes. Aquest és el cas de liberals, ecologistes i comunistes. Els primers són considerats progressistes en qüestions de moral, però en matèria econòmica propugnen el lliure mercat, sense gaire intervenció de l'estat. Els partits liberals són força influents a països com Bèlgica, la Gran Bretanya i, sobretot, Alemanya. Els ecologistes tenen per principal objectiu la defensa del medi i la preservació de la natura, i sovint es proclamen d'esquerres o progressistes. Finalment, hi ha partits polítics que insisteixen en la justícia social i la igualtat d'oportunitats: són partits considerats comunistes, per més que sovint no se'n diguin. Sigui com sigui, algun partit d'aquests entra al govern quan els partits grossos no obtenen la majoria absoluta.
|
MATERIALS
QUE HO SABIES?
BANNER ACTUALITZATVols el banner de l'última notícia a la teva web? Copia aquest codi i enganxa-l'hi: <a href="http://www.vilaweb.cat CERCADOR DEL DIARI DE L'ESCOLAESCOLES EN XARXA
|
Investiga
> Saps com es distribueixen les forces polítiques al Parlament Europeu? Comprova-ho.
> Saps on i quan nasqueren els primers grups ecologistes? Esbrina-ho en aquest espai.
> Hi ha col·lectius i organitzacions no governamentals que treballen en la defensa dels drets humans. El cercador Nosaltres.Com, de VilaWeb, et dóna l'oportunitat de conèixer-ne una colla.
> Ara mateix els partits liberals participen en uns quants governs. Quins? La resposta, en aquesta pàgina.
I també...
- Saps quin corrent polític governa Alemanya, Andorra, França, la Gran Bretanya i Itàlia? La resposta, aquí.
- Quines són les preocupacions principals dels partits ecologistes? Examina-les a la pàgina que els dedica la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC).
- La socialdemocràcia es considera un corrent ideològic socialista que rebutja els plantejaments marxistes. Saps què defensa el marxisme? I el nom del pensador que l'inspirà? Assegura-te’n en aquesta adreça.
- No fa gaire la cadena de televisió britànica, la British Broadcasting Corporation (BBC), va organitzar una votació per a seleccionar el polític britànic més important del segle XX. La majoria va optar per Winston Churchill. Saps de quin partit era aquest polític? Fulleja aquesta pàgina biogràfica.
Portada |
Europa Press |
El Punt |
La premsa |
Especials |
Diari de l'escola |
LesFinances.info |
Editorials |
Mail obert |
Els blocs |
Lletres
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
| Què és VilaWeb? Publicitat Mapa web Contacte | Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. |  |