|
|
|
|
|
 |
 |
 > La llarga història del nombre π > Albert Einstein, nascut un 3.14 > La quadratura del cercle
dijous, 13 de març de 2003
El 14 de març, moltes universitats, museus i institucions científiques celebren el Dia Internacional de Pi, el nombre infinit que s'expressa habitualment amb les xifres 3,14159 o la lletra grega π.
El fet que s'hagi triat aquest dia no és gens casual. La data del 14 de març (3.14, segons l'expressió abreujada de la data que fan servir els anglo-saxons), coincideix amb les tres primeres xifres del nombre que més interès ha desvetllat durant segles (ja figura en una tauleta cuneïforme dels temps de l'imperi Babilònic, fa més de quatre mil anys). El 14 de març, doncs, moltes facultats i museus fan festa grossa. Per exemple, l'Exploratorium, un museu de San Francisco (Califòrnia, EUA), ja fa vuit anys que obre les portes a tots els enderiats pel nombre π, que hi duen uns pastissos circulars o 'pies' (en anglès π es pronuncia 'pai', igual que 'pie', pastís) coronats amb aquest nombre. Fins i tot s'hi pot pot sentir música π, que no és pas que tingui gaire ritme. El símbol π expressa la relació entre la longitud i el diàmetre d'una circumferència. I, com ja deveu saber, no és pas un nombre enter, ni fraccionari. De fet, no té límit, car la successió de decimals que abasta és indefinida. Per aquest motiu, es diu que és un nombre irracional. Fins ara ja se n'han trobat milions, d'aquests decimals.  
La llarga història del nombre π
+ El gran matemàtic Arquímedes de Siracusa es va acostar molt al valor real de π.
Durant segles el nombre π ha fascinat els matemàtics i els científics de les cultures més diferents, i per una raó ben simple: π no és pas un nombre exacte, ans presenta, com dèiem, una seqüència indefinida de decimals. Podríem dir que és un nombre que no s'acaba mai. Els antics egipcis ja sabien que la relació entre el diàmetre i la longitud d'una circumferència no es podia saber amb exactitud, i la van cenyir a 3,16. Uns quants segles més tard, el gran matemàtic Arquímedes de Siracusa es va acostar una mica més al nombre real, i va arribar a la conclusió que π equivalia a 3,1428, si bé Ptolomeu li atribuí un valor equivalent a 3,14166. Però, dels pobles antics, els que en van fer el càlcul més precís van ésser els xinesos i els àrabs, per als quals π era igual a 3,1416. Ara, l'obsessió per aquest número infinit va reprendre amb força a partir del segle XVII, quan els científics pugnaven per trobar-hi com més decimals, millor. Científics i filòsofs eminents com Isaac Newton, Gottfried Wilhelm von Leibniz i Johann Heinrich Lambert es van afegir a aquesta curiosa cursa. Ara mateix la seqüència de decimals del nombre π és gairebé incomptable: 1.241.100.000.000. I la recerca continua...
Albert Einstein, nascut un 3.14)
+ Albert Einstein estava dotat d'un sentit de l'humor ben singular.
Hi ha fets que resulten ben sorprenents. N'és un la relació entre el nombre π i la data de naixement d'un dels científics més importants de tots els temps, Albert Einstein. Com és sabut, π s'indica, habitualment, així: 3,14 (que és com els anglo-saxons indiquen el 14 de març, ja ho hem dit). Doncs bé, Einstein hi va néixer, un 14 de març, cosa que devia fer riure el descobridor de la Teoria de la Relativitat, dotat d'un sentit de l'humor ben singular. Tot i haver estat distingit amb el Premi Nobel i amb guardons a desdir, Einstein era capaç de riure's d'ell mateix. Qui sap si no era aquesta la clau dels seus invents.
La quadratura del cercle
+ El probema de la quadratura del cercle ha obsessionat els matemàtics durant segles.
Durant segles i segles matemàtics i simples afeccionats al càlcul s'han escarrassat per trobar el valor exacte del nombre π. Aquesta afanyosa recerca s'ha de relacionar amb el clàssic problema de la quadratura del cercle. Però el cas és que la quadratura del cercle és impossible; no té solució, perquè no es pot projectar, amb un regle i un compàs, un quadrat que tingui la mateixa àrea d'un cercle. La raó ja us la deveu imaginar: el càlcul de la superfície d'una circumferència es fa tenint en compte el nombre π, que és infinit i, per tant, inexacte.
|
MATERIALS
QUE HO SABIES?
BANNER ACTUALITZATVols el banner de l'última notícia a la teva web? Copia aquest codi i enganxa-l'hi: <a href="http://www.vilaweb.cat CERCADOR DEL DIARI DE L'ESCOLAESCOLES EN XARXA
|
Investiga
> L'infinit és un terme difícil de definir, talment que determinats pensadors se n’han servit per justificar coses inversemblants. Aquest és el cas de Zenó d'Elea, un filòsof grec del segle V aC. Si cliques aquí, podràs saber en què consistia la famosa paradoxa d'Aquil·les i la tortuga, atribuïda a aquest gran pensador.
> Les matemàtiques es basen en la lògica, però també en la intuïció. Comprova-ho en aquest exercici visual.
> L'escriptora polonesa Wislawa Szymborska va dedicar un poema al nombre π. El pots llegir fent un clic aquí.
> De decimals del nombre π, se n'han trobat milions i milions. Moltíssims. En aquest lloc web hi trobaràs els 10.000 primers.
I també...
- Arquímedes de Siracusa va ésser un dels matemàtics més importants de l'antiga Grècia. I també va fer grans invents. Comprova-ho tu mateix/a entrant en aquesta adreça dedicada a l'Arquímedes inventor.
Portada |
Europa Press |
El Punt |
La premsa |
Especials |
Diari de l'escola |
LesFinances.info |
Editorials |
Mail obert |
Els blocs |
Lletres
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
| Què és VilaWeb? Publicitat Mapa web Contacte | Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. |  |