|
|
|
> El mal de fons > El país més pobre d'Amèrica > Una història de violència política dilluns, 18 de gener de 2010
El terratrèmol de la setmana passada a Haití, el pitjor en aquell país del Carib d'ençà que va accedir a la independència, fa dos-cents anys, ha causat una gran mortaldat a Port-au-Prince, la capital.
El govern haitià parlava de cinquanta mil cadàvers recuperats, però que podia haver-hi entre cent mil morts i dos-cents mil. Hi ha tres milions d'afectats, d'una manera o d'una altra (una tercera part de la població del país); d'aquests, tres-cents mil sense casa. Port-au-Prince és ara una ciutat devastada. El terratrèmol, de set graus de l'escala de Richter, va tenir l'epicentre a vint-i-cinc quilòmetres. Les imatges de la capital han sotragat el món: fileres i fileres de cadàvers, molts encara mig colgats sota la runa, hospitals atapeïts, mirades de desesperació, edificis aterrats o fets malbé. Molts països (amb els Estats Units al davant) i organismes internacionals s'han bolcat a ajudar el país. Tot i amb això, el repartiment d'aigua, d'aliments i de medecines és molt lent, perquè moltes infrastructures són fetes malbé i perquè els carrers s'han tornat extremadament insegurs.
El mal de fonsCal dir, nogensmenys, que si l'estat hagués funcionat com pertoca, les infrastructures no s'haurien fet tan malbé, no hi hauria tanta inseguretat i el terratrèmol no hauria fet tants morts. L'estat no rutlla: per molts, aquest és el mal de fons. El país és políticament molt inestable; tant, que de fa sis anys l'Organització de les Nacions Unides (ONU) hi té desplegada una missió d'estabilització (MINUSTAH), amb més de nou mil efectius, entre soldats i policies, que miren de mantenir-hi l'ordre.
El país més pobre d'AmèricaA la fragilitat de l'estat, hi hem de sumar la xacra de la pobresa: Haití és el país més pobre de tot Amèrica. El 78% dels haitians viuen amb menys de dos dòlars el dia, i el 54%, amb menys d'un (indicadors de pobresa i de pobresa extrema). Hi ha un abisme entre la majoria negra (95%), de parla criolla, i la minoria mulata francòfona, l'1% de la qual controla la meitat de la riquesa.
Una història de violència políticaSituat al sector occidental de l'illa d'Hispaniola (a l'oriental, hi ha la República Dominicana), Haití va atènyer la independència el 1804, pocs anys després de la revolta capitanejada per Toussaint Louverture contra l'esclavisme i el domini colonial francès. La violència i la inestabilitat polítiques han regit la història d'aquell país. Sotmès durant trenta anys (1957-1986) a les dictadures dels Duvalier (pare i fill), s'hi van fer les primeres eleccions democràtiques el 1990. Les va guanyar el capellà i defensor de la teologia de l'alliberament, Jean-Bertrand Aristide, enderrocat l'any següent per un cop d'estat. Tornat al poder, Aristide no va aconseguir la pau social, i el 2004 es va haver d'exiliar, per les protestes internes i per la pressió internacional. Des del 2006 ocupa la presidència René Préval.
|
Investiga
> Port-au-Prince, abans del terratrèmol i després.
> La petja del sisme en els edificis.
> La desforestació d'Haití, en contrast amb la verdor de la República Dominicana.
> Cronologia d'Haití, des de l'arribada de Cristòfor Colom ençà.
Portada |
Europa Press |
El Punt |
La premsa |
Especials |
Diari de l'escola |
LesFinances.info |
Editorials |
Mail obert |
Els blocs |
Lletres
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Què és VilaWeb? Publicitat Mapa web Contacte | Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. |