|
|
|
> El nen que no vol fer-se gran > Els Darling > L'illa de Mai Més dilluns, 1 de setembre de 2008
'Peter Pan' és l'obra més popular del dramaturg i novel·lista James Matthew Barrie, o, simplement, J.M. Barrie. Barrie era escocès, igual que Robert Louis Stevenson, contemporani seu i autor de 'L'illa del tresor', objecte del capítol anterior de l'especial de llibres d'estiu.
Nat el 1860, Barrie estudià a la Universitat d'Edimburg, i, en acabat, passà pel periodisme, abans de dedicar-se enterament a la literatura. El 1891 publicà la novel·la 'El petit ministre', que aconseguí molta popularitat. Molta més n'havia d'aconseguir 'Peter Pan': el protagonista s'acabà convertint en una icona de la literatura infantil i juvenil. 'Peter Pan' s'estrenà el 1904 al teatre Duc de York de Londres, i al cap de set anys, el 1911, Barrie en publicà la versió novel·lada, que duia per títol 'Peter i Wendy'. Als escrits de Barrie, hi trobem la idealització de la infantesa, contraposada al món dels grans, considerat hostil. Aquesta idealització no es pot deslligar de la vida de l'autor, marcada per un fet tràgic: quan tenia sis anys, un germà seu, David, morí d'un accident. La mare, que n'estava molt, en resultà molt afectada, i mai més no se'n recuperà; en James s'esforçà a omplir el buit deixat per David; a retrobar l'atenció materna; a ésser tractat com un infant, no com un adult.
El nen que no vol fer-se granAlegre, aventurer, despreocupat, presumptuós, sense memòria, lluitador (si veu que la lluita ha de durar poc, no té inconvenient a canviar de bàndol)... Així és Peter Pan, un personatge que encarna com cap altre la por de fer-se gran, d'assumir responsabilitats i obligacions. Vestit amb fulles tardorenques i capaç de volar, en Peter viu a l'illa de Mai Més, un indret fantasiós, fet a mida, on pot fer realitat allò que més s'estima: passar-ho bé.
Els DarlingPeter Pan farà ús dels seus dots per a captivar la imaginació de la Wendy, el John i el Michael, els fills del matrimoni Darling (ell, rondinaire, ella, conciliadora), residents a Bloomsbury, a Londres. Sense pensar-s'hi gaire, tots tres el seguiran a l'illa de Mai Més. Allí, la Wendy hi acabarà tenint un paper molt important, molt diferent del que hi té el Peter, diríem que oposat i tot.
L'illa de Mai Més
+ El capità Ganxut, en la versió de la companyia Disney.
A Mai Més, Peter Pan és el cap indiscutible dels Nens Perduts: hi han anat a parar perquè les mainaderes els han perduts. Però també hi trobem uns altres habitants, fantàstics o reals: sirenes, fades (la Campaneta, enamorada de Peter, n'és una), indis i pirates, amb el capità Ganxut al davant. Enemic declarat d'en Peter, el capità Ganxut és un individu cruel, que, si vol, també sap ésser cortès, elegant, distingit.
|
Investiga
> Biografia de J.M. Barrie, a càrrec de la BBC.
> 'Peter Pan': conte.
> 'Trailer' del film 'Peter Pan', del 2003.
> La versió Disney.
I també...
- Edició en línia i en anglès de 'Peter Pan'.
- Sobre la síndrome de Peter Pan.
- Galeria fotogràfica de J.M. Barrie.
Portada |
Europa Press |
El Punt |
La premsa |
Especials |
Diari de l'escola |
LesFinances.info |
Editorials |
Mail obert |
Els blocs |
Lletres
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Què és VilaWeb? Publicitat Mapa web Contacte | Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. |