Edu365.cat

El 1307, enguany fa set segles, el rei de França Felip IV acusà l'orde del Temple d'heretgia i pressionà el papa Climent V perquè en dictés la dissolució, feta pública el 1312: era el principi de la fi dels templers, orde militar amb una aurèola de llegenda i de misteri.

L'orde del Temple fou fundat el 1118, una vintena d'anys després de la primera croada (1096-1099), expedició de cristians que pretenia expulsar els musulmans de Terra Santa. Un grup de nou cavallers francesos, amb Hugues de Payens al davant, decidí d'establir-se a Jerusalem amb la comesa de protegir els pelegrins que acudien als llocs sants de la tradició cristiana. Anomenats, de primer, Pobres Cavallers de Crist, ben aviat adoptaren el nom de templers, perquè ocupaven un palau devers l'antic temple de Salomó, a Jerusalem.

Els templers eren cavallers-frares, soldats religiosos que es distingien per l'hàbit, blanc amb una creu vermella. Reconeguts pel concili de Troyes (1128), tenien regla pròpia, atribuïda a Sant Bernat de Claravall, gran impulsor del Císter.

Estesos per l'Europa occidental, en pocs anys es convertiren en una potència territorial i econòmica de primera magnitud, gràcies a donacions de reis i nobles, al negoci de la banca (deixaven diners al papat, a la reialesa, a pelegrins...), que ja havien practicat a Palestina, i la sàvia administració dels dominis, dividits en comandes o cases, engruixides en canvi de prendre part en expedicions militars dels monarques europeus.