VilaWeb - Diari escola: L'illa de Tabarca

VilaWeb.cat

VilaWeb.tv

Nosaltres.cat

MÉSVilaWeb

Correu

Clau

dijous, 25 d'abril de 2024

> L'illa Plana

> Nova Tabarca

> Els tabarquins

dilluns, 8 d'agost de 2005

A uns quatre quilòmetres mar endins del cap de Santa Pola (Baix Vinalopó), i a uns quants més del municipi d'Alacant (Alacantí), hi ha l'illa de Tabarca, altrament dita illa Plana o Nova Tabarca, la més gran del País Valencià, que enclou un petit nucli de població.

De fet, Tabarca, més que una illa, és un petit arxipèlag integrat per l'illa Plana, de molt la més grossa, i pels illots de la Pedrera, la Galera i la Nau, a més d'uns quants esculls: Negre, Roig, Cap de Moro i Sabata. És a l'illa Plana que hi ha el poble de la Nova Tabarca, també anomenat Sant Pere i Sant Pau. La població de l'illa és d'unes quantes desenes d'habitants, si bé augmenta considerablement al bon temps, amb estiuejants i turistes que hi fan cap diàriament.

El 1964 Tabarca fou declarada conjunt històrico-artístic, cosa gens estranya, si pensem en els jaciments que comprèn i en el fet que el poble, fortificat, és una mostra molt valuosa d'arquitectura militar. A banda, l'illa és reserva marina des del 1986, quan un estudi de la Universitat d'Alacant en va constatar la riquesa del fons marí. La reserva marina abasta unes mil quatre-centes hectàrees.

+ Webs relacionades dins Nosaltres.Com: Parcs naturals.

L'illa Plana

+ L'illa Plana presenta un relleu força uniforme.

L'illa Plana, de forma allargassada, fa uns mil vuit-cents metres de llargària i uns quatre-cents d'amplària màxima. Amb espadats de pocs metres d'alçària, presenta un relleu força uniforme, gens abrupte, cosa que n'explica el nom. A septentrió hi ha Nova Tabarca, poble unit a la part més grossa de l'illa per una mena d'istme on hi ha l'única platja sorrenca. Igual que alguns altres illots a prop del litoral, l'illa fou base d'operacions de les incursions pirates als territoris costaners, cosa a què es va voler posar remei, d'una manera duradora, a la segona meitat del segle XVIII.

Nova Tabarca

+ Vista de Nova Tabarca.

En efecte, fou en temps del rei espanyol Carles III (1757-1788) que van bastir-se les muralles i que va començar el poblament permanent de l'illa Plana. Ara, els nous pobladors no eren pas gent del país, ni tampoc espanyols, sinó genovesos provinents d'un illot a tocar de la costa de Tunísia, de nom... Tabarca. Aquest illot era, des del segle XVI, un empori genovès, dedicat sobretot a la pesca del corall; però, devers mitjan segle XVIII, els genovesos foren presos pels tunisians, de primer, i pels algerians, després, fins que, alliberats per Carles III el 1768, s'establiren, per voluntat del monarca, a l'illa Plana, coneguda també, d'aleshores ençà, per Nova Tabarca.

Els tabarquins

+ Mapa de la dispersió tabarquina.

Com que eren d'origen genovès, els nous habitants, una setantena de famílies més una trentena d'individus, van dur a l'illa Plana la parla lígur (Gènova és la capital de la Ligúria), que s'hi va mantenir fins a la primeria del segle XX. Entre els habitants actuals de l'illa encara hi ha cognoms que n'indiquen la procedència lígur: Manzanaro, Chacopino, Parodi... Cal assenyalar, d'una altra banda, que, a partir dels anys 1730, un grup de genovesos provinents de la mateixa illa tunisiana de Tabarca va emigrar a Sardenya, i va establir-se a les illes meridionals de San Pietro i de Sant' Antioco, on encara avui es manté el lígur, dit tabarquí. De la pervivència d'aquesta parla, en són exemples les localitats de Carloforte i Calasetta.

MATERIALS

Reserva Marina de Tabarca
Format:Web
Pàgina de l'Ajuntament d'Alacant, amb informació vària de l'arxipèlag de Tabarca: geografia física, història, patrimoni artístic, reserva marina, fotografies...
Isla de Tabarca
Format:Web
Pàgina enterament dedicada a Tabarca.
Parcs Naturals del País Valencià
Format:Web
Pàgina del govern valencià, informativa dels parcs del País Valencià, entre els quals les salines de Santa Pola.
País Valencià, poble a poble, comarca a comarca
Format:Web
Descripció de cadascuna de les comarques del País Valencià, i dels municipis que en formen part.
Minoria tabarquina de Sardenya
Format:Web
Unes quantes pàgines relatives als tabarquins de Sardenya.

QUE HO SABIES?

Encara que sigui més a prop de Santa Pola, Tabarca pertany al terme municipal d'Alacant: l'illa es troba a una quinzena de quilòmetres del cap de comarca de l'Alacantí.
Per una llei sarda del 1997, el tabarquí, amb uns deu mil parlants, té estatut de llengua minoritària reconeguda a l'illa de Sardenya.