| |||||
 | |||||
|
|
|
| |||
|
|
|
|
 |
|
|
El verbívor Ignasi Fontvila i el ministre Arias Cañete inspiren aquest fòrum. El ministre perquè s’ha negat reiteradament a parlar de “marea negra” a Galícia. Diu que només són taques. Tant se val que siguin quilomètriques. Taques i prou. L’Ignasi, per contra, ens va suggerir convocar un fòrum d’eufemismes molt abans que el “Prestige” fes un esforç titànic per no enfonsar-se. Els exemples són interminables, normalment associats a activitats de caire sexual. Tothom ha sentit a parlar del “vici solitari”, “fer el carrer”o “la tieta d’Amèrica”. Fontvila fins i tot recull un “te llamo trigo por no llamarte rodrigo” que exigeix una explicació exhaustiva. També hi ha cognoms (Deulofeu, Diosdado, Expósito…) que porten el flaire inequívoc de l’eufemisme. Envieu els vostres eufemismes comentats a aquest fòrum. N’esperem una veritable marea. La millor aportació de la setmana rebrà un exemplar de “Animals Tristos” de Jordi Puntí per gentilesa de l’editorial Empúries i de la llibreria virtual llibres.com. ---------- + Veure tots els fòrums + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
|
Aportacions al fòrum: # Aixó li passa a tothom Un dels més utilitzats al llit i a cau d’orella: “No et preocupis, això li passa a tothom.” Quan en realitat estan pensant en una altra cosa. Ho sé per que m’ho han explicat. Xeiè 02/12/2002 13:09 # El darrer tràmit Eufemismes escatològics (no en el sentit de la merda de la muntanya no fa pudor, ai no, encara que la remenis amb un bastó, sinó en el de l'existència humana més enllà de la mort): la pots dinyar, o pots estirar la pota, fer l'ànec o fer la fi del cagaelàstics (aquesta és de les meves preferides), anar a parar al sot o al canyeret, o a l'altre barri, pots passar a millor vida –o simplement traspassar–, anar-te'n a can Torrella (si ets de Terrassa; en aquest barri hi havia l'antic cementiri) o a donar de menjar als cucs, exhalar l'últim sospir o passar el darrer tràmit... En fi, morir, ras i curt, com totdéu. Ai, marededéusenyor, fillets meus, com ens hem de veure... Enric Fontvila 02/12/2002 09:47 # Bons llocs d'esposalles i cagarel·la Vet aquí la meva contribució al fòrum que tan gentilment ha proposat el meu germanet... ja se sap que, la família, un no la tria... "Me caso en Ronda" [mecàsunrónda] i "Me caso en Segòvia" [mecàsunsegòvia]... dos llocs on t'hi pots casar i cagar alhora, quan no vulguis dir coses lletjotes com ara "me cago en déu i en sa mare" o "la puta mare que els va parir a tots plegats". Amén. Enric Fontvila 02/12/2002 09:37 # Bon profit! Perquè deu ser que els aliments i els animals són d'allò més adient per elaborar eufemismes de caire sexual? Comencem una mica de llista: els ous amb salsitxa o botifarra, el plàtan, el conill i el conillet (amb pèl o no...), la pastanaga, la patata, els melons, el coll d'ànec, la gallina, el "gallito", etc... Dani Vidal 01/12/2002 17:46 # Anem-hi! Un anunci de galetes laxants que trovaba genial feia més o menys així: (Senyora 1, molt fina): -M'agraden aquestes galetes perque fan... anar. (Senyora 2, amb cara de tòtila): -Ah!... i on fan anar? (Senyora 1, mordaç): - Tu menja-les, i ja sabràs on has d'anar. Oriol Nubiola 01/12/2002 14:23 # Vine, nen, vols un caramelet molt bo...? Per culpa de l'ús eufemístic d'aquesta frase, totes les mares del món prevenen els seus fillets que no acceptin caramels d'un desconegut (i alguns, de ben segur, obeïem cegament), però no expliquen mai clarament el mòbil sexual que hi ha al darrere. Jo, que creia la mare sense plantejar-m'ho, em costava molt d'aacceptar les llaminadures que sempre m'oferia el farmacèutic de ca l'Albinyana. Fins que la meva mare no em deia "vinga, agafa'ls i dóna li les gràcies a aquest senyor", jo no gosava allargar el bracet i demanar-li la paperina, per por que, en un descuit de la mare, s'obrís la llarga bata blanca, m'agafés pel clatell i em fes passar darrera el taulell... Ignasi Fontvila 01/12/2002 11:49 # Mecàsum l'olla Això ho deia molt mon pare, nascut al barri de Gràcia. Xavier 01/12/2002 02:06 # Cagu'm l'ou Te l'havies oblidat, Ignasi. De res. Martí Sunyol 30/11/2002 19:19 # Daixonses i dallonses Els daixonses i els dallonses van molt bé quan no volem dir les coses pel seu nom i fem veure que no les recordem, o bé quan no ens surt el nom de veritat // Els pronoms febles, actualment tan depravats per l'ús inccorrecte que se'n fa, són unes tapadores fantàstiques per no dir les coses pel seu nom: toca-te'ls, nen, mira-la, ella, etc... aquí si que la llista seria inesgtable // el ministre de sanitat de torn va dir en roda de premsa, quan començava el tema de la sida, "el bichito ese", ho recordeu? una manera brutalment eufemística d'afrontar un problema de primera magnitud // I què dir de les famoses "peculiaridades regionales" en què han volgut convertir insistentment la nostra nació des del centripetisme (un grau més del centralisme) carpetobetònicoranci? // pregunta sobre una aprotació anterior: m'agradaria saber el sentit de l'expressió "visca la pepa que s'ha mort l'oncle", que suposo té un origen com a mínim curiós // I per acabar un parell d'expressions de caire moral-sexual: tapar-se les vergonyes, o sigui els genitals, i el cinc-contra-un, una palla clàssica, per utilitzar un eufemisme sinònim. Martí Sunyol 30/11/2002 19:13 # La LOGSE Fa uns anys vaig assistir a una completa sessió eufemística. A l'institut on jo treballava ens van dir que l'inspector d'ensenyament estaria present en la sessió d'avaluació de 4t d'ESO. Vam decidir entre tots que, el dia abans, faríem la sessió "real", amb frases del tipus: "estic fart d'aquest pallasso" o "aquest alumne és més curt que fet d'encàrrec". EL dia següent, amb l'inspector davant, vam fer servir la típica xerrameca de la LOGSE, amb eufemismes del tipus: "progressa adequadament", "necessita una adptaptació curricular" o "alumne conductual" (aquesta última és la millor). -- Tot un rècord: quinze persones reunides durant dues o tres hores per fer un homenatge a la hipocresia i el eufemisme. Tadeus Calinca 30/11/2002 18:37 |
 |
|
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |