|
|
|||
|
El verbívor Ignasi Fontvila i el ministre Arias Cañete inspiren aquest fòrum. El ministre perquè s’ha negat reiteradament a parlar de “marea negra” a Galícia. Diu que només són taques. Tant se val que siguin quilomètriques. Taques i prou. L’Ignasi, per contra, ens va suggerir convocar un fòrum d’eufemismes molt abans que el “Prestige” fes un esforç titànic per no enfonsar-se. Els exemples són interminables, normalment associats a activitats de caire sexual. Tothom ha sentit a parlar del “vici solitari”, “fer el carrer”o “la tieta d’Amèrica”. Fontvila fins i tot recull un “te llamo trigo por no llamarte rodrigo” que exigeix una explicació exhaustiva. També hi ha cognoms (Deulofeu, Diosdado, Expósito…) que porten el flaire inequívoc de l’eufemisme. Envieu els vostres eufemismes comentats a aquest fòrum. N’esperem una veritable marea. La millor aportació de la setmana rebrà un exemplar de “Animals Tristos” de Jordi Puntí per gentilesa de l’editorial Empúries i de la llibreria virtual llibres.com. ---------- + Veure tots els fòrums + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
|
Aportacions al fòrum: # Economia de la llengua Home, en alguns casos els eufemismes assoleixen una funció d'economia a l´ús de paraules. Per exemple, només dient "estem en guerra contra el terrorisme internacional" ens estalviem de dir "ara tenim l'excusa perfecta per esclafar violentament i sense cap vergonya qualsevol país o moviment que puga posar en perill tot aquest ordre econòmic internacional que tant ens ha costat de bastir i on continuem aprofitant-nos de la feina i els recursos dels països més pobres, d'on treiem tota la matèria prima que podem i on anem a vendre els nostres productes acabats, per treure-los també els diners i, si podem, abocar-hi també la merda (ui, perdó, els residus industrials) que s'origina a les nostres fàbriques i, veges tú aquesta gent per què no s'ha d'aconformar amb la misèria (perdó altra volta, amb el salari de subsistència) que els paguem per un treball del que després cobrarem bona cosa per ser cada cop més rics, i ells cabuts que cabuts que volen llibertat, i regir la seua pròpia economia i el seu destí, i ens diuen que el que fa Israel també és terrorisme, que nosaltres fem el que ens dóna la gana,... i tot això s'ha d'acabar, tu. A les bones o per la força. Bé, millor per la força." Llàstima que no tot el món se n'adone de quan es troba davant d'un eufemisme. Pasqual 03/12/2002 16:01 # cardar Copul.lar: mullar el melindro. fantàsticament masclista, no? Rebeca Bron 03/12/2002 15:47 # Homosexuals Hi ha una sèria d'eufemismes que serveixen per definir, fins i tot despectiva i discriminatoriament l'imaginari homosexual: Homosexal: gay, marica, marieta, maricó, monya, monyarró, el que perd Oli, el que camina per l'altre vorera, rebentaculs, el que té ploma, "bujarra". I els dos pitjors, per diferenciar el membre passiu i actiu ( unaltre eufemisme) de les parelles homosexuals quan estan al llit: lactiu: soplanucas", el passiu: "muerde almoadas". No sé si exactament és un eufemisme, perquè semblaria que no rova d'amagr un tabú, perquè és més gràfic i insultant; però ben pensat jo crec que és el tabú el que fa que la gent sigui més cruel i s'inventi aquest eufemismes per marcar distancies, amode d'insult. Javier Todepatas 03/12/2002 15:45 # puta, puteta, putota Dona de vida alegre, dona de "mala" vida, fresca, ramera, "zorra" ( en castellà), guarra, meuca, lloba, etc, etc etc...total per dir: Prostituta, Puta. Anselm Gratallops 03/12/2002 15:38 # les coses dels autors Quan Miguel de Unamuno va publicar "Niebla", la crítica va dir que aquest mena de cosa semi-absurda semi-assagística que feia Unamuno no eren novel.les, així que Unamuno va contestar: val, doncs digueu-ne "Nivoles". I així s'ha quedat. Una novel-la d'Unamuno, eufemísticament i per no incomodar la crítica és en realitat una "Nivola". jordi Graupera 03/12/2002 15:34 # El cadàver de la florista Enric, t'has oblidat de criar malves, que és una figura retòrica preciosa. Ignasi Fontvila 03/12/2002 08:52 # Eufemismes? Pas de petons Antena diabòlica Irritació culinària Els Pits d'Europa (Picos) i alguns altres més he pogut sentir al meu poble de St. Julià de Vilatorta, com els podríem anomenar? M. Carol 02/12/2002 21:54 # Vacances Durant un temps vaig treballar com a formadora en un centre de formació ocupacional de la Gene (la de dalt). Bé, els formadors teniem un constractes que vencien normalment quan el curs acabava: juliol, Setmana Santa, Nadal... Es feia per aquestes dates una trobada que venia a anomenar-se "Les croquetes" perquè n'hi havia per picar. Hi havia també algun petit parlament de la directora que ens desitjava "bones vacances" i allà de vacances no hi anava ningú, tothom passava a engrandir les estadístiques de l'atur fins al següent curs. Què en penseu? Isabel Bargalló 02/12/2002 18:15 # El cementiri Gràcies als Fontvila per aclarir el vostre parentiu, ja em fèieu ballar el cap... en fi: a Cardedeu anar-se'n a Can Raspall és l'equivalent d'estirar la pota, ja que el nostre cementiri és d'aquest il.lustre arquitecte. I de passada deixeu-me recomanar la visita a tan singular monument, reconegut com a Patrimoni per la Generalitat, i de passada a les nombroses cases modernistes que va fer pel nostre Vallès. Apa. M.S. 02/12/2002 17:16 # Tan fotut és treure la quisca que hem de dir-ho així? (i perdoneu que no faci servir eufemismes) La nena, la noia, la xica, la senyora de manteniment, la queli (la que "limpia"), la senyora de fer feines, la senyora que m'ajuda, la senyorita, la de la baieta, la quadrilla (quan van en grup, encara que no sigui de quatre), la filipina, la peruana, la colombiana i, fins i tot, la catalana! Ignasi Fontvila 02/12/2002 16:26 |
|
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |