| Què és VilaWeb? - Publicitat - Correu - Versió text - Mapa web - English |
| Notícies | Xats - Fòrums - Enquestes | Top7 - Tots els fòrums | diumenge, 14 de desembre de 2025

  Necronòmicon

L'arribada de Tots Sants, amb carbasses o castanyes, ens acosta al pou mort de la ídem. Però com que ens hi volem acostar amb esperit verbívor, ens fem ressò de tres tradicions. 1) Epitafis. La xarxa és plena de webs dedicades a aquest gènere poètic, però hi ha molta mitificació. A la tomba de Groucho Marx, per exemple, NO hi figura el famós epitafi del "Disculpin si no m'aixeco". Si investigueu en l'arxiu de la secció "El què hem de veure" descobrireu que la primera imatge que vam publicar el 20/02/2002 conté un epitafi en anglès que oculta un "fes-te fotre" en acròstic. Quin epitafi us agradaria que figurés a la vostra tomba? 2) Esqueles. Recentment una esquela laica a La Vanguardia comunicava la mort de la interfecta amb un rotund "ha donat el seu cos a la ciència", però d'esqueles atípiques n'hi ha hagut sempre, com per exemple la que el pelleter Antonio Roy Cascante va fer publicar el 26 de febrer de 1986 als diaris catalans sota l'epígraf "Mi esquela de defunción", en la qual fins i tot es donava l'hora del seu enterrament. Naturalment, l'havia redactat molt abans de morir-se i els seus hereus tenien ordres de publicar-la afegint només dia i hora. Camilo José Cela va col·leccionar esqueles. 3) Poemes. Durant el famós "Día de Muertos" mexicà es dóna la tradició de fer córrer unes rimes populars de caire satíric anomenades "Calaveras" que destaquen els defectes i els vicis dels personatges vius com si fossin difunts. Són composicions lleugeres i molt irreverents. Un exemple: Es calavera el inglés calavera el italiano, calavera fue el francés, lo mismo Maximiliano. El Pontífice Romano y todos los cardenales, reyes, duques, concejales y el jefe de la nación. En la tumba son iguales: calaveras del montón. Envieu material necrològic en aquest fòrum de nom lovecraftià. La millor aportació de la setmana rebrà un llibre verbívor per gentilesa de la llibreria virtual llibres.com.
----------
+ Veure tots els fòrums

+ Comparteix al Facebook o Twitter




Aportacions al fòrum:

# Ironia, per reflexionar
Aquí jeu un que nasqué i morí sense ganes.
Em penso que Joan Fuster
03/11/2002 00:02



# No la va retratar
Al cementiri de Sant Feliu de Guíxols, cap el 1950, hi havia una làpida que deia "Maria, nom de la mare de Déu, sempre m'ha sapigut greu no haver-te fet retratar".
Anys després, Camilo José Cela manllevà aquest text (cosa que es veu que solia fer) en la novela "Mazurca para dos muertos" però ubicant-lo en un altre cementiri.
Ció
02/11/2002 23:59



# Pere Caimó
A la tomba del federal Pere Caimó, a Sant Feliu de Guíxols, hi posava "Pedro Caimó yace aquí esperándote a ti". Actualment aquesta làpida és al Museu de dita ciutat.
Ció
02/11/2002 23:48



# El rap i el RIP
El nostre avi, Frimari Burguès, fill del ceramista sabadellenc Marià Burguès, sempre deia: "Tant que li agradava el rap i ara RIP". Em sembla que la frase ve d'un acudit del setmanari satíric "El be negre" o potser del "Patufet" del qual tan l'avi com el besavi n'eren fans. Avui aquest joc de paraules delirant es podria aplicar com a epitafi d'algun músic raper o bé fins i tot al d'una rapera, que ja seria la repera, o no?".
Roc Parés
02/11/2002 21:31



# RIP
RIP.RIP.RIP.HURRA!!!
Xeiè
02/11/2002 12:32



# Epitafi
Reciclable
Ignasi
02/11/2002 02:53



# Un bon amic
Diu que a Durero li va escriure l'epitafi el seu amic Willibald Pirckheimer (?). Diu: "En memòria d'Albert Durero. Tot el que en ell havia de mortal és enterrat sota aquest túmul".
David Gálvez
01/11/2002 19:45



# epitafi
Si mai em moro, m'agradaria que a la làpida hi digués: "ha mort perquè ha viscut". És de pura lògica però molta gent no hi cau.
Mn. Bani
01/11/2002 19:37



# una vall de llàgrimes
En un nínxol del cementiri de la Bisbal d'Empordà es pot llegir: "Valle de lágrimas triste / por el que tú caminaste.../ Y al final, ¿adónde fuiste? / Al sitio donde empezaste".
Roser Carol
01/11/2002 18:51



# L'epitafi de l'hipocondríac
No és real, però podria ser-ho: "Què? Ara sí que em creuen?"
Glòria Rojo
01/11/2002 18:09

« Anterior | Següents »
Una producció de Partal, Maresma & Associats. 1995 (La Infopista) - 2000.
Secció mantinguda per Màrius Serra
Posa VilaWeb a la teva pàgina.