| |||||
 | |||||
|
|
|
| |||
|
|
|
|
 |
|
|
L'arribada de Tots Sants, amb carbasses o castanyes, ens acosta al pou mort de la ídem. Però com que ens hi volem acostar amb esperit verbívor, ens fem ressò de tres tradicions. 1) Epitafis. La xarxa és plena de webs dedicades a aquest gènere poètic, però hi ha molta mitificació. A la tomba de Groucho Marx, per exemple, NO hi figura el famós epitafi del "Disculpin si no m'aixeco". Si investigueu en l'arxiu de la secció "El què hem de veure" descobrireu que la primera imatge que vam publicar el 20/02/2002 conté un epitafi en anglès que oculta un "fes-te fotre" en acròstic. Quin epitafi us agradaria que figurés a la vostra tomba? 2) Esqueles. Recentment una esquela laica a La Vanguardia comunicava la mort de la interfecta amb un rotund "ha donat el seu cos a la ciència", però d'esqueles atípiques n'hi ha hagut sempre, com per exemple la que el pelleter Antonio Roy Cascante va fer publicar el 26 de febrer de 1986 als diaris catalans sota l'epígraf "Mi esquela de defunción", en la qual fins i tot es donava l'hora del seu enterrament. Naturalment, l'havia redactat molt abans de morir-se i els seus hereus tenien ordres de publicar-la afegint només dia i hora. Camilo José Cela va col·leccionar esqueles. 3) Poemes. Durant el famós "Día de Muertos" mexicà es dóna la tradició de fer córrer unes rimes populars de caire satíric anomenades "Calaveras" que destaquen els defectes i els vicis dels personatges vius com si fossin difunts. Són composicions lleugeres i molt irreverents. Un exemple: Es calavera el inglés calavera el italiano, calavera fue el francés, lo mismo Maximiliano. El Pontífice Romano y todos los cardenales, reyes, duques, concejales y el jefe de la nación. En la tumba son iguales: calaveras del montón. Envieu material necrològic en aquest fòrum de nom lovecraftià. La millor aportació de la setmana rebrà un llibre verbívor per gentilesa de la llibreria virtual llibres.com. ---------- + Veure tots els fòrums + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
|
Aportacions al fòrum: # A Nàpols són així Quan el Nàpols va guanyar la lliga amb Maradona, la ciutat va embogir (ja és prou embogida de normal). El dia després de la gran festa, al mur del cementiri hi havia una pintada on deia:"El que vos heu perdut, nois" (Cosa vi siete persi, guagliò!!). Ja ho sé que no és un epitafi, però hi ha un cementiri i a mi em sembla encantador que algú se'n recordara dels morts que s'estaven perdent la victòria del Nàpols i la festa. maria 01/11/2002 16:52 # Secretari d'ajuntament Recordo un monòleg del Joan Capri que parlava d'epitafis. Deia que a tots s'hi llegia "Aquí descansa en X", "Aquí descansa na Y", etcètera... Llevat d'un, perquè a la llosa d'un que havia estat "secretari d'ajuntament" hi posava "Aquí continua descansant en... " Pere Font 01/11/2002 14:17 |
 |
|
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |