| |||||
 | |||||
|
|
|
| |||
|
|
|
|
 |
|
|
La primera estrofa del primer poema del darrer poemari de Narcís Comadira "L'art de la fuga" (Empúries, 2002) fa així: Un re i un fa, un fa, altra vegada un re, ara un do sostingut i un re i un mi que llisquen i que van a parar a un fa, lligat a un altre fa que s'enfila una mica fins al sol, com de passada, però, perquè cau altra vegada al fa i baixa al mi i al re... Comadira es limita a transcriure el pentagrama de "L'art de la fuga" de Bach que afirma escoltar incansable mentre llegeix un llibre de poemes de Jordi Ibàñez, però ens ha inspirat la proposta d'aquesta 7mana. Us demanem títols de cançons, llibres o pel·lícules, rètols d'establiments públics o textos inventats per vosaltres que explotin, en alguna mesura, el doble sentit dels noms de les notes musicals. Per exemple, una cançó dels "Cinc Dits d'una Mà" que es diu "Re m'hi fa si fa sol" o una empresa de restauració d'instruments musicals anomenada "La refà". SI no us FA RE, pengeu els vostres MIssatges en aquest fòrum tan asSOLellat. ---------- + Veure tots els fòrums + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
|
Aportacions al fòrum: # Dels orígens de tot plegat Nota bibliogràfica: J. Capdevila apareix com l'autor d'uns "Entrebancs lingüístics" publicats al llibret "Versos humorístics catalans" editat a la col.lecció Biblioteca Popular de la barcelonina Editorial Millà al 1947, uns "Entrebancs" que contenen el següent poemeta: "A mi si que re mi fa | si fa sol o si no en fa", barrejat amb d'altres ben curiosos com aquest: "El que et dec, Dac, dic que és poc, | i com et dic no sóc ric, | si no t'ho pac en un pic | t'ho pagaré poc a poc". Segur que el Màrius ja ho coneixia... Salut! Xavier Peitieiros 21/02/2002 01:09 # Sisa El rei del doremifasol es en Ricardo Solfa, l'alter ego melodic que passejà el Jaume Sisa durant anys per Madrid i, en general, per les espanyes, sense un èxit paral.lel al que té, tenia, ha tingut i tindrà en català. Però així i tot, en Solfa canta un bolero titulat "Relamido" (quatre notes que, amb les dues de Solfa i el Sí de les ninyes, fan tota l'escala)... Melòman Melomaníac 17/02/2002 17:00 # la dosi La dosi ! La dosi ! Ignasi Ripoll 15/02/2002 02:41 # Sol com sona? com Solsona! Encara rumiant, rumiant, he atinat a constatar que: "Solsona, sol, sona". ACiG 15/02/2002 02:37 # Mena de proposta similar, però entregirada Curiós poema, el d'en Comadira, que demostra un cop més que Bach dóna per molt… Se m'ha acudit de fer una mena de proposta similar però com entregirada, que consistiria en el fet de compondre frases en què sols es poguessin emprar els noms de les 7 notes musicals, però canviant-los justament les vocals. És a dir, quelcom així com és ara: "Serafí, demà serà fira", "Ma fura li dirà: fi de salsa dura", etc. Què us en sembla? Doncs, apa, vosaltres mateixos… ACiG 13/02/2002 02:20 # Si fa… Ho trobava difícil -quasi impossible-, però se m'ha acudit que: Si fa sol la Laredo Milà fa la solfa. Si fa re(s)sol, la dosi la refà. Si fa sol faré midó. Sí: midó. Si fa res(s)ol la dosi la refaré. La Milà si fa midó no fa la solfa. Si fado (intèrval de 4a.) fa solfa (intèrval de 2a.), simi (de 4a.) fa dosi (de 2a.) -mena de regla de tres-. I un de prou forçat, un xic ebri: Ut -un- simi sol do -no- resol re(s). Ara, si em dieu com fer-ho, us en puc trametre les partitures… Bon profit! Agustí Casals i Guiu 13/02/2002 01:56 # Jaume Cabré Benvolguts verbívors, No he llegit encara el poema del Narcís Comadira però sí que he llegit Bach i el que hi diu, SI FA no FA, no és re, fa, fa, re, do sostingut, re, mi, faaa, sol, fa, mi, re, sinó re, la, fa, re, do sostingut, re, mi, faaa, sol, fa, mi, re. No és per RE, però qui LA FA, Déu n'hi DO com LA SOL pagar, SI em fa cas a MI. Quan era petit a casa deien allò de A mi sí que re mi fa que si fa sol la Sila faci midó "Remi". En les meves profundes investigacions sobre el tema he arribat a la conclusió que es pot confegir una frase musical plural (que vol dir que fa plurà) del tipus: "De la matrícula del cotxe sospitós, sols recordes que tenia un dos i un sis; sembla que no és res, però ai las!, si fas un esforç pots dir que només et falla el mi. Per conhortar-te, prens un glop de mistela." Palíndroms i abraçades. Jaume Cabré 12/02/2002 17:07 # Premi al millor pREMI al MIlloR: És que despRÉs de REbRE LA RESOlta REMIsSIó de L’AMIc de LA FAMÍlia capde7maniàtica, L’Antoni SIvit, he RESOLt REtRE’L AFALAc ja que L’AUToR ÉS IDOni en REdacSIó a punt de SOLFA... DOncs al darRERE, intento posar una RELASIó d’instruments muSIcals, com ara el fLAbiol, el FAgot, el lLAÜT o L’Arpa. Algú s’atreveix a pREndRE-hi nota i ampliar la RELASIó? SI és SÍ, S’hI SOL REspondRE. Ramon Forès 11/02/2002 22:03 # SI FA SOL CÀLIDS ACORDS Fa ressol MEDITACIONS GUITARRÍSTIQUES He de fer fas He d'afirmar el si Res no és sol amb el teu do. PER ACABAR, S'HA ACABAT Interioritza el ritme: tan ta tan ta ta tan. introducció amb la menor, sol i la menor altra vegada, repetir-ho, és a dir, bis. Continua amb la introducció de la menor, sol i re menor, i bis, és a dir, repetir-ho. I comença a cantar, amb aquell regust d'enyorança, record i caliu de foc de camp i concert d'estiu: la xic sol, la xic sol, re és xic. La xic sol, sempre magne, re xic, sempre, fa de tot amb mi. I altra vegada el mateix. I flipa amb el meu blau (meu blau???)tal com he transcrit anteriorment. Inicia amb les mares que mai van creure amb un fa sol i do de la petit, com en Pol xic. I vinga tots, a la tornada: uoo amb el teu do, que fas sol quatriplicat. I tornem-hi tots. Malgrat tot, no puc creure'm que s'hagi acabat. Clàudia Viladrich i Torm 11/02/2002 20:28 # Vols midó ? SI SOL RESOL LA SOLFA, FARÉ MIDÓ. Carlese 11/02/2002 20:01 |
 |
|
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |